Resultats de la cerca

Treballà uns quants anys en sèries de televisió abans de debutar al cinema amb Forget about Me 1990, i seguí alternant els dos mitjans fins a aconseguir un cert ressò amb Butterfly Kiss 1995 Realitzador eclèctic i prolífic, canvia sovint de gènere, però acostuma a recórrer a un estil improvisat i espontani Ha dirigit, entre d’altres, Go Now 1995, Jude 1996, Welcome to Sarajevo 1997, I Want You 1998, Wonderland 1999, With or Without You 1999, The Claim 2000, 24 Hour Party People 2002, In This World 2002, Code 46 2003 i 9 Songs 2004 Posteriorment ha dirigit Tristram Shandy A Cock…

Descoberta per Charles Laughton, que li donà el nom artístic, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on junt amb Laughton coprotagonitzà el seu primer gran èxit, The Hunchback of Notre Dame , a les ordres de William Dieterle, consolidat amb How Green was my Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford Títols notables també foren  The Black Swan 1942, de Henry King This Land is mine 1943, de Jean Renoir Miracle on 34th Street 1947, de George Seaton Sinbad, the Sailor 1947, de Richard Wallace…

El seu nom de naixement era Natalia Nikolaevna Zakharenko Inicià la carrera a vuit anys, com a actriu infantil Més tard, una excellent preparació i un fort temperament dramàtic la convertiren en una de les primeres figures de la seva generació Alguns dels seus films són Rebel without a Cause 1955, Splendor in the Grass 1961, West Side Story 1961, Love with a Proper Stranger 1963, The Great Race 1965, This Property is Condemned 1966, Penelope 1967, Bob and Carol and Ted and Alice 1969 i The Lost Married Couple in America 1980 Fou nominada tres cops a l’Oscar i, entre altres premis…

Professor en diverses universitats, de la seva obra poètica, d’una gran sensibilitat i de factura clàssica, cal destacar The Beautiful Changes and Other Poems 1947, Ceremony and Other Poems 1950, Things of This World Poems 1956, premi Pulitzer 1957 i National Book Award, Advice to a Prophet 1961, Walking to Sleep 1969, The Mind-Reader 1977,  New and Collected Poems premi Pulitzer 1988, Mayflies New Poems and Translations 2000, Collected Poems, 1943-2004 2004, Anterooms 2010 i The Nutcracker 2012 També publicà poesia per a infants Opposites , 1973, i The Disappearing , 1998,…

És autor de la part cinematogràfica del Manifest of Angry Young Man És el principal promotor i teòric del free cinema Cofundador de la revista “Sequence” i crític d’altres, ha practicat també la direcció escènica S'inicià al cinema amb la realització de documentals industrials i d’altres sobre diversos temes, en els quals apuntava ja una decidida voluntat testimonial i crítica, així com una aguda sensibilitat i habilitat per a captar i interpretar situacions, que li permeten d’unir en els seus films el lirisme i el realisme El 1957 realitzà el transcendental Every Day except Christmas ,…

El 1943 debutà com a cantant amb Earl Hines, i el 1944 amb l’orquestra de Billy Eckstine El 1946 inicià la seva carrera com a solista Vinculada a l’estil bop , es distingí pel seu virtuosisme vocal, l’amplitud de registre i la facilitat per a improvisar, qualitats que acostaren les seves interpretacions a les de trompetes i saxofonistes Actuà acompanyada tant de petits conjunts com d’orquestres i big bands A partir dels anys seixanta s’acostà al pop Actuà per tot el món i enregistrà nombrosos discs El 1982 fou guardonada amb un Grammy pel disc Gershwin Live Altres enregistraments d’èxit són…

S’inicià com a actor de teatre a Broadway El seu primer paper en el cinema fou en No Way Out 1950 Amb The Defiant Ones 1958, aconseguí un premi BAFTA i fou el primer afroamericà nominat als Oscar, guardó i fita que obtingué el 1963 per Lilies of the Field , actuació que també li valgué un Globus d’Or i un Os de Plata del Festival de Berlin Intèrpret d’una extensa filmografia, altres pellícules destacades seves són Blackboard Jungle  1955, Band of Angels 1957, A Patch of Blue 1965,  In the Heat of the Night 1967, To Sir, with Love 1967, Guess Who’s Coming to Dinner 1968, The Jackal 1997, etc…

Entre aquests escrits cal esmentar Unto This Last 1862 sobre els principis de l’economia política Però és en el camp de la teoria i la crítica de l’art on tingué més transcendència i repercussió Defensor, des del 1851, dels prerafaelites —grup amb el qual mantingué una relació estreta—, revalorador de l’obra de William Turner, escriví alguns dels texts fonamentals de la segona meitat del segle XIX Modern Painters 1843, The Seven Lamps of the Architecture 1849 i The Stones of Venice 1851, text que acabà gairebé amb el neohellenisme de l’Amèrica del Nord i d’Europa substituint-lo…

Format en el món teatral londinenc, estudià a la London Academy El seu debut en cinema fou l’any 1958 amb Alive and Kicking Intervingué en una cinquantena de films, com ara The Guns of Navarone 1961, Mutiny on the Bounty 1962, This Sporting Life paper pel qual fou candidat a l’Oscar, Il deserto rosso 1964, Major Dundee 1965, Camelot 1967, Cromwell 1970 i Man in the Wilderness 1971 La pellícula, però, per la qual fou més conegut és A Man Called Horse 1970, un film sobre la població índia dels EUA que tingué un gran impacte i que generà dues seqüeles, també protagonitzades per ell…

Hiriam King Williams, més conegut com a Hank Williams, fou l’home que revolucionà el country i que influí decisivament en el naixement del rock and roll El 1936 cantà per primera vegada en una emissora de ràdio, la WSFA, i aviat es convertí en un dels seus intèrprets més populars A setze anys abandonà els estudis i inicià la seva carrera professional com a músic Rebé la influència del country i el gòspel, i aprengué blues de Rufus Payne, un músic de carrer de Georgiana L’actitud de Williams dalt de l’escena i la seva manera de cantar el country tradicional o honky tonk marcaren…