Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
carbofuran
Agronomia
Compost químic pertanyent al grup dels carbamats que actua com a fumigant polivalent sistèmic i també per contacte.
D’eficàcia nematocida moderada en la desinfecció de sòls, té un ampli espectre insecticida sobre pugó, mosques, cuc blanc i miriàpodes És autoritzat en conreus de bleda-rave, blat de moro, melca, pebrot, tabac, tomàquet, patata i plataner Catalogat com a tòxic per a l’home, el seu termini de seguretat és de 60 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació granulat o líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza
pelador
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Estri de cuina que serveix per a pelar verdures i fruites.
En comparació d’un ganivet, ofereix molta més rapidesa, efectivitat, precisió i uniformitat Està dissenyat per a emportar-se la mínima part imprescindible de pell i sempre la mateixa quantitat, i així evitar deformar la peça pelada Hi ha peladors de fulla llisa, per a pelar pells dures com les de la patata, la pastanaga, la poma, el carbassó, etc, i de fulla serrada, per a pelar pells fines com la del tomàquet, el préssec o el kiwi També hi ha altres peladors més específics, com la màquina per a pelar pomes o els peladors d’alls
maneb
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels ditiocarbamats i que actua com a fungicida d’aplicació foliar; d’ampli espectre d’acció, millora, a més, l’aspecte dels conreus tractats.
És autoritzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos Pot presentar problemes de fitotoxicitat en algunes varietats de perera, cucurbitàcies i planters de tomàquet Hom també l’aplica en tractaments de postcollita en la desinfecció de llavors per a sembrar, per tal de prevenir les malalties produïdes per endoparàsits, sobretot en cereals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies En alguns casos la llavor tractada queda inhabilitada per al consum Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris…
frugivorisme
Dietètica
Sistema o règim alimentari que exclou, en major o menor grau, la ingestió d’aliments que no siguin fruites.
Malgrat que la dieta frugívora s’emmarca dins del vegetarianisme, és una opció molt més restrictiva que altres propostes vegetarianes El frugivorisme sempre exclou les carns, els làctics, els ous, els llegums i els cereals, i també evita els aliments processats, els suplements nutricionals i els aliments enriquits Les versions menys estrictes inclouen, a més de fruites fresques, la fruita seca, les llavors i les hortalisses que botànicament són fruites, com el tomàquet, l’albergínia, el pebrot, l’alvocat, el carbassó o la carbassa Des del punt de vista nutricional, la dieta…
arròs amb crosta
su-lin (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat típic de diverses comarques del sud del País Valencià (la Marina, el Baix Vinalopó i el Baix Segura).
Cuinat en cassola de fang, a més de l’arròs, que és la base del plat, inclou diversos embotits i derivats del porc, com llonganisses, blanquet, botifarres i mandonguilles També pot portar costelles o conill Entre els ingredients habituals també hom troba oli d’oliva, tomàquet, all i safrà El nom prové de la crosta d’ou que cobreix el plat Un cop cuit l’arròs, tradicionalment amb llenya, es cobreix amb ou batut i es tapa amb un utensili anomenat crostera, que consisteix en una tapa metàllica on s’hi dipositen brases enceses Amb la calor de la tapa l’ou forma una crosta sobre l’…
arròs
Gastronomia
Plat o cuinat fet amb arròs.
La forma més senzilla de presentar-lo és bullit arròs bullit o blanc , sol o acompanyat amb salsa de tomàquet, ous, etc L’arròs fet a la cassola , acompanyat de peix, carn, volateria, verdures, etc, admet moltes combinacions arròs a la marinera, arròs a la milanesa, arròs amb fesols i naps , etc La paella d’arròs és un plat d’origen valencià i de renom internacional L’arròs pot ésser cuit amb el brou del bullit arròs a banda , cuit al forn amb molt de foc arròs rossejat , cuit al forn amb ou batut al damunt arròs amb crosta Segons amb quina quantitat de líquid ha estat cuit…
Les verdures, les hortalisses i el tubercles
Les verdures i les hortalisses són parts de plantes cultivades en horts i destinades a l’alimentació El terme verdures s’aplica en particular a les hortalisses de fulla verda La part de les plantes que s’utilitza com a aliment és molt variable Així, per exemple, les bleda-raves o les pastanagues són arrels els alls o les cebes són bulbs o òrgans subterranis de reserva l’api o els margallons són tiges la bleda, l’enciam o la col són fulles i la coliflor o les carxofes són flors El tomàquet i els pebrots, que en realitat són fruits, i els bolets comestibles s’inclouen dins de les…
americanisme
Lingüística i sociolingüística
Mot provinent d’una llengua indígena americana, introduït en una altra llengua no americana.
L’arauac, el carib, el nàhuatl i el quítxua són les llengües prehispàniques que, a través del castellà, han fornit més mots a les llengües europees occidentals Els americanismes del català a vegades coincideixen gràficament amb el castellà l’única diferència és l’articulació vocàlica hamaca , caoba , petaca d’altres, l’adaptació al sistema fonètic català és més important huracà , cacic , lloro , etc, especialment si es tracta de mots populars, car aleshores proliferen els variants dialectals tomàquet, tomàtec, tomata, -aca, àtiga, domàtiga xocolata, xicolata, -e, -i, xocolat…