Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Giuseppe Tornatore
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una pura formalità 1994, L’…
Ugo Betti
Teatre
Dramaturg italià.
L’any 1917 començà a escriure poesies, que publicà el 1922 amb el títol d' Il re pensieroso L’any 1927 estrenà les primeres obres teatrals La padrona i La donna sullo scudo L’any 1928 publicà Caino, llibre de relats, i el 1929 estrenà La casa sull’acqua Influït pel moviment crepuscular, intentà de crear un moviment antiformalista que defensava el contingut contra la forma i que pretenia d’aconseguir una nova humanització de l’art Plantejà una manera d’entendre la vida que l’apropà a l’existencialisme, del qual algun cop ha estat considerat precursor Amb Frana allo scalo Nord 1936…
Antonio Rosmini Serbati
Antonio Rosmini Serbati
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof italià, més conegut per Rosmini.
Sacerdot 1821, el 1828 fundà l’Istituto della Carità rosminià i el 1848 fou representant del Piemont davant Pius IX Durament criticat en cercles catòlics —sobretot jesuítics i austríacs— tant pel caràcter filosòficament innovador de les seves doctrines com per la seva posició avançada en política, Rosmini veié incloses a l’Índex el 1849 les seves obres Delle cinque piaghe della Santa Chiesa i La costituzione secondo la giustizia soziale , de l’any anterior, bé que una comissió nomenada el 1857 per Pius IX decidí el 1854 a favor de l’ortodòxia doctrinal del filòsof A la mort d’aquest,…
Sant Llorenç de Das
Art romànic
El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’altres béns, li…
Benvenuto Cellini
Escultura
Arts decoratives
Literatura italiana
Escultor, orfebre i escriptor italià.
Aprenent d’argenter a Florència, residí en diverses ciutats italianes fins que s’establí a Roma 1523-40, on participà en la defensa de la ciutat contra les forces de Carles V 1527 i treballà per al papa Climent VII Mèdici, que el feu mestre de la seca 1529 A París 1540 treballà per a Francesc I dins l’escola de Fontainebleau De retorn a Florència 1545 fou protegit per Cosme I Mèdici Autor de moltes peces d’orfebreria, només li és atribuït amb certesa el Saler de Francesc I 1540-43, Kunsthistorisches Museum, Viena, d’or i esmalts, amb les figures de Neptú i Amfitrita Bàsicament escultor,…
Sebastià

Sant Sebastià (1501-1502), de Rafael (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Història
Màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303).
És ja esmentat a la Depositio Martyrum calendari romà del 354, que n'assenyala també el lloc del sepulcre ad catacumbas les actuals catacumbes de Sant Sebastià Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d’ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d’aleshores és considerat protector juntament amb sant Roc contra la pesta La iconografia sol representar-lo al moment que és assagetat Veronese, Ribera, Rubens, Ticià, Van Dyck, etc, bé que no manquen altres representacions,…
Tomba del Maset (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Tomba de lloses situada en un lloc isolat prop de la finca del Maset, que recorda les tombes antropomorfes excavades a la roca Jl Rodríguez Al nord-est de la muntanya de Montmagastre, a la partida del Cirerol, prop de la finca del Maset, hi ha una tomba feta amb lloses Mapa 33-13328 Situació 31TCG458496 De la carretera que va d’Artesa a Tremp surt la carretera que porta fins a les cases de Montmagastre El Maset és a uns centenars de metres cap al nord Necròpoli Aquesta tomba de la partida del Cirerol es va localitzar com a conseqüència de les prospeccions efectuades l’any 1985 per…
Ennio Morricone
Cinematografia
Compositor cinematogràfic italià.
Després de cursar estudis al conservatori de Santa Cecília de Roma, on tingué Goffredo Petrassi entre els seus mestres, dirigí una orquestra de música de cambra i es dedicà també a compondre música escènica per al teatre i les varietats Dedicat a la composició cinematogràfica des del 1961, aconseguí renom a partir de la collaboració amb el director Sergio Leone primer en els spaghetti westerns Per un pugno di dollari , 1964 Per qualche dollaro in più , 1965 Il buono, il brutto, il cattivo 1966 C’era una volta in West 1969, i molt posteriorment en la producció nord-americana Once Upon a…
,
Sant Ponç de Molers (Saldes)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est amb la capçalera a primer terme Al fons, el Pedraforca R Viladés L’església de Sant Ponç de Molers s’erigeix en un lloc molt bonic, en un collet que hi ha al serrat que separa el torrent de can Lluc del de Molers, davant per davant del Pedraforca i del poble de Saldes, a la dreta del riu de Saldes, entre el poble i Maçaners Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 97,9 —y 76,6 31 TCG 979766 Per anar-hi cal agafar la carretera que va de…
Antonio Caldara
Música
Compositor italià.
Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics i en altres…