Resultats de la cerca

Fill de Joan Marot, ocupà el càrrec de secretari de Francesc I que el seu pare tenia Víctima dels conflictes religiosos de la seva època, s’hagué d’exiliar a Itàlia, on traduí els Salms Deslligat parcialment del retoricisme anterior, anà vers l’humanisme, però no abandonà del tot la tradició literària medieval Épigrammes, Épîtres, Élégies, Chansons Introduí a França el sonet italià

Recopilà, segurament entre el 1623 i el 1640, una collecció de versos de Vicent Garcia i d’alguns altres poetes de la seva escola al Recreo i jardí del Parnàs i muses catalanes El manuscrit inclou també una dècima seva i un sonet i una dècima —signats amb pseudònim— adreçats a ell i que, posteriorment, foren atribuïts al Rector de Vallfogona

Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller Incorporat al consell suprem de Sardenya 1780 Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller 1793, fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano

Collaborà com a crític literari a “Joventut”, L’Atlàntida i El Poble Català , des d’on defensà el sonet Publicà els seus poemes a Catalunya 1903 Amb influència d’Apelles Mestres, Jacint Verdaguer, Giosuè Carducci i Gabriele d’Annunzio, la seva poesia combina la temàtica vitalista i naturista amb temes decadentistes, prerafaelites i classicitzants La selecció Sonets 1910, a càrrec de Jeroni Zanné, és l’únic llibre publicat

Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, severes amonestacions contra els bandolers, i panegíric del lloctinent de Catalunya marquès d’Aguilar Aquest text fou reproduït per Marià Aguiló en el Cançoneret, 1873-1900 Relacionat amb Pere Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565

De família aristocràtica, estudià al St John's College de Cambridge Molt aviat obtingué càrrecs oficials durant el regnat d’Enric VIII, encara que també fou empresonat per les seves relacions amb Anna Bolena Com a poeta no publicà res en vida Traductor de Plutarc, i un dels introductors del sonet al seu país, la seva obra aparegué recollida en la Tottel’s Miscellany ‘Miscellània de Tottel’, 1557, i els seus poemes amorosos influïren poderosament sobre els poetes elisabetians

Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652 Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 amb un jeroglífic i dos poemes en castellà, que es publicaren a València 1665 Fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser 1670 Hi ha un sonet seu als preliminars del Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640 i un romanç a Segundo centenario de la canonización de Vicente Ferrer València 1656, ambdues obres de MA Ortí

El 1883 obtingué un tercer accèssit en el premi ofert a un sonet que honorés el rei Jaume I, en els Jocs Florals de Lo Rat Penat La seves composicions poètiques, en castellà “Gratitud”, “A la Virgen María”, i en català “Harmonies”, “Cant d’Amor”, “L’estiuet de sant Martí, entre d’altres, foren publicades en diverses revistes literàries i recollides pòstumament a Poesías 1894, que inclou “A l’inspirat autor de l’«Atlàntida» Mossèn Jacinto Verdaguer”

És autor de dotze sonets ascètics i morals en català, que precedien l’obra Vigilant despertador de Miquel Ferrando de la Cárcel , que restà inèdita Fan referència al llibre que encapçalen i tracten temes com l’odi, la mudança del temps, el desengany, la traïció o l’enveja El seu germà Tomàs de Verí i Dameto Mallorca, segle XVII, doctor en teologia i canonge de la seu de Mallorca, també escriví un sonet en català per a l’obra de Ferrando