Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
llebre

Llebre comuna
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.
Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals La carn de llebre és comestible i molt apreciada la pell és emprada en pelleteria N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental La llebre comuna L europaeus habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans la llebre de les neus o…
cotoliu

Cotoliu
© Jan Svetlík
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, molt similar a l’alosa, de la qual es distingeix per les dimensions, més reduïdes, i per la cua, més curta, que no té les timoneres externes blanques.
Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres
tungstita
Mineralogia i petrografia
Òxid de tungstè, WO3·H2O.
Mineral pulverulent, terrós, de color groc verdós o grisós, anomenat també ocre de tungstè , que es presenta en masses resinoses compactes Artificialment, hom el pot fer cristallitzar en el sistema ròmbic N'hi ha a Cornwall, Connecticut i Bolívia
capoc
Indústria tèxtil
Fibra natural que recobreix les llavors del capoquer.
Aquestes fibres són brillants, molt flexibles, de color que varia del blanc groguenc al blanc terrós, i tenen un canal interior ple d’aire que les fa trencadisses i molt lleugeres Són emprades per a omplir salvavides, coixins, etc
mastegatatxes
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels muscicàpids, de 13 cm, que presenta dimorfisme sexual a la primavera, amb els mascles negres i el front, les parts inferiors, la cua i una franja a les ales blancs.
Les parts negres són tot l’any d’un color terrós en les femelles, i en els mascles només a l’hivern Habita al centre i al NE de la península Ibèrica i a Europa és comú als Països Catalans
lluç

Lluç
Drow male (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
El color és gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre Habita a grans profunditats a la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des de Gibraltar fins a Islàndia i Noruega, i a la Bàltica, i s’alimenta sobretot de llúceres
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet
aluminó
Química
Aurintricarboxilat d’amoni.
Sòlid vitri de color groc terrós soluble en aigua Forma laques vermelles amb els ions Al 3 + , Fe 3 + , Be 2 + i altres menys corrents És emprat en la recerca qualitativa i en la determinació quantitativa colorimètrica de l’alumini, i també en l’anàlisi del Sc i de l’In
almandina
almandina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic fèrric, Fe3Al2Si3O12, del grup del granat.
Cristallitza en el sistema cúbic, es presenta habitualment en forma de grans arrodonits, d’exfoliació molt imperfecta i color vermell, terrós i a vegades també negre Té duresa 6-7, 5 i pes específic 4,318 Hom el troba sovint inclòs en les roques pobres en feldespats gneis i micacites Els cristalls grossos són emprats en joieria
geneta

Geneta
Frédéric Salein (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels vivèrrids, que ateny uns 50-60 cm.
L’altura a la creu és de 20 cm, té la cua llarga, d’uns 40-50 cm, i les potes curtes El musell és ajuntat i el pelatge és terrós amb taques fosques definides i allargades Fa una forta olor a mesc Habita en terrenys pedregosos, de pla i de muntanya, i és de costums nocturns És comuna als Països Catalans