Resultats de la cerca
Es mostren 1018 resultats
retrometamorfisme
Geologia
Transformació metamòrfica d’una roca en què té lloc un descens en les condicions de temperatura i pressió.
Típicament és un procés que s’esdevé durant el refredament i aixecament de les roques a l’escorça Rep també el nom de metamorfisme retrògad
fiàlid
Botànica
Conidiocist en forma d’ampolla.
Típicament el seu nucli es divideix, i produeix una espora per gemmació, fora del coll Per repetició indefinida d’aquest procés s’originen rosaris de conidis
ascòspora
Botànica
Espora pròpia dels ascomicets, produïda a l’interior d’un asc.
Les ascòspores són sempre de mida relativament grossa i, típicament, són ellíptiques i hialines Poden esdevenir pluricellulars, brunes i de formes variades especialment entre els líquens
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor
barquillita
Mineral del grup dels sulfits i sulfosals, de fórmula Cu 2
CdGeS 4
.
Cristallitza en el sistema tetragonal, i típicament és de color gris i opac El seu nom prové del fet que va ser descoberta a la localitat de Barquilla Salamanca
pseudoperípter | pseudoperíptera
Arqueologia
Dit del temple que té una renglera de semicolumnes adossades directament a les parets laterals i a la posterior de la cel·la.
Aquesta forma, derivada del temple grec, és típicament romana i hom pot trobar-la en la Maison Carrée de Nimes, en el temple de la Fortuna viril , de Roma, etc
Empoli
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada a la vora esquerra de l’Arno.
Nucli industrial indústria alimentària, tèxtil, química, paperera Els seus principals monuments, com la collegiata fundada el 1093, amb façana de marbre típicament toscana, foren greument perjudicats durant la Segona Guerra Mundial
conidi
Micologia
Espora no endògena de molts fongs, produïda per multiplicació directa i asexual.
Els conidis són en general petits, i s’originen per gemmació continuada dels fiàlids sobre els quals acaben formant rosaris Típicament, formen capes pulverulentes i acolorides sobre el miceli blanc subjacent
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…