Resultats de la cerca

Un arxisinagogue originari de Cízic, Àsia Menor, és mencionat a la comunitat jueva de Tàrraco

Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…

Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors,  Ampurias romana Historia, arquitectura y…

Començà a competir amb el Club Natació Reus Ploms, el Club Natació Tarraco i, des del 1979, amb el Club Natació Sabadell, amb el qual assolí el títol de campió de Catalunya absolut de 400 m estils individual El 1980 tornà al Tarraco i conquerí dos campionats més el de 100 m papallona i el de 200 m estils individual També guanyà dues vegades la Travessia del Port de Tarragona 1979, 1980

Doctorat en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1991, és especialista en arqueologia clàssica i ha participat en campanyes d’excavació de jaciments romans rellevants dins i fora de Catalunya Empòrion, Empúries Baetulo, Badalona Tàrraco, Tarragona, i Túsculum, Laci, Itàlia És autor de nombrosos estudis i ha coordinat l’edició d’obres, entre les quals Tarraco guia arqueològica 1991, Jardins d’Empúries 2005 i 100 anys d’excavacions arqueològiques a Empúries 1908-2008 2008 Ha estat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries 1997-2010, càrrec que, entre el…

Juga en la categoria a peu dret Guanyà el Campionat d’Espanya en la prova individual 1992, 1996, en dobles 1992, en categoria oberta 1992 i 1996 i fou segon en dobles mixt 1996 El 2002 competia amb el Club Málaga TM i posteriorment ho feu amb el Club Natació Tarraco Per altra banda, guanyà dues medalles de bronze, una en individual i l’altra en la prova oberta, als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, un bronze en individual a Atlanta 1996 i un bronze per equips a Sydney 2000 Participà també en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 Amb José María Ruiz, guanyà la prova de dobles del Torneig…

Format a la Universitat de Barcelona 1987, sobresortí amb un treball sobre la circulació monetària a Tàrraco, entre els anys 346 i 450 És autor de nombrosos estudis sobre l’arqueologia romana a Catalunya, les mines neolítiques de can Tintorer Gavà, Baix Llobregat i la gestió de museus, entre els quals cal fer esment de La “Antiga Audiència” un acceso al foro provincial de Tarraco 1993 i A Roman Provincial Capital and its Hinterland 1995, en collaboració Ha estat director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 1997-99 i del Museu d’Arqueologia de Catalunya 1999-2000, director…

Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar…

Decretal apostòlica la primera coneguda del papa Sirici a Himeri, metropolità de Tàrraco, sobre la disciplina eclesiàstica