Resultats de la cerca

Començà les emissions en proves al juny del 2005 Es tracta d’un projecte de televisió impulsat per un grup de professionals valencians, amb l’objectiu de fer una televisió que respecti el pluralisme democràtic, amb informació de qualitat, i íntegrament en català Els informatius centren la seva programació La cadena està dirigida pel periodista Juli Esteve i entre els seus accionistes compta amb destacades personalitats de la cultura catalana al País Valencià La cadena s’erigeix en l’únic canal televisiu valencià que emet íntegrament en català

Després d’exercir el periodisme literari i televisiu, emprengué en collaboració amb el seu company Gerhard-Scheumann la realització de documentals cinematogràfics Han denunciat l’imperialisme al Congo — Der lachende Mann ‘L’home que riu’, 1966, al Vietnam — Piloten im Pyjama 1968, Ich bereue aufrichtig ‘Me'n penedeixo sincerament’, 1977, Die eiserne Festung ‘La fortalesa de ferro’, 1977 i a Xile La guerra de los momios 1974, Yo he sido, yo soy, yo seré 1974, El golpe blanco 1975, Más fuerte que el fuego 1978 i Los muertos no callan 1978

Començà en el món de l’espectacle a la dècada del 1970, com a guionista de sèries de televisió Starsky & Hutch També en el mitjà televisiu obtingué un gran èxit a la meitat dels anys vuitanta amb la sèrie Miami Vice , de la qual escriví i dirigí una versió pel cinema l’any 2006 Parallelament, començà la seva carrera cinematogràfica amb pellícules sovint protagonitzades per personatges solitaris i rebels Thief 1981, The Keep 1983, Manhunter 1986, The Last of the Mohicans 1992, Heat 1995, The Insider 1999, Ali 2001, Collateral 2004 i Public Enemies 2009

Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar

Estudià enginyeria tècnica i treballà com a periodista independent en diversos diaris L’any 1976 fundà la revista Interviú , al voltant de la qual es va bastir el Grup Zeta de publicacions, del qual era el president, i l’editorial Ediciones B L’any 1992 el Grup Zeta adquirí una important participació de l’empresa Antena 3 , i Asensio es convertí en el president de l’emissora, càrrec que deixà en vendre, el 1997, les accions de l’esmentat grup televisiu a Telefónica Diversificà els seus àmbits d’acció empresarial participant en empreses esportives, i l’any 1993 es convertí en l’…

Començà en el Centre Parroquial Sant Josep i en categoria juvenil fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb què debutà a la màxima categoria la temporada 1983-84 Pivot, jugà en el Club Joventut de Badalona 1984-86, el Caja de Ronda de Màlaga 1986-92, la primera temporada a primera divisió B, l’Estudiantes de Madrid 1992-94, 1996-98 i el Salamanca 1994-96 Amb la selecció espanyola disputà 24 partits Es retirà l’any 1998 i passà a exercir d’entrenador ajudant de Pepu Hernández a l’Estudiantes, a la selecció espanyola i al Joventut Amb la selecció aconseguí la medalla d’or al Mundial 2006 i la de…

S’inicià a l’Atlético de Madrid al principi dels anys setanta Fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà fins el 1980 i guanyà una Lliga Asobal 1980 Com a entrenador destacà el paper que feu a l’Atlético de Madrid 1985-89 Guanyà una Copa del Rei 1987, una Supercopa d’Espanya 1986, un subcampionat de Lliga 1986 i un subcampionat de laCopa EHF 1987 A partir del 1990 formà part de l’equip tècnic de la Federació Espanyola d’Handbol i entrenà equips com el Juventud Alcalá o l’Ademar de Lleó El 2008 fou delegat de la selecció espanyola d’handbol És comentarista televisiu i…

Començà fent adaptacions d’obres de teatre per a la ràdio i sèries de misteri per a la televisió En les seves obres féu una descripció irònica de la vida quotidiana de personatges anònims, però també tractà temes relacionats amb el judaisme i amb la societat moderna Entre les seves obres cal esmentar el drama televisiu Marty 1953, Oscar a la versió cinematogràfica de 1955 els guions cinematogràfics The Bachelor Party 1957 i Middle of the Night 1959 —dirigits per D Mann—, Paint your Wagon 1969 de J Logan, The Hospital 1971, Network 1976 de S Lumet i Altered States 1979, de K…

Promoguda per un grup de professionals de la televisió vinculats a diferents mitjans audiovisuals, l’acadèmia és formada per un miler de professionals Els impulsors forren Mikel Lejarza, Rafael Ansón, Manuel Martín Ferrand, Valerio Lazarov i Jesús Hermida, que en fou el primer president Entre les activitats de l’acadèmia, destaca un premi anual que reconeix els millors treballs del sector i el premi Pilar Miró que s’atorga a guions de pellícules per a televisió També publica estudis sobre el sector, entre els quals destaca  La industria audiovisual en España Escenarios de un futuro digital…

Ha difós la parapsicologia, els fenòmens paranormals i l’ocultisme en general en publicacions Los enigmas del hipnotismo , 1976 Posesiones y exorcismos , 1981 Gran Enciclopedia de la Parapsicología y las Ciencias Ocultas , 1994, programes radiofònics La otra dimensión , 1974, premi Ondas 1975 Gran Sábat , 1989-90 Catalunya Màgica , 1995-2002 Misteris, amb Sebastià D’Arbó , des del 2004 i televisius Catalunya Misteriosa , 1989-90 Pirineus Màgics , 2001 TeleMagik , 2002-03, la premsa fou un dels creadors i director de la revista Karma 7 i el cinema Viaje al más allá , 1981 El ser , 1982…