Resultats de la cerca

Propulsats per propergol líquid, serviren de tram superior als llançadors Thor , Atlas i Titan III A-B-C , que posaren en òrbita molts satèllits, així com de segon tram dels coets Atlas en el llançament de les sondes Ranger i Mariner , i com a fitó de la càpsula Gemini i del Lunar Orbiter

El diàmetre és de 3630 km, té una massa quasi igual a la de la Lluna, el període de revolució sideral és d’1,77 dies i la distància entre el satèllit i el centre de Júpiter és de 422000 km Fou estudiat a bastament per les sondes Voyager , les quals hi evidenciaren una forta activitat volcànica

El cosmòdrom fou construït el 1962 a la prefectura del mateix nom La base ha servit com a punt de llançament de les proves dels coets llançadors japonesos Conté les installacions de llançament i de seguiment necessàries per a controlar totalment l’enviament de satèllits i sondes a l’espai S'anomena també Centre Espacial d’Uchinoura

Fou iniciat el 1960 per decisió del president Kennedy Per tal de mirar de resoldre els problemes plantejats pel programa, hom dugué a terme prèviament els vols Mercury i Gemini , hom desenvolupà la sèrie de coets Saturn i, a més, fou augmentada la informació amb el llançament de les sondes espacials Ranger , Surveyor i Lunar Orbiter

El cosmòdrom està situat a prop de la ciutat del mateix nom de la província de Gansu Les primeres installacions es començaren a construir el 1957, i convertiren Jiuquan en la primera base de llançament xinesa Fou utilitzada inicialment per a l’enviament de sondes recuperables a òrbites baixes i mitjanes Disposa de més de 200 edificis i conté totes les installacions necessàries per a l’enlairament de coets

Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman

Hom en donà a conèixer el contingut a partir del 1988 i manifestava que els EUA havien perdut l’hegemonia en exploració planetària i els viatges tripulats i que podien ésser sobrepassats en altres camps L’informe Ride proposava diversos programes per a la NASA, entre els quals hi havia una estació permanent tripulada per a l’estudi intensiu de la Terra, l’exploració del sistema solar amb sondes no tripulades, una base permanent a la Lluna i un viatge amb astronautes a Mart

Les primeres sondes foren els balons pilots , que permetien la mesura del vent a l’altura El baló és llançat des de terra, i el seu moviment és seguit a intervals de temps convenients amb un teodolit o un radar Hom en representa les posicions en un disc, i amb això mesura el vent a les distintes capes El 1928 el meteoròleg rus Molčanov inventà la radiosonda , que permet la mesura de la temperatura, la humitat i la pressió a distintes altures També cal esmentar els sondatges efectuats amb avió

Generalment les mesures a transmetre són traduïdes a senyals elèctrics analògics o bé digitals, com ara impulsos modulats o codificats Hom transmet una ona portadora de radiofreqüència modulada per aquests senyals, i a la recepció cal procedir en sentit invers, a fi de restituir la mesura, que pot ésser visualitzada en un aparell indicador, o introduïda en un aparell enregistrador o en un calculador És el procediment emprat, per exemple, en les sondes espacials que efectuen mesures a centenars de milions de quilòmetres de la Terra i les transmeten

L’agència fou creada al febrer del 1992 com a hereva del programa espacial soviètic Com a tal no només heretà els seus programes de sondes i satèllits per exemple, la sèrie Cosmos, sinó també les installacions i cosmòdroms Pleseck, Korol’ov, Bajkonyr i els coets llançadors Soiuz, Fregat i Energia També aconseguí el control de l’estació Mir Participa en diversos programes internacionals com ara l’Estació Espacial Internacional Els problemes pressupostaris permanents l’han obligada a llogar els seus serveis per a la realització de vols espacials privats