Resultats de la cerca

La publicació del seus escrits sobre teatre, quan era universitari a Oxford, He That Plays the King ‘Ell que fa el paper del rei’, 1950 representà un revulsiu pel teatre convencional de després de la Segona Guerra Mundial Fou qui més ajudà la generació dels angry young men a través de les revistes on publicava les seves crítiques Director literari del Teatre Nacional britànic, fou contrari a la censura, i ideà una de les comèdies eròtiques de més èxit dels anys setanta, Oh, Calcutta 1969

S'inicià en la televisió, com a guionista i director de curtmetratges Director eclèctic, ha rodat Cars that Eat Paris 1973, Picnic at Hanging Rock 1975, The Last Wave 1977, Gallipoli 1980, The Year of Living Dangerously 1982, Witness 1985, Mosquito Coast 1986, The Dead Poets Society 1989, premi César 1991, Green Card 1991, Fearless 1994, The Truman Show 1998, premi BAFTA, Master and Commander The Far Side of the World 2003 i The Way Back 2010 Premi honorífic del Festival de Sitges 2018

Després de graduar-se al State College femení de Georgia, estudià a la Universitat de Iowa Les seves primeres publicacions foren narracions, com ara Accent 1946, gènere que continuà conreant amb A Good Man is Hard to Find ‘Un home bo és difícil de trobar’, 1955 i Everything that Rises Must Converge ‘Tot el que puja ha de convergir’, 1965 La seva obra novellesca, situada en el sud rural, tracta sovint de l’alienació humana Són importants Wise Blood ‘Sang sàvia’, 1952, portada al cinema per JHuston el 1979 i The Violent Bear it Away ‘Els violents suren’, 1960

Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí

Arran de les seves investigacions a l’Amèrica Central fou un dels primers a interessar-se pels fenòmens relatius al canvi social i a l’aculturació, sobre els quals escriví Tepoztlán, a Mexican Village 1930, Chan Kom A Maya Village 1941, The Folk Culture of Yucatan 1941 i A Village that Chose Progress 1950 En un àmbit més teòric, fou l’introductor del concepte de cultura “folk”, amb el qual designa tradicions i institucions de tipus local subsumides en organitzacions d’àmbit estatal i en cultures d’abast universal Exposà aquestes idees en The Little Community 1955 i Peasant…

S'educà a la Gran Bretanya i el 1882 tornà a l’Índia, el seu país natal, on adquirí una ràpida popularitat com a periodista i autor de contes Plain Tales of the Hills, 1887 Novament a Anglaterra 1889, fou el gran cantor de l’imperialisme britànic, en novelles com The Light that Failed 1891 i els poemes de Barrack-room Ballads 1892, tot i que les seves obres més reeixides són les que recreen ambients de l’Índia, com The Jungle Book 1894 traducció catalana de M Manent —'El llibre de la jungla'—, 1962 i, sobretot, Kim 1901 Obtingué el Premi Nobel de literatura el 1907

Titulada en dansa per l’Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu El 1971 fundà l’institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles Ha treballat com a coreògrafa en musicals com Memory 1991, Tots dos 1993 o Germans de sang 1994 i ha rebut diversos premisTambé ha produït i dirigit espectacles com Chicago 1996, premi de la crítica teatral de Barcelona al millor espectacle musical, El nas vermell 1997, musical juvenil centrat en la figura de Charlie Rivel, el sopar espectacle That's Jass 2000, de l’espai…

Influït primerament pel cubisme 1914, s’afegí al grup dadà el 1916 Tingué una etapa expressionista Retrats visionaris 1917, i una etapa abstracta plena d’allusions dadaistes Orquestra dadà 1918 El 1919 començà les sèries de Rètols , rotlles amb dibuixos abstractes d’aquí sorgiren els seus primers films Rythmus 21 1923, Rythmus 23 1925, Rythmus 25 1926, Vormittagspuk ‘Fantasma del matí’, 1929, on crea imatges sorprenents i alhora ingènues sota la influència de l’avantguarda francesa Metall 1933 és un documental realitzat a l’URSS El 1940 anà als EUA, on féu Dreams That Money Can…

El 1962 es graduà en ciències a Oxford 1962, i poc després començaren a manifestar-se-li els símptomes d’una esclerosi lateral amiotròfica, malaltia que produeix una atròfia muscular progressiva i que l’obligà a desenvolupar les seves activitats i a comunicar-se per mitjans artificials Posteriorment anà a Cambridge, on es doctorà 1966 i dugué a terme recerca postdoctoral L’any 1979 ocupà la càtedra Lucasiana de matemàtiques d’aquesta universitat, de la qual es jubilà l’any 2009 Feu contribucions importants en els dominis de la física teòrica i la cosmologia Destaquen la demostració de la…

De manera recíproca a la influència que, en la música afroamericana, tingué la interpretació vocal sobre la instrumental, aquesta fou imitada per la veu, creant la tècnica scat Així doncs, el primer gran intèrpret de scat fou el trompetista i cantant Louis Armstrong, que l’emprà en la peça Heebie Jeebies el 1926, i l’any següent gravà el celebrat solo scat de Hotter than That L' scat ha estat present en els diversos estadis de desenvolupament del jazz i la música afroamericana Entre els cantants i instrumentistes que han destacat fent-ne ús hi ha Ella Fitzgerald, Eddie…