Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
Narcisse-Virgile Díaz de la Peña
Pintura
Pintor francès, fill de pares espanyols.
Paisatgista de l' escola de Barbizon , recercà efectes de contrallum, aconseguits amb una factura ràpida i economia de colors, fonamentalment verds i ocres És autor de Gossos al bosc Louvre i Proximitat de la tempesta 1871, Museu Puškin, Moscou, i influí sobre molts altres pintors
hidrobàtids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes de dimensions petites i de plomatge fosc que presenten els conductes nasals soldats en un tub únic, amb septe, i a la vora posterior de l’estern sense escotadures.
Són d’hàbits nocturns, sobretot a l’època de cria, pelàgics i volen rasant l’aigua No tenen dimorfisme sexual Comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies, els representants mediterranis de les quals són l' ocell de tempesta, el petrell oceànic i el petrell cuaforcat
Friedrich Maximilian Klinger
Literatura alemanya
Teatre
Dramaturg i novel·lista alemany.
D’una gran fecunditat, un dels seus drames, Sturm und Drang ‘Tempesta i impuls’, 1777, donà nom a aquest important corrent romàntic Altres drames són Die Zwillinge ‘Els bessons’, 1776 i Simsone Grisaldo 1776 Se serví de Shakespeare com a model contra el racionalisme dels illustrats
aiguabatre
Batre, la tempesta, la pluja, etc amb aigua (la terra, sembrats, arbres, etc).
Èol
Mitologia
Déu grec dels vents.
Lliurà a Ulisses un odre amb tots els vents, llevat d’aquell que l’havia de dur directament a Ítaca Mentre Ulisses dormia, els seus companys obriren l’odre, creient que hi havia vi, i els vents, escampant-se, desencadenaren una tempesta que llançà la nau a les costes d’Eòlia
Ariel
En la tradició rabínica, un dels àngel de la cinquena categoria.
D’aquí passà a la càbala i a la tradició popular com a esperit, generalment malèfic, de l’aire i de l’aigua Ha donat lloc a personatges literaris com l’Ariel de La Tempesta de Shakespeare, esperit de l’aire, i l’àngel rebel del Paradís Perdut de Milton
CAPE
Meteorologia
Energia potencial convectiva disponible per convecció d’una parcel·la d’aire que ascendeix per damunt del seu nivell de convecció lliure, fins a assolir de nou el nivell d’equilibri tèrmic amb l’ambient que l’envolta.
Expressada generalment en J/kg, indica sovint el grau de severitat que pot tenir una tempesta i es calcula a partir de les dades dels perfils de temperatura i humitat de l’atmosfera obtinguts mitjançant el radiosondatge Els valors inferiors als 1000 J/kg indiquen moderada convecció poc important, entre 1000 i 2500, i per valors superiors forta severa
Zdeněk Fibich
Música
Compositor txec.
Estudià a Leipzig, a París i a Mannheim Passà a Praga, on aviat fou, amb Smetana, un capdavanter de l’escola romàntica i nacionalista txeca Escriví òperes, com Nevěsta Messinská ‘L’esposa de Messina’, 1884, Bouŗe ‘La tempesta’, 1895, basada en l’obra de Shakespeare i Šárka 1897, simfonies, i un conegut Poème per a violí i orquestra
Manuel Veiga i Giménez
Literatura catalana
Dramaturg i actor.
Com a autor, ha conreat el teatre amb les obres El darrer esclat 1991, Jar 1992, La mort dins una baralla de naips 1996, premi Salvador Espriu 1995, Tempesta de neu 1996, premi SGAE 1995, Una hora de felicitat 1997, Recreo 1998, premi SGAE 1997 i 16000 pessetes 2005 També ha actuat en cinema, teatre i televisió
curtain tune
Música
Locució emprada al segle XVII per a designar la música que s’interpretava amb el teló del teatre abaixat o mentre s’aixecava, al començament d’una obra teatral o una òpera o també després del pròleg.
Ja a la fi del mateix segle, amb la creixent influència de la música que arribava del continent, aquest gènere fou substituït per l’obertura francesa, fet que comportà que els termes curtain tune i ouverture fossin considerats sinònims Alguns dramaturgs anglesos, com J Dryden, donaven instruccions del caràcter que havia de tenir la curtain tune una tempesta, un lament, etc