Resultats de la cerca

Són animals no bilaterals, propers a les esponges, possiblement agrupats amb els ctenòfors i no amb els cnidaris com s’havia suggerit Són marins, de 2 o 3 mm de diàmetre, i no presenten òrgans ni teixits diferenciats, tampoc sistema nerviós encara que tot indica que els seus antecessors en devien tenir Cada individu està compost per pocs milers de cèllules distribuïdes en tres capes, la més externa de les quals té un cili locomotor S'alimenten per absorció Produeixen òvuls i esperma, però no s’han observat òrgans sexuals en canvi, sí que s’hi ha constatat reproducció asexual El seu material…

Malgrat que tradicionalment se situava els hemicordats dins dels cordats, la comparació morfològica i els estudis de filogènia molecular ARNt, gen SSU suggereixen que els hemicordats s’agruparien amb els equinoderms, formant el grup dels ambulacrals fora dels cordats Això indica que moltes de les característiques que actualment es consideren pròpies dels cordats no serien exclusives d’aquest grup, sinó que podrien provenir de l’ancestre comú dels deuterostomats

Actualment hom no admet aquesta classificació, i ambdós grups formen dos embrancaments diferents, bé que molt pròxims

Hom ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l’inici de la mineralogia sistemàtica Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar la seva escala de duresa relativa, coneguda com a escala de Mohs i acceptada universalment 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant cadascun d’aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l’escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen Per a fer l’assaig de la duresa, hom utilitza una collecció de pedres còniques, muntades en…

Catedràtic emèrit de botànica de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona S'ha dedicat sobretot a l’estudi de la flora i la vegetació dels Pirineus orientals Ha impulsat un projecte de banc de dades de la flora catalana i ha treballat en la cartografia de la vegetació i dels hàbitats de Catalunya Coordina a l’IEC el programa «Flora i cartografia de les plantes i la vegetació» Entre els seus treballs figuren Notas sobre la vegetación del valle de Ribas 1968, La vegetació del massís de Penyagolosa tesi doctoral, 1968, Notes sur les pelouses subalpines des Prépyrénées orientales…

Es caracteritzen per presentar, com a mínim en algun moment de llur cicle biològic, cèllules flagellades, com per exemple els espermatozous dels animals o les espores dels quitridiomicots o quítrids Chytridiomycota , un tipus de fongs, o durant tota la seva vida, com en els coanoflagellats