Resultats de la cerca
Es mostren 794 resultats
fulla

Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
col

Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…
comparador
Física
Aparell emprat per a mesurar les diferències entre les dimensions d’una peça i les de la peça patró.
Consta bàsicament d’una tija que es posa en contacte amb la peça a mesurar i un sistema de reproducció del desplaçament de la tija, de la natura del qual dependrà el tipus del comparador En el comparador elèctric es reprodueix en un milliamperímetre la variació de corrent produïda pel moviment de la tija a l’interior d’unes bobines En el comparador òptic la tija fa moure un mirall que reflecteix un raig de llum que va a parar a una escala graduada El comparador mecànic amplifica el desplaçament de la tija mitjançant un sistema d…
llumí

Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva toxicitat, per…
baldufa
baldufa1 3 1
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina per a fer forats de petit diàmetre en peces fetes de materials durs com el vidre o la terrissa.
Consisteix en una tija vertical que porta en un dels seus extrems una anella per on passa un cordill, i a l’altre, un portabroques i, prop d’ell, una peça de revolució de forma adequada - generalment una esfera o un disc amb vora ben gruixuda - que en giravoltar procura un bon moment cinètic circular a tot el conjunt Les dues puntes del cordill van lligades a banda i banda d’un travesser de fusta, que pel seu bell mig és traspassat perpendicularment per la tija, de manera que pot girar al voltant d’ella i lliscar amunt i avall de la seva llargada En fer girar el travesser, el…
xitxarra
Oficis manuals
Instrument per a foradar, molt emprat en els tallers, i especialment a bord dels vaixells, per a fer forats en llocs poc accessibles de peces metàl·liques.
Consisteix essencialment en una tija, proveïda d’una broca, solidària amb una roda dentada que rep el moviment, a través d’un cadell, d’una palanca feta anar manualment que gira en un pla perpendicular a la tija Al cap d’aquesta tija oposat a la broca hi ha un pom que permet, ultra mantenir-la en posició, d’exercir amb la mà lliure la pressió necessària
L’organització vegetativa: el corm
Les plantes superiors consten típicament de rel, tija i fulles De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans aeris i a través d’ella circula la saba bruta de la rel cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions Aquesta especialització es manifesta, també, en una polarització del corm, que enterra un dels seus extrems la rel, mentre que la tija i les branques creixen en…
rizoma

Rizoma (gingebre)
© Fototeca.cat
Botànica
Tija subterrània.
Els rizomes s’assemblen a les arrels, però tenen una estructura histològica típicament caulinar, emeten branques i gemmes i no tenen caliptra Els rizomes generalment són propis de plantes vivaces, que perden les parts aèries a l’estació freda
canó
Tija buida.