Format a la Universitat de Barcelona (1987), sobresortí amb un treball sobre la circulació monetària a Tàrraco, entre els anys 346 i 450. És autor de nombrosos estudis sobre l’arqueologia romana a Catalunya, les mines neolítiques de can Tintorer (Gavà, Baix Llobregat) i la gestió de museus, entre els quals cal fer esment de La “Antiga Audiència”: un acceso al foro provincial de Tarraco (1993) i A Roman Provincial Capital and its Hinterland (1995, en col·laboració).
Ha estat director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (1997-99) i del Museu d’Arqueologia de Catalunya (1999-2000), director gerent de l’Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de Gavà (2000-06), director general del Patrimoni Cultural (2006-09), gerent del Museu Nacional d’Art de Catalunya (2012-16), gerent del MACBA (2016-22) i, des del 2022, gerent de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.