Resultats de la cerca

La localitat de Santa Fe de Segarra se situa a la riba esquerra del Sió, uns 4 km al nord de Cervera Aquest indret, originàriament integrat dins la marca del comtat de Berga, degué ser ocupat entre el 1035 i el 1043, anys en què també es repoblà el sector de les Oluges El “ terminum de Santa Fide ” és ja mencionat amb anterioritat en l’inventari dels béns i drets del comte de Cerdanya a Montfalcó, que hom pot datar cap al 1025 La història del castell de Santa Fe és ara per ara força desconeguda Al segle XII hi ha documentat un llinatge anomenat Santafè amb importants interessos a la Segarra i…

Situació Vista del conjunt del tossal on hi ha les escasses restes d’aquesta fortificació, compostes per una o dues rengleres a flor de terra ECSA-J Bolòs Les restes constructives d’aquesta fortificació s’emplacen al cim d’un tossal que s’alça a la partió d’aigües entre les conques del Segre i del Cinca, al límit dels termes de Seròs i de Massalcoreig Mapa 31-16 415 Situació 31TBF805922 Des de gairebé davant del convent de Vinganya, de la carretera que va de Seròs a la Granja d’Escarp, surt una pista en direcció nord que travessa el canal d’Aragó i Catalunya i s’apropa al tossal, que és —dels…

Al planell superior del turó es troba el poblat preromà del Cogulló , a uns 200 m sobre el Llobregat, a mà dreta del riu i a l’entrada del congost de Sallent, venint del pla de Bages Les primeres notícies del poblat ibèric s’atribueixen a Joan Maluquer de Motes 1948 El 1966 la junta municipal d’Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció Fou excavat durant la dècada de 1970 per Ramon Camprubí i els seus collaboradors del Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí FAES, i les restes donen idea de les dimensions i de la importància militar i estratègica del que devia ésser un…

Al principi, els viatges eren periòdics anuals del 1543 al 1563, bianuals després, i molt menys freqüents i més irregulars des de la segona dècada del s XVII Teòricament fou vigent fins els anys 1735-40 Aquesta flota oscillà entre les trenta unitats i les cent unitats obria la marxa la nau almirall , i la tancava la capitana les naus mercants eren flanquejades per les de guerra, i el tot era precedit, uns quants dies o setmanes abans, pels avisos , naus més lleugeres que n'anunciaven l’arribada Aquest sistema, destinat sobretot a protegir l’or i l’argent americans principal font…

La informació més antiga sobre l’església és del 1012, quan el bisbe Deudat cedí unes finques veïnes al capítol de la Catedral, les quals van ser augmentades l’any següent “ Addidi namque ego Deusdedit, episcopus Barchinone, ad prefatos Kannonicos terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani martir, et cum ortos et columbario qui est hec omnia ultra alveo Bissocio ” Però aquesta donació no fou total i els canonges només arribaren a fer efectiu el cobrament dels delmes, mentre que el bisbe en seguí detenint la propietat Sabem que el 1078 Sant Adrià era de la…

Situació Vista aèria del poble de Penaroja, on es veu clarament el tossal de la Mola coronat per un planell allargat en el qual s’assenten les restes del castell ECSA - J Vidal El castell era situat al planell allargat que hi ha damunt del tossal de la Mola, sobre el poble que s’estén, d’una forma escalonada, sota seu Des del seu cim hi ha una bona panoràmica sobre la plana regada pel riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF505162 El poble de Pena-roja és a pocs quilòmetres de la carretera que va de Vall-de-roures i Fondespatla a Mont-roig i Calaceit Des del poble, seguint els carrers,…

Situació Capella propera al poble de Casserres, prou ben conservada malgrat el seu estat d’abandonament ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Sofia de Casserres és al costat mateix de la pista que porta de Casserres a Entença i Siscar, uns 3 km al nord-oest de Casserres JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TBG975577 Història No disposem de cap notícia directa que pugui documentar Santa Sofia en època romànica Potser aquesta església és esmentada genèricament entre les “esglésies de Casserres”, que Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda donaren a Sant Pere d’Àger l’any 1059 i que el papa…

La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta…

Situació Ruïnes d’aquesta antiga parròquia, prop de les bordes de Menauri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Esteve de Menauri són situades en un lloc aïllat, prop de les bordes de Menauri, enmig del bosc, aproximadament a 1 km de Seurí Mapa 33-10214 Situació 31TCH412009 S’hi accedeix per un corriol, només transitable a peu, que en el tram final conserva alguns sectors amb l’empedrat antic JAA Història No s’han trobat dades documentals d’època medieval referents a aquesta església de la Vall d’Àssua, que l’any 1758 era una capella dependent de la parròquia de Sant Víctor de…

Les minses restes del castell de Llardecans són a la part més alta del poble, al sector nord-oest, al lloc conegut com el Castell El lloc de Llardecans fou de repoblació tardana i no se’n comencen a tenir referències fins al segle XIII Fou atorgat als Santcliment el 1248 Al segle XVIII pertanyia a la baronia de Maials, que llavors era de la família Bassecourt, comtes de Santa Clara Aquesta família fou el senyor de Llardecans fins al segle XIX La construcció dels dipòsits d’aigua de la població va motivar la destrucció de la major part de les restes del castell Actualment només resta el mur…