Situació
Planta de la vila medieval de Pasiòls amb indicació dels diferents nuclis d’expansió, segons la restitució a partir del cadastre del segle XIX.
D. Baudreu
Les restes d’aquesta fortificació, una gran torrassa, són a la part alta del poble de Pasiòls, al costat de llevant de l’església parroquial de Sant Fèlix. El poble de Pasiòls és a la riba dreta del Verdoble, en un pendent de cara al riu.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 51′ 32″ N - Long. 2° 43′ 07″ E.
Pasiòls és al S de Tuissan. Hom hi arriba per la carretera D-611. La mateixa carretera hi condueix des de la Fenolleda. (DB)
Història
El primer esment de la força de Pasiòls és de l’any 1208, en què consta que Rixovenda de Termes, senyora de Termes, la restituí a l’abadia de Santa Maria de la Grassa. Tal vegada aquesta força fou bastida prop de l’església de Sant Felix pels senyors de Termes com a forma d’intrusió dins la senyoria de Pasiòls, pertanyent al monestir de la Grassa.
El 1215, com les altres senyories per les quals competien el nou senyor de Termes, Alain de Roucy, i l’abat de la Grassa, la villa de Pasiòls fou objecte d’una convinença o pacte entre ambdues parts, de manera que anà a parar a mans del senyor de Termes. La senyoria del lloc va ser venuda el 1257 per Oliver de Termes al monestir cistercenc de Santa Maria de Fontfreda, al Narbonès. Fontfreda fou senyor de Pasiòls fins a la Revolució Francesa.
Els anys vint d’aquest segle la força de Pasiòls es va esfondrar. (DB)
Castell
Notable construcció militar avui pràcticament desapareguda, que es trobava adossada a llevant de l’església parroquial de Sant Fèlix, segons una postal de M. Jordy de l’inici del segle XX (foto cedida per).
Imatge cedida per D. Baudreu
Avui només resta el basament d’aquesta fortificació, de planta rectangular. Els murs feien quasi 9 m de llarg i assolien els 2 m de gruix. Gràcies a una fotografia del començament del segle XX podem saber l’aspecte que tenia una de les seves façanes, la nord, de prop de 12 m d’altitud. Aquesta alçada, però, no era l’original, que era superior.
Els vestigis de la part baixa de la torrassa presenten un parament en aparell mitjà comparable al dels murs de la nau de l’església veïna de Sant Fèlix. En canvi, la part superior de la façana nord presentava un aparell més petit, de data incerta, amb espitlleres a tres nivells. En aquesta mateixa façana hi havia oberta a principi de segle una porta, tardana, que no es corresponia amb l’original. (DB)
Bibliografia
- Mahul, 1857-72, vol. 4, pàgs. 567-573
- Quehen - Dieltiens, 1983, pàgs. 281-282