Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
química verda
Química
Tendència actual en la recerca química dirigida a minimitzar l’impacte ambiental dels processos químics, tant en l’àmbit de laboratori com en l’àmbit industrial.
La química verda tracta d’oferir alternatives a productes i processos que minimitzin l’ús o la producció de substàncies tòxiques o perilloses, de tal manera que els processos químics esdevinguin compatibles amb el desenvolupament sostenible Afavoreix l’ús de recursos renovables, nous materials i noves tècniques analítiques, com ara la fotocatàlisi, l’electrocatàlisi, la biocatàlisi i la catàlisi bifàsica, que permeten condicions de reacció més suaus i menys contaminants que les tradicionals
Karen Christiana Figueres Olsen
Ecologia
Diplomàtica costa-riquenya.
Graduada en antropologia 1979 i màster en antropologia social per la London School of Economics 1980 Filla de José Figueres Ferrer fill d’un emigrant català i president de Costa Rica en tres períodes diferents Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i polítics al seu país El 1995 creà i dirigí el Centre per al Desenvolupament Sostenible de les Amèriques Des del 2010 és secretària executiva del Programa Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic
Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni
Projecte d’avaluació de la condició actual i les tendències de futur dels ecosistemes del món, realitzat per un equip de més de 2 000 autors i revisors de tot el món, entre el 2001 i el 2005, sota els auspicis de les Nacions Unides.
Els resultats es publicaren en quatre volums, i també són disponibles per internet A diferència de plantejaments anteriors, el projecte se centra en la relació entre els ecosistemes i el benestar humà i, en particular, en el concepte de servei dels ecosistemes Analitza les conseqüències que els canvis esdevinguts en els ecosistemes tenen per als humans i estableix les bases científiques per a identificar les accions necessàries per a millorar la conservació i l’ús sostenible dels ecosistemes
Els ferroviaris de França comencen tres mesos de vagues
Els treballadors de la xarxa pública de ferrocarrils francesos comencen una sèrie de 36 vagues fins al 28 de juny És la resposta dels sindicats a les mesures del govern, que assegura que sense una reestructuració a fons especialment en les condicions més favorables dels contractes la xarxa pública de ferrocarrils SNCF no és sostenible És la crisi més important des que el president Macron fou elegit maig de 2017, i els primers dies són nombroses les situacions de caos
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Associació de municipis creada al juliol del 1997 pels 118 municipis signants de la Declaració de Manresa.
Vuit anys més tard, en l’assemblea celebrada el 12 de maig de 2005, els socis renovaren els compromisos de sostenibilitat de la Xarxa amb l’anomenada Declaració de Vilafranca En l’actualitat hi ha associades més de 220 entitats locals, que representen el 80% de la població total de Catalunya Entre els objectius principals dels municipis associats hi ha impulsar polítiques locals encaminades cap a un model de desenvolupament sostenible, potenciar el desenvolupament de les Agendes 21 Locals i definir metodologies per a implantar-les
conveni de Rāmsar
Tractat intergovernamental signat a Rāmsar (Iran) el 1971, que serveix de marc per a l’acció nacional i la cooperació internacionals per a la conservació i l’ús racional de les zones humides i els seus recursos.
Entrà en vigor l’any 1975, en què es creà una secretaria permanent amb seu a Gland Suïssa El 2009 tingué 159 estats signants i 1 839 llocs designats, que reuneixen un total de prop de 180 milions d’hectàrees Els estats membres es reuneixen cada tres anys a la Conferència de les Parts Contractants COP Tenen per objectiu la preservació i la gestió sostenible de les zones humides a través d’accions locals, regionals i nacionals, i, gràcies a la cooperació internacional, contribueixen al desenvolupament mundial respectuós amb el medi ambient
Seychelles 2014
Estat
El president James Michel va aprofitar la cimera dels petits països insulars, celebrada a Apia Samoa, per a defensar la denominada “economia blava”, és a dir, l’explotació dels recursos marins d’una forma sostenible El turisme i l’exportació de tonyina són les principals fonts d’ingressos de l’arxipèlag L’estancament de l’arribada de turistes procedents d’Europa, principalment d’Alemanya i França, s’ha compensat amb l’increment dels visitants xinesos Les Seychelles presenten uns bons paràmetres socials, i ocupa el cinquè lloc en l’Índex Ibrahim de Governança Africana
Can Font de la Serra

Aspecte del Centre de l’Aigua de Can Font de Manresa (Bages)
© Parc de la Séquia
Masia
Masia històrica situada al sector N de la ciutat de Manresa (Bages).
L’origen documentat del mas es remunta al 1407 quan apareix esmentat al Capbreu del Sequiatge Propietat de l’Ajuntament de Manresa des del 1998, se’n feu càrrec de la seva restauració, i des del 2006 és la seu del Centre de l’Aigua de Can Font , un espai dedicat a la divulgació, la investigació i la sensibilització sobre l’aigua i la seva gestió sostenible Juntament amb el parc de l’Agulla i el seu centre de visitants, la séquia de Manresa , la Casa de la Culla i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el Parc de la Séquia
Congrés Mundial de la Natura
Òrgan principal de govern de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) que té per objectiu millorar la gestió del medi ambient i el desenvolupament humà, social i econòmic.
Celebrat per primer cop l’any 1948, des del 1996 té lloc cada quatre anys en un estat diferent, i reuneix durant uns quants dies múltiples líders de govern, representants del sector públic de diversos estats, organitzacions no governamentals, companyies, agències de les Nacions Unides i diverses organitzacions socials El fòrum, obert a tothom, permet debatre, proposar solucions i intercanviar informacions i experiències en matèria de medi ambient i desenvolupament El darrer congrés se celebrà a Barcelona a l’octubre del 2008, i va reunir més de 8 000 líders mundials responsables de la presa…
Banc Interamericà de Desenvolupament
Entitat bancària constituïda el 1959 que agrupa 21 països de l’Amèrica Llatina i els EUA.
Des del 1976 s’hi han afegit altres estats no americans que mantenen relacions comercials amb els països de l’àrea llatinoamericana, fins a un total de 46 el 1996 Administrava els fons de l’Aliança per al Progrés i a la seva desaparició perdé importància, però l’enorme deute exterior dels estats rellançà les seves activitats Les seves funcions principals són la promoció de la inversió de capitals públics i privats per al desenvolupament sostenible mitjançant el finançament de programes dirigits També ofereix suport tècnic als governs per a la creació de l’Àrea de Lliure Comerç de…