Resultats de la cerca

La colposcòpia és un mètode d’examen de l’aparell genital femení que consisteix en l’observació de la part externa del coll uterí i de l’interior de la vagina amb un aparell òptic anomenat colposcopi El colposcopi és un sistema òptic binocular, és a dir que permet d’observar amb els dos ulls simultàniament, dotat d’un sistema d’illuminació que enfoca directament el punt observat Aquest sistema amplia les imatges entre deu i quaranta vegades, la qual cosa permet d’observar alteracions del revestiment del coll uterí i de la vagina encara que siguin molt petites La colposcòpia s’efectua després…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ AMarro FOTOGRAFIA Jordi Robert blanc i negre amb tenyits i combinació de virat i tenyit, normal INTERPRETACIÓ Josep Argelagués El Zorro, Josep Duran el detectiu José Hernández, Alèxia Ventura Alèxia, la filla dels comtes de Bellavista, Emília de la Mata La Garza, Elena Barnís, Teresa Miró, Joaquim Carrasco, Josep Balaguer Dr Planas, Francesc Aguiló ESTRENA Barcelona, gener del 1917 Sinopsi Una perillosa banda de malfactors és l’única que coneix on s’amaga l’immens tresor que, segons una antiga…

Segons el desordre dels sistemes sensorials hom les classifica en allucinacions acústiques en què hom escolta sons més o menys elementals acúfens i veus que injurien, repeteixen el pensament, donen ordres i, fins i tot, conversen entre si i designen el malalt en tercera persona allucinacions visuals que solen anar acompanyades d’una tonalitat afectiva eufòrica i exultant visions místiques i estats d’èxtasi o apassionada visions eròtiques les més simples fotòpsies són caracteritzades per la percepció de tot el camp visual tenyit d’un color o per l’aparició d’un espurneig en d’…

Avui en desús, era emprat en la confecció de vestits

S’installà als espaiosos baixos que aquesta casa tenia a la rambla de Catalunya i fou el primer completament mecanitzat de l’Estat espanyol Els laboratoris foren equipats amb el material cinematogràfic que li proporcionaren els Établissements André Debrie, de París, dels quals E Riba era el representant a l’Estat espanyol Ramon de Baños, que treballava a la Pathé des del 1923, fou nomenat director tècnic i durant els anys 1925 i 1926 supervisà la construcció i installació del laboratori En morir Riba, el projecte seguí endavant amb un consell d’administració format per Josep Monné president,…

Fill de Maria Sanmartí S'inicià com a pintor de parets i cartellista, i cursà estudis nocturns a l’escola de Llotja, on fou deixeble de Mongrell Durant alguns anys es dedicà a la illustració revistes infantils, cartells cinematogràfics El 1939 s’exilià exposà per primera vegada a Perpinyà, i més tard s’installà a París El 1965 establí el seu taller a Saint-Pierre, Provença Alternà l’execució de les seves primeres litografies amb una producció pictòrica creixent Assimilà diverses influències, que emprà per a aconseguir una obra personal i de gran plasticitat de Vuillard i Bonnard…

Aragonès no pogué aconseguir la representació del sistema Technicolor durant la dècada de 1940 i n’inventà un de propi Consistia a aplicar dos negatius de blanc i negre a la càmera a través d’un prisma acoblat a aquesta es dividia la llum, que es filtrava en dues tonalitats, blau/violeta i vermell/taronja S’obtenien així dos negatius impressionats amb la mateixa imatge, però amb una selecció de color En processar les còpies, el material, també en blanc i negre, passava dos cops per l’estampadora, i era tenyit després de cada passada amb el color contrari al corresponent al…

El 1912 Gelabert ja havia aixecat els tallers i laboratoris Manufactura Cinematogràfica Tricolor en uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Sants Prop d’allí, projectà construir uns estudis dotats d’una bona infraestructura i d’equipaments, ja que els de Films Barcelona, a Horta, se li havien fet petits Els laboratoris no foren inaugurats fins el 1916, si bé la inscripció legal de la productora data del 1914 Ocupaven els baixos de la galeria i les sales estaven disposades descrivint un cercle, seguint el camí que feia la pellícula des de la seva recepció fins a l’embalatge final…

La Península Ibèrica, denominada Sepharad o la pell de brau , és, alhora que el marc contextual, el principal objecte del discurs poètic d’un nosaltres que pot representar, de manera alternativa o superposada, els catalans, el conjunt dels espanyols, i, en una dimensió de profunditat històrica —aquesta explícita—, els jueus sefardites Afamada i assedegada, immersa en la nit i en la por, voltada d’un paisatge àrid i ple de sang, de cru hivern o sufocant estiu, aquesta veu collectiva desgrana, amb una barreja d’amor i odi, un llarg plec de càrrecs contra el present i el passat del país l’…