Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926

Estudià a Oxford i fou diputat conservador per South Lanark 1931 Fou secretari de Neville Chamberlain 1937-39, sotssecretari adjunt del Foreign Office 1943-51 i ministre d’afers escocesos fins el 1955 Ministre de relacions amb el Commonwealth 1955-60, fou traspassat al ministeri d’afers estrangers 1960-63 Succeí Harold McMillan com a primer ministre 1963-64 Fou líder del Conservative and Unionist Party 1963-65 En 1970-74 ocupà novament la cartera d’afers estrangers, i des del 1977 fou president del reial institut d’afers internacionals El 1976 publicà una autobiografia

De família benestant, es llicencià en dret Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra 1937, sotssecretari de justícia de la Generalitat Lluità al front de Terol i s’exilià el 1939 Ajudà els refugiats de l’èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig Fundà a París 1945 una editorial de llibres catalans Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i collaborà en les activitats de la comunitat catalana

Obrer del ram del vidre, fou, amb Pere Cané, un dels principals dirigents de la CNT a Badalona Adscrit al corrent trentista i amic de Joan Peiró, del qual fou sotssecretari quan aquest era ministre 1937, tingué relació també amb Daniel Cardona i polítics d’altres tendències, i fou alcalde de Badalona durant la guerra civil Refugiat a l’Estat francès des del 1939, residí molts anys a Prada de Conflent i collaborà en diversos periòdics de l’exili És autor de Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943 1976

Durant la primera República fou sotssecretari de governació, senador i conseller d’estat, però en produir-se la Restauració es retirà de la política Crític en publicacions de Madrid, on s’havia traslladat a 19 anys, tanmateix fou amb Dolores 1889 que aconseguí un èxit clamorós En aquests poemes elegíacs a la mort de la seva dona, resolts d’una manera simple, tractà amb encert de la crisi personal, així com de l’amor i el dolor domèstics Fou nomenat 1891 membre de l’Academia Española, i és autor del recull poètic Horizontes 1897

Afecte a les idees de l’escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l’infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat Mestre de l’Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat president del CENU 1936, regidor de Barcelona 1936 i sotssecretari del ministeri d’instrucció pública 1937 A l’exili França, Veneçuela i Brasil, desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d’exiliats

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular

Fundador de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana, a Lleida Tinent d’alcalde de la ciutat, diputat provincial per les Borges Blanques i conseller d’agricultura de la Mancomunitat Impulsà obres agràries importants, com el canal d’Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre Proclamà la República Catalana a les Borges Blanques, ingressà a Esquerra Republicana i fou diputat al parlament català 1932 Director general d’agricultura de la Generalitat, fou nomenat conseller d’agricultura i economia 1933 i, després, sotssecretari del ministeri del…

La primera junta directiva era formada per Ramon Martí, president, Quim Morera, vicepresident, Rosaura Montagut, secretària, i Eduard Bacardí, sotssecretari Entre els fundadors cal esmentar, també, el pare Joan Coromines Entre les seves activitats, cal subratllar conferències sobre història i llengua, recitals de música catalana, aplecs de sardanes, celebració de festes tradicionals catalanes i organització de cursos de català en dues universitats del sud de Califòrnia Publica el “Butlletí”, trimestral, i un full cultural i, a més, ha fet traduccions de documents catalans per al…

Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre…