Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Pedro de Vargas-Maldonado-López de Carrizosa y Perea
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería 1851-59, en…
Pedro de Valdivia
Història
Conqueridor extremeny.
Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes i el 1543 anà a Amèrica Oficial de Francisco Pizarro, combaté els almagristes i dirigí una expedició a Xile 1540 fundà Santiago de la Nueva Extremadura 1541 i fou nomenat governador i capità general de Nueva Extremadura Vencé la resistència del seu rival, Pedro Sancho de la Hoz, i sufocà una revolta d' encomenderos Participà en les guerres civils peruanes i, malgrat el seu pizarrisme, ajudà el virrei La Gasca a vèncer Xaquixaguana 1548 En canvi d’això fou confirmat governador de Xile Fundà les ciutats de Concepción, La Imperial, Valdivia,…
Anna de França
Història
Regent (1483-91) del seu germà Carles VIII de França.
Coneguda també com a Anna de Beaujeu, pel seu matrimoni amb Pierre de Bourbon, senyor de Beaujeu, era filla de Lluís XI i de Carlota de Savoia En esdevenir regent, féu retornar els missatgers enviats per Lluís XI a fi de tractar amb Ferran II de Catalunya-Aragó sobre la restitució dels comtats de Rosselló i Cerdanya contestà a les reclamacions posteriors del sobirà remetent l’afer a la majoria d’edat de Carles VIII Anna sufocà la revolta feudal denominada Guerre Folle i aconseguí de fer anullar el casament d’Anna, duquessa de Bretanya, i Maximilià d’Àustria el 1491, al castell de…
Fruela I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (757-68).
Fill i successor d’Alfons I, fou enèrgic i bellicós derrotà Omar 764, enviat de l’emir Abd al-Raḥmān I, i deslliurà, així, Galícia de les incursions musulmanes Dintre el seu reialme sufocà rebellions a Galícia i a Bascònia, on capturà Múnia, que convertí en la seva esposa Repoblà Galícia fins al Miño i El Bierzo i probablement les valls altes de Lleó Li és atribuïda la fundació d’Oviedo, on traslladà la capitalitat del seu reialme, que abans era a Cangas de Onís Reformà el clericat del seu regne i emprengué altres mesures disciplinàries, massa rígides, que provocaren rebellions, en una de les…
Islam Karimov
Política
Polític de l’Uzbekistan.
Estudià enginyeria a Taixkent En 1960-66 treballà en la indústria aeronàutica i, posteriorment, a l’oficina de planificació de la República Ministre de finances de l’RSS de l’Uzbekistan 1983, escalà els graons de la jerarquia del PCUS local, del qual el 1989 fou designat president Elegit president de la República el 1990, a l’agost del 1991 declarà la independència de l’Uzbekistan, i des d’aleshores es mantingué en el poder El 1995 i el 2002 convocà referèndums denunciats, com també totes les eleccions, per les irregularitats, que li permeteren perllongar el mandat Adduint l’amenaça del…
George Canning
Política
Polític anglès.
Milità al partit tory El 1793, sota el patronatge de William Pitt, entrà a la Cambra dels Comuns En el govern de Portland ocupà la cartera d’afers estrangers 1807-09, on propugnà la intervenció anglesa a la península Ibèrica contra Napoleó A causa de les tensions amb el secretari de guerra Castlereagh amb el qual sostingué un duel, sortí del govern Hi tornà el 1822, en suïcidar-se Castlereagh, i hi ocupà la mateixa cartera S'oposà a l’intervencionisme antiliberal de la Santa Aliança evitant l’ajut militar d’aquesta a Ferran VII contra els insurrectes d’Amèrica i evità també la intervenció…
Friedrich Ebert
Història
Política
Polític alemany.
Baster d’ofici, tingué una intensa activitat sindicalista, a Bremen, on esdevingué militant del Partit Socialdemòcrata El 1905 es traslladà a Berlín com a secretari del comitè central Diputat al Reichstag, compartí amb Hugo Haase 1913 i amb Scheidemann 1917 el lideratge del partit Iniciada la Primera Guerra Mundial, votà a favor dels crèdits de guerra, contra el parer de l’ala esquerra del partit i de Haase, que formaren el Partit Socialista Independent 1917 Prestà suport al canceller príncep Max de Baden 1918, i, malgrat la seva posició favorable al manteniment d’una monarquia parlamentària…
Hu Jintao
Política
Polític xinès.
Graduat en enginyeria hidràulica el 1964, aquest mateix any ingressà al Partit Comunista Xinès Del 1965 al 1980 treballà en projectes hidràulics, i simultàniament feu carrera política a l’interior del partit Posteriorment ocupà, entre altres càrrecs, la secretaria del comitè central de les joventuts comunistes 1982-85, la secretaria del comitè provincial del partit a Guizhou 1985-88 i la secretaria del partit a la regió autònoma del Tibet 1988-92, on sufocà amb duresa les rebellions antigovernamentals i decretà la llei marcial Del 1993 al 2002 fou membre del comitè permanent del buró polític…
Sirimavo Ratwatte Bandaranaike
Història
Política
Política singalesa.
Després de l’assassinat del seu marit Salomon Bandaranaike 1959, assumí el lideratge polític del Partit de la Llibertat i assolí una gran victòria en les eleccions del 1960, cosa que li convertí en la primera cap de govern del món Reforçà el socialisme i el no-alineament iniciat pel seu espòs, cosa que determinà l’abandonament del Commonwealth i la fugida de les multinacionals del Sri Lanka Després d’un període a l’oposició 1965-70, tornà al poder, sufocà violentament dues insurreccions populars 1971 i 1974 i fou derrotada pel conservador Partit d’Unió Nacional el 1977 El nou govern li imputà…