Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Gabriel Lamé
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer francès.
Féu notables aportacions en el camp de la geometria analítica Trobà l’equació diferencial que porta el seu nom Dirigí la installació dels carrils per als primers trens de París a Versalles i a Saint-Germain
Jean Meusnier de la Place
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic francès.
Collaborà amb Lavoisier en els cèlebres experiments que donaren lloc a la descomposició de l’aigua en oxigen i hidrogen i a la seva ulterior síntesi Continuà les investigacions matemàtiques de Monge en un estudi que féu sobre la curvatura de les superfícies hi ha el teorema que porta el seu nom
Christophe Plantin
Música
Editor de música francoflamenc.
Establert a Anvers el 1549, hi obrí un taller d’impressió el 1555, que es convertí en un dels més importants dels Països Baixos del seu temps Obtingué un privilegi reial d’impressió de missals i devocionaris per a tots els dominis de Felip II, que exportà sobretot a la monarquia hispànica En 1576-83, arran del setge espanyol a Anvers, s’establí a Leiden, on obrí un taller A banda d’un gran nombre de cantorals litúrgics, publicà vuit misses 1578 de Georges de la Hèle, la Missa Benedicta es 1579 de Philippe de Monte, quatre misses 1581 d’Alard du Gaucquier, i madrigals i cançons 1581 de Severin…
Honoré de Balzac
Música
Escriptor francès.
Tot i que els seus coneixements de tècnica musical eren escassos, Balzac sempre se sentí molt atret per aquesta forma artística, que influí en la seva obra, especialment en Gambara 1837 i Massimilla Doni 1839, les quals formen part del cicle de La Comédie Humaine Es relacionà amb músics com Gioacchino Rossini, Héctor Berlioz o Franz Liszt, i en la seva obra són freqüents els personatges o els ambients vinculats a aquesta activitat Però el que més li interessà de la música foren els aspectes de caràcter filosòfic d’una banda, considerava que era l’art més complet gràcies a una capacitat…
Claude Vignon
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Residí uns quants anys a Itàlia, on rebé la influència dels manieristes, d’Il Caravaggio i dels venecians Tornà a França, i fou nomenat professor de l’Académie Royal de Peinture treballà per a la cort per a Lluís XIII, Maria de Mèdici, Richelieu, etc i, principalment, per a l’Església Són nombrosos els quadres conservats de tema religiós, amb un colorit molt viu i ric i d’un moviment molt accentuat, propis d’un temperament apassionat Jesús i els doctors Musée des Beaux-Arts, Grenoble i El martiri de Sant Mateu Musée des Beaux-Arts, Arràs
Armand Trousseau
Metge francès.
Professor i clínic d’amplíssim renom a l’època del Segon Imperi, escriví una extensa Clinique médicale de l’Hôtel-Dieu 1861, recull dels seus ensenyaments Fou un dels primers a practicar la traqueotomia i la paracentesi
Roscelin
Cristianisme
Escolàstic francès.
Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092
Johannes Ockeghem
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Es tenen molt poques dades biogràfiques dels primers anys d’aquest compositor, un dels més importants del segle XV, situat entre Guillaume Dufay i Josquin Des Prés Hi ha diverses teories sobre el seu lloc d’origen El cognom era comú al principi del segle XV a Termonde, Flandes, i probablement la seva família en procedia Jean Lemaire, un poeta contemporani del compositor, el fa originari de l’Hainaut, potser de la ciutat de Mans Entre els anys 1443 i 1444 serví com a cantor a l’església de Notre-Dame d’Anvers El 1446 passà a formar part de la capella musical de Carles I de Borbó, a…
Robert Pinget
Literatura francesa
Escriptor suís d’expressió francesa.
Es dedicà primerament a la pintura i no començà a escriure fins el 1951 La seva narrativa, en la línia del nouveau roman , s’emparenta amb la de SBeckett i ofereix uns personatges i fets irrisoris que es complauen a escarnir la realitat Mahu ou le Matériau 1952, Le renard et la boussole 1955, Le fiston 1959, Quelqu'un 1965, premi Femina, Fable 1971, Cette voix 1975, Monsieur Songe 1982, Charrue 1985 i L’ennemi 1987 Escriví també alguna peça teatral
Odó
Cristianisme
Segon abat de Cluny (927-942).
Fill d’una família noble, fou educat a la cort del duc d’Aquitània Auster i emprenedor, féu del seu monestir el primer centre d’espiritualitat d’Occident i reformà, també, molts cenobis de França i d’Itàlia Lluità per la independència de les comunitats monàstiques enfront del poder secular Escriví, entre altres obres, uns Moralia in Job, unes Collationes , la Vita sancti Geraldi i alguns himnes litúrgics Teòric musical notable, s’interessà especialment per la notació i la determinació dels diversos intervals de l’escala Hom li deu la sistematització de la notació teòrica i la substitució de…