Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
variable
Gramàtica
Dit de la part de l’oració que admet flexió, és a dir, la desinència de la qual varia segons el gènere, el nombre, la persona.
Les parts variables de l’oració són el substantiu, l’adjectiu, el pronom, l’article i el verb
sigla
Escriptura i paleografia
Lletra o lletres inicials (o finals) del nom de persones, entitats, tractats, procediments, sistemes, dispositius, etc, que hom usa com a abreviatura del nom sencer: p ex, URSS, PSUC, NATO, CIF, PERT, FET, ROM, etc.
D’una sigla que l’ús ha convertit en substantiu, també se'n diu acrònim p ex, radar, làser , etc
genitiu saxó
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressar la possessió, pròpia d’algunes llengües germàniques, especialment l’anglès.
Consisteix a anteposar el substantiu complement d’un nom, seguit d’una ' s , al nom a què es refereix Peter's son , ‘el fill d’en Pere’
ho
Gramàtica
Pronom personal neutre.
Reemplaça açò, això o allò o tota una frase, en funció de complement directe o bé un adjectiu o un substantiu indeterminat, en funció d’atribut de verb copulatiu
parts de l’oració
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, classes generals de mots, les quals, d’una banda, intenten d’expressar els conceptes de les realitats i, d’una altra, manifesten la funció d’aquests diversos mots dins l’oració.
Són substantiu, adjectiu, pronom, article, verb, adverbi, preposició i conjunció La interjecció no sol ésser considerada pròpiament una part de l’oració Alguns gramàtics anomenen també les parts de l’oració categories gramaticals categoria
quítxua
Lingüística i sociolingüística
Llengua andina, parlada pels quítxues.
El seu origen, associat fins fa poc amb el de l’estat incaic, alguns l’entronquen amb l'aimara, d’altres suposen que ambdues llengües deriven d’una de més antiga, desapareguda En la situació actual, hom pot distingir diversos dialectes o varietats del quítxua parlat l’equatorià, el d’Ancash, el d’Ayacucho, el de Cuzco, el bolivià i l’argentí Deixant de banda un gran nombre de particularitats dialectals, hom podria assenyalar les característiques generals següents de la llengua Dins la fonologia , en els sons oclusius cal destacar l’existència de tres sèries simple, aspirada i explosiva el…
substantivar
Emprar com a substantiu, convertir en substantiu (una altra part de l’oració).
stabile
Escultura
Escultura abstracta característica de l’art cinètic, constituïda per diverses peces o figures simples, generalment metàl·liques i planes, que transmet sensació de moviment però que és estàtica.
La forma stabile s’associa fonamentalment a l’artista nord-americà Alexander Calder , creador d’aquest tipus d’escultura a la dècada dels anys trenta del segle XX El terme és d’origen anglès, encunyat per l’escultor Hans Arp i creat, probablement, per acronímia a partir de l’adjectiu stable i el substantiu mobile
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la possibilitat de…
contracció
Gramàtica
Procés provocat per l’encontre de dues formes, de les quals una acaba en vocal i l’altra comença també en vocal o en hac, que consisteix a simplificar en una de sola aquestes dues vocals (o vocal i hac).
En català els exemples més abundosos de contracció els presenten l’article en singular, masculí o femení, amb el substantiu que acompanyi, i els pronoms personals àtons amb els verbs que completin l’home el home, l’avi el avi, l’eina la eina porta'l porta el, m'ha vist me ha vist Del fenomen de la contracció ha nascut l’anomenat precisament article contracte