Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
Iorgu Iordan
Lingüística i sociolingüística
Lingüista romanès.
Professor de la Universitat de Bucarest President d’honor de la Société de linguistique romane, publicà, entre altres obres, Introducere in studiul limbilor romanice 1932, Cresţomaţie romanica 1962 i Toponimia romînească 1963
Carlo Battisti
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià, fundador i director de la biblioteca estatal de Gorizia (1919-25) i catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Florència (1925-52).
Conreà la toponímia dirigí el Dizionario toponomastico atesino des del 1936, l’etimologia és autor, amb GAlessio, d’un Dizionario etimologico italiano, 1948-57 i la dialectologia Fou protagonista de la pellícula Umberto D 1952, de Vittorio de Sica
Enric Moreu-Rey
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Història
Filòleg, lingüista i historiador.
Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de…
, ,
sala
Arquitectura
Casa d’una sola habitació gran.
A l’època medieval passà a designar la residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa, i acabà per ésser el nom característic de les residències senyorials o de gent notable En aquest sentit s’ha conservat en toponímia
Géographie historique des Pyrénées-Orientales
Historiografia catalana
Conjunt d’articles escrits per l’historiador i filòleg conflentí Julià Bernat Alart provinents del Cartulari, que configuren una temàtica específica en la seva obra.
Aquest autor encetà, el 1856, la publicació d’una sèrie d’estudis de toponímia, el que ell anomenà la geografia històrica dels Pirineus Orientals, i, aquell mateix any, aparegué l’article “Géographie historique du Conflent” dins el butlletí de la Société Agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, un treball realitzat a base de l’observació personal i l’estudi de la documentació antiga referida a aquella comarca, incloent-hi més de sis mil manuscrits inèdits provinents dels arxius conflentins Aquest article representa una de les primeres contribucions de l’autor a l’estudi…
Isidre
Cristianisme
Camperol piadós i caritatiu.
Com a patró dels pagesos és molt venerat a tota la península Ibèrica és el sant patró de Madrid i també a Catalunya, com ho demostra la toponímia Fou canonitzat per Gregori XV el 1622 La seva festa se celebra el 15 de maig
Revista Catalana de Geografia
Publicacions periòdiques
Publicació trimestral de la Societat Catalana de Geografia, creada a iniciativa del primer director, Josep M.Puchades i Benitó entre el 1978 i el 1982.
Des del 1985 es publica una segona època, illustrada i en color, a càrrec de l' Institut Cartogràfic de Catalunya i dirigida per Carles Carreras i Verdaguer Abraça tots els temes diferents de la geografia i de la cartografia, així com la toponímia i les ciències de la terra
Quintí
Cristianisme
Màrtir.
La passió, molt dubtosa, el fa romà d’origen i apòstol d’Amiens, a França, on degué morir decapitat En confirmen el culte, intens ja al s VI, la toponímia i les festes del 31 d’octubre i del 25 de juny, invenció de les seves relíquies a Saint-Quentin Aisne
Toponymie historique de Catalunya Nord
Historiografia catalana
Obra de l’escriptor i arqueòleg Lluís Bassede subtitulada Noms de lloc de la nostra terra, publicada l’any 1990 pel Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) i la Universitat de Perpinyà.
Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els…
rambla
Hidrografia
Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.
Als Països Catalans el terme només és popular en terres valencianes, amb una penetració cap al Matarranya El nom equival aproximadament al de riera a la Catalunya seca, i al de torrent a la Catalunya humida En la toponímia del País Valencià, les rambles que no van directes a mar són normalment tributàries de rius o d’altres rambles i alimentades o constituïdes per barrancs