Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
Yūsaki Saburō Motokiyo Zeami
Literatura
Teatre
Actor i autor japonès.
És un dels millors representants del teatre nō , per al qual escriví, com també el seu pare, Kanami Kiyotsugu 1333-84, nombroses peces, tant de caràcter realista com simbòlic Fou també autor de tractats teòrics sobre aquesta modalitat teatral
efecte Voigt
Física
Birefringència que presenten les substàncies anisòtropes sotmeses a un camp magnètic B en ésser observades en la direcció perpendicular a les línies de B.
Els càlculs teòrics proven que l’efecte és de segon ordre en B , d’acord amb l’observació experimental de la petitesa de l’efecte Aquest efecte, anomenat també de doble refracció magnètica, fou observat l’any 1898 per WVoigt
Giovanni Andrea Lazzarini
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor italià.
Autor dels palaus neoclàssics Olivieri i Mosca i de l’església de San Decenzio, a Pesaro Deixà escrits teòrics sobre la pintura Intervingué, enviat pel cardenal Despuig, en el projecte d’ampliació i reforma del seu palau de Raixa, a Mallorca
polifonemàtic | polifonemàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt o la seqüència fonemàtica formada per dos o més elements susceptibles de comparèixer separadament en un altre context.
La qualificació de polifonemàtica o monofonemàtica d’una seqüència depèn sovint de criteris teòrics adoptats d’antuvi En català, per exemple és possible de considerar, en seqüències de tipus qua- , dos o bé tres fonemes, respectivament, kw-á i k-w-á
contratemps

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que consisteix a atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant de fer-ho coincidint amb l’accent mètric immediatament anterior més important (sempre en termes relatius).
Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la primera opció, i reserven el lligat exclusivament per a la síncope Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
Unión Obrera
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal editada a Barcelona entre el març del 1921 i l’abril del 1924, òrgan oficial de la Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures; en fou director Joan Llaguia i Lliteras, i redactors Ramon Sales, Francesc Fresquet, Ferran Ors, Anselm Roig, Jaume Fort, etc.
Com a portaveu dels Sindicats Lliures , ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus Excepcionalment inclogué algun número solt en català
Wiener Sezession
Història
Moviment, el més important de la Sezession, creat a Viena l’any 1897 pels arquitectes O. Wagner, J. Hoffmann i J. Olbrich i els pintors G. Klimt, K. Moll i L.F. Graf, entre d’altres.
En arquitectura significa el pas del Modernisme al funcionalisme, tot superant les tendències eclecticistes i establint els nivells teòrics de la nova arquitectura En pintura els artistes es mogueren entorn d’una sèrie d’influències que van de l’impressionisme a l’art japonès
Revista de Economía Política
Publicacions periòdiques
Revista espanyola fundada a Madrid el 1945.
De periodicitat quadrimestral, la publica l’Instituto de Estudios Políticos es dedica fonamentalment a l’anàlisi de l’economia espanyola, així com a la divulgació de treballs teòrics i de traduccions estrangeres Compta amb la collaboració dels més prestigiosos economistes i professors del país
Pic Gat Adrian
Pintura
Pintor romanès establert a Barcelona des del 1953.
La seva obra, inicialment de caràcter figuratiu, derivà posteriorment vers una abstracció molt freda en la qual intervenen només alguns elements de caràcter lineal o geomètric És autor d’escrits teòrics a través dels quals definí el moviment essencialista i, posteriorment, l' Art principal 1973
pràcticum
Educació
Assignatura d’alguns plans d’estudis que consisteix a fer pràctiques en una institució, una organització o una empresa, al costat de professionals.
Té lloc en el marc d’un conveni de collaboració entre els centres docents i les organitzacions on tenen lloc les pràctiques, amb l’objectiu que l’estudiant pugui complementar els coneixements teòrics adquirits en el marc acadèmic i es pugui iniciar en l’activitat professional