Situació
Vista aèria del poble de Penaroja, on es veu clarament el tossal de la Mola coronat per un planell allargat en el qual s’assenten les restes del castell.
ECSA - J. Vidal
El castell era situat al planell allargat que hi ha damunt del tossal de la Mola, sobre el poble que s’estén, d’una forma escalonada, sota seu. Des del seu cim hi ha una bona panoràmica sobre la plana regada pel riu Tastavins.
Mapa: 30-20 (520). Situació: 31TBF505162.
El poble de Pena-roja és a pocs quilòmetres de la carretera que va de Vall-de-roures i Fondespatla a Mont-roig i Calaceit. Des del poble, seguint els carrers, arribarem al cap de pocs minuts al cim, on hi ha les ruïnes del castell. (JBM)
Història
La fortalesa de Pena-roja segurament tingué el seu origen en època andalusina. Després de la conquesta feudal, a la segona meitat del segle XII, formà part de l’ampli terme jurisdiccional del castell de Mont-roig. Una de les primeres referències documentals d’aquest castell data de l’any 1270, quan és esmentat en la carta de poblament que Álvaro Fernández, comanador major d’Alcanyís i Mont-roig de l’orde militar de Calatrava, atorgà a diversos caps de família per tal que poblessin la vila de Pena-roja amb tots els seus termes, i els donà també l’antiga fortalesa. (JME)
Castell
La fortificació era situada en un planell allargat, al cim del tossal de la Mola, que té una longitud de més de 300 m i, a la banda nord, una amplada màxima d’uns 20 m; en molts sectors l’amplada és, però, de només uns 10 m. A l’extrem meridional, aquest petit altiplà allargat és acabat amb un vall o fossat, tallat verticalment, amb una amplada d’uns 10 m i un desnivell de més de 20 m.
A més d’haver-hi diverses construccions modernes (uns dipòsits, un corral i un edifici), allà on veiem més restes de murs és a l’extrem nord. Tota la punta septentrional era resseguida per una paret, de la qual només resten uns petits testimonis. El mur és fet amb pedres unides amb molt morter. Els murs que veiem, damunt de l’espadat, a l’est i a l’oest, al llarg d’uns 40 m, tenen un gruix d’uns 80 cm. A la banda sud-est també hi ha algun fragment de la muralla perimètrica, fet que permet de suposar que tancava tot el cim d’aquest tossal aplanat i molt allargat.
D’acord amb les seves característiques, hem de pensar que l’origen d’aquesta fortificació potser és un ḥiṣn d’època andalusina, aprofitat després de la conquesta cristiana. Cal assenyalar també que el poble, que s’estén al vessant del tossal o mola, al NW, segurament també té l’origen en una època molt reculada. La distribució dels seus carrers, que segueixen les corbes de nivell, recorda la que trobem en altres pobles de la Catalunya Nova, com Ascó o Flix. (JBM)