Resultats de la cerca

Capella situada al castell de la Bulella, en una torrassa del costat de llevant de la fortalesa El seu origen s’ha de situar al final del segle XIII, moment en què el castell de la Bulella es transformà en una pabordia de Santa Maria de Cornellà El primer esment directe de l’església és, però, del 1499

Establert a Catalunya, fou conegut per la seva gran afició a les parelles reproductores de coloms esportius Començà en aquest món al Club Santa Eulàlia i Collblanc-Torrassa, de l’Hospitalet de Llobregat, que posteriorment presidí durant més de deu anys Participà en concursos d’arreu de Catalunya i fou distingit a títol pòstum amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Mapa del Vallès Oriental amb la senyalització de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Casal de Cruïlles Bigues i Riells Castell de Montbui Casal de Bigues Caldes de Montbui La vila de Caldes de Montbui Pont de Caldes La Torre Roja La Torre Vella Despoblat del Prat de Dalt Cànoves i Samalús Castell de Cànoves Castellcir Castell de Castellcir La Torrassa dels Moros Turó de Vilacís Casal dels Santa Coloma Castell de Marfà Castellterçol Castell de Castellterçol Castell de Castellet El Figueró-Montmany Castell de Montmany Les…

S’establí a Catalunya a catorze anys, i el 1948 començà a competir Guanyà el primer premi del Club La Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1951, 1953, el Concurs La Amistad del Masnou 1965 i el campionat de les Bodas de Oro de la Federació Espanyola de Columbicultura 1994 També fou campió de Catalunya 1987, subcampió d’Espanya 1958 i cinquè del Campionat Internacional 1987 Aportà noves tècniques a aquest esport, i formà part de la directiva de la Federació Catalana de Columbicultura i del Club El Masnou, que presidí Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat 1996

Deixeble d’Enric Morera, fou organista a l’església de Santa Eulàlia durant deu anys, abans i després de la Guerra Civil Espanyola A partir del 1930 començà a ser conegut com a compositor popular de sardanes N’escriví uns 200 títols, els més cèlebres dels quals foren Ídols de fang 1939, Les noies de la Torrassa 1945, Fiscornejant o El menut de casa Entre les sardanes més elaborades cal esmentar Entre els pins i les sabines o Ma terra plana 1946 És autor de la sarsuela La cançó de l’Empordà 1964 i de l’òpera Rondalla d’esparvers , sobre un poema de JM de Sagarra, estrenada al…

Fundat el 1944, el primer president fou Vicenç Balaguer Durant els primers anys de vida era un petit club d’aficionats i la seu social anà variant per diferents bars i locals del barri, com el Casino Torrassenc El 1957 van ser campions de Catalunya de tercera categoria, el 1960, de segona categoria i el 1965 van arribar a la regional preferent catalana Des de llavors sempre s’ha mantingut entre les dues primeres categories federades per equips El 1963 guanyà el trofeu de la Federació Catalana d’Escacs El 2010 el club es trobava a primera divisió catalana i tenia dos equips més en categories…

Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament,…

Situació Planta de la vila medieval de Pasiòls amb indicació dels diferents nuclis d’expansió, segons la restitució a partir del cadastre del segle XIX D Baudreu Les restes d’aquesta fortificació, una gran torrassa, són a la part alta del poble de Pasiòls, al costat de llevant de l’església parroquial de Sant Fèlix El poble de Pasiòls és a la riba dreta del Verdoble, en un pendent de cara al riu Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′ 32″ N - Long 2° 43′ 07″ E Pasiòls és al S de Tuissan Hom hi arriba per la carretera D-611 La mateixa carretera hi condueix des de la Fenolleda DB…

El castell de Salardú es troba a 1 268 m d’altitud, en una eminència a la dreta de la Garona, prop de l’aiguabarreigd’aquesta amb l’Unhòla, que l’envolta per tramuntana i per llevant La seva situació estratègica a l’entrada de la Vall pel port de la Bonaigua donà lloc que des d’antic hi fos bastit un castell i que fos considerat com a segona plaça reial de la Vall A la part més alta del poble, on avui hi ha l’església, hi havia el castell de Salardú Segons Francisco de Gracia, tenia recinte de planta rectangular més de 260 pams de llarg mura llevant amb la porta-torre de Pallars…

Inicià les seves activitats el 1945 Amb un fort arrelament popular, organitzava campionats de tennis de taula Joan Rimbau en fou un dels màxims impulsors durant els anys seixanta El 1962 s’hi incorporarà un grup de joves provinents de la Unió Excursionista de Catalunya programaren excursions d’alta muntanya, travesses, acampades i marxes d’orientació El 1969 organitzà el primer Campionat de Tennis de Taula de l’Hospitalet de Llobregat El 1973 l’antiga seu social fou venuda, però continuà organitzant i participant en diverses activitats culturals fins el 1985