Situació
Ruïnes d’aquesta antiga parròquia, prop de les bordes de Menauri.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’església de Sant Esteve de Menauri són situades en un lloc aïllat, prop de les bordes de Menauri, enmig del bosc, aproximadament a 1 km de Seurí.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCH412009.
S’hi accedeix per un corriol, només transitable a peu, que en el tram final conserva alguns sectors amb l’empedrat antic. (JAA)
Història
No s’han trobat dades documentals d’època medieval referents a aquesta església de la Vall d’Àssua, que l’any 1758 era una capella dependent de la parròquia de Sant Víctor de Saurí, i que segons el visitador episcopal estava “con toda decencia”. Encara que hem de tenir en compte la possibilitat d’identificar l’església de Sant Esteve de Menauri amb l’església de Sant Esteve de Saurí que apareix en documents datats els anys 970, 979, 981 o 1043, i al fals IV de Gerri, datat el 986. (MLIC)
Església
L’església era un edifici d’una nau, de la qual només es conserven part dels murs de ponent i llevant, i el mur sud, en tota la seva alçada, que és assentat a frec de la penya. En el seu estat actual, és ben visible l’estructura d’una nau, de la qual no es conserven vestigis de la coberta, possiblement resolta amb estructura d’embigat de fusta, si tenim en compte que no hi ha restes de volta a la nau. Aquesta és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un tram presbiteral, que l’any 1979 conservava part de l’arc i de la volta absidal, suportats per un mur tardà que tancava l’obertura absidal.
No hi ha vestigis del lloc on devia obrir-se la porta, que no era al mur sud, i, per tant, sembla raonable suposar que fos situada en el desaparegut mur de ponent. Tampoc no hi ha vestigis de finestres, llevat d’unes traces incertes en la façana sud, que podrien correspondre a una finestra de doble esqueixada. En la façana absidal, que ha perdut tota la part alta, es conserven dues lesenes, que fan suposar l’existència d’una decoració de tipus llombard, sense excloure la possibilitat que hi hagués una relació amb la decoració de l’absis de Sant Pere de Llessui, si aquest no fos modificat i es tractés d’un tipus ornamental amb lesenes mancades d’arcuacions en la part alta.
L’aparell presenta els trets característics de la construcció de les esglésies de la Vall d’Àssua, format per carreus molt ben tallats, i disposats ordenadament, amb una filada de carreus col·locats verticalment en la part baixa del mur sud com a filada d’assentament del mur sobre la penya.
Dintre el grup de les esglésies de la Vall d’Àssua construïdes al segle XI amb unes característiques comunes, l’església de Menauri, juntament amb la de Llessui, són els edificis que conserven una ornamentació absidal que, malgrat les mancances, palesa la seva relació amb les formes llombardes. (JAA)
Bibliografia
- ACU, Llibre de Visites, 1758, núm. 111, foli 516r.