Resultats de la cerca

Moltes formes de dansa del Renaixement i el primer Barroc desenvoluparen aquesta funció contrastant amb la basse danse , com ara el saltarello , la rota , el tourdion , la gallarda , etc Usualment es caracteritzaven per la vigorositat de la coreografia, incloent-hi salts i cops de peu a terra L’exemple més antic de nachtanz es troba en un manuscrit italià del segle XIV La nachtanz consistia habitualment en un arranjament polifònic al voltant del tenor de la dansa precedent, tocat el doble de ràpid En algunes de les parelles de danses dels segles XVI i XVII la relació entre totes…

Llicenciat en dret S’inicià en el teatre costumista i evolucionà cap a un llenguatge teatral més modern És autor de Sa padrina 1953, En Tià Taleca 1955, La Seu plena d’ous premi Ciutat de Palma 1960, Molta feina i pocs doblers 1960,  El món per un forat 1961,  Un senyor damunt un ruc 1963, que tingué un gran èxit de públic a Mallorca i a Barcelona, Escàndol a Camp de Mar 1966, premi Ciutat de Palma 1965,  Una dona és per a un rei  1975, Molta feina i pocs doblers  1981 o Tocat des boll 1981, entre d’altres També conreà la novella amb L’espectacle 1981, premi Sant Jordi 1980…

Nen prodigi com a violinista, estudià al Conservatori del Liceu Posteriorment esdevingué concertino de l’Orquestra del Teatre d’aquesta entitat, del Conservatori de la qual també fou professor Fou professor d’Eusebi Bosch i Humet, Francesc Montserrat Ayarbe, Josep Rocabruna i Josep Munner, que el suplí al Conservatori del Liceu En alguna ocasió apareix esmentat com a director d’orquestra El 1909 es traslladà a Buenos Aires, on obrí una acadèmia de música, animat segurament per l’experiència positiva dels Fontova Compongué música de cambra —havia tocat al cafè Condal de Barcelona…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Ada Cecchi Més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumna de Lucette Descaves i de Jean Hubeau Formà duo amb la seva germana Katia i també ha tocat amb els percussionistes Jean Pierre Drouet i Sylvio Gualda, el violinista Agustin Dumay, els violoncellistes Frédéric Lodéon i Lynn Harrell i el clarinetista Richard Stoltzman Ha estrenat obres de L Berio i Ph Boesmans i ha efectuat nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a piano KV 242 i KV 365 de WA Mozart, amb l’Orquestra Filharmònica…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es matriculà al Conservatori de Música de Moscou, on fou deixeble de Mstislav Rostropovič El 1969 fou premiat el Concurs de Bakú i un any després obtingué el primer premi al Concurs Cajkovskij Contragué matrimoni amb la pianista Tarjana Schatz, amb la qual collabora habitualment, i el 1976 s’establí a l’RFA Fou protegit per la Fundació Herbert von Karajan i nomenat professor del Conservatori d’Hamburg Ha tocat sovint amb el violinista Dmitry Sitkovetsky i el pianista Gerhard Oppitz i formà el Trio Geringas amb Vladimir…

Estudià música amb la seva mare, la pianista Ada Estades, i amb la seva tia, la guitarrista Olga Pierri, i perfeccionà la seva tècnica a l’Institut Nacional de Musicologia de Montevideo amb Guido Santórsola Obtingué diversos premis a l’Amèrica del Sud i, posteriorment, a Europa, on rebé el primer premi de la divuitena edició del Concurs Internacional de Ràdio França, a París Debutà a Nova York el 1978 i a Berlín el 1983 Ha fet gires per Europa, Àsia i Amèrica, incloses diverses actuacions a Barcelona, Madrid i Sevilla Ha tocat al costat d’artistes com Astor Piazzola o Frank Peter…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la formació a Anvers, amb WBoeykens, i a la Guildhall School of Music, de Londres Com a solista, ha tocat sota la batuta de directors com Marriner, Entremont, Roždestvenskij i Maazel, i és primer clarinet de l’Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofia de València Part important de la seva trajectòria està vinculada amb la música de cambra, àmbit en el qual ha collaborat amb formacions com els quartets Tokio, Brodsky o Endellion El 2005 creà el seu propi grup, el conjunt instrumental de vent Moon Winds Els…

Un dels artistes més mediàtics de començaments del segle XXI Començà a tocar el piano a tres anys i a cinc oferí el seu primer recital Després de guanyar diferents premis i donar proves suficients del seu precoç talent al seu país natal i al Japó, fou descobert pel món el 1999 quan, amb només 17 anys, sustituí en el darrer moment André Watts en la interpretació del Concert per a piano número 1 , de Čajkovskij, amb la Simfònica de Chicago al Festival de Ravinia El jove artista fou qualificat per la premsa com “el més excitant talent del teclat descobert els darrers anys” Ha tocat…

Aprengué primer del seu pare, el compositor Jan Stefani, i després anà al Conservatori de Varsòvia, on estudià del 1821 al 1824 Ja des del 1813 havia cantat i tocat el violí al cor i a l’orquestra de l’Òpera de Varsòvia Més tard, fins i tot en dirigí el ballet gènere per al qual escriví uns quinze títols, entre els quals Mimili, o Els Estirians , 1837, i Stach i Zoska , 1839 Professor de cant des del 1827, arribà a ser director de música de nombroses esglésies de la ciutat És autor també de dotze opéras-comiques i melodrames Lliçons de botànica , 1829 El jueu errant , 1850, unes…

Fou deixeble de violí de Bruno Masurat al Conservatori de Heidelberg i més tard perfeccionà la seva tècnica amb Max Rostal a Colònia i amb Josef Gingold i Ivan Galamian als Estats Units Quan tornà a Alemanya inicià una carrera com a solista internacional que l’ha portat a les sales de concert més famoses d’Europa, Austràlia, el Japó, Rússia i els EUA Ha tocat sovint amb l’orquestra de la Staatskapelle de Dresden i també al costat d’altres famosos intèrprets, com els pianistes Christian Zacharias i Michel Beroff o el violoncellista Heinrich Schiff Des del 1981 és professor de la…