Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
qapudan paixà
Història
Títol donat a l’almirall en cap otomà.
El primer que l’emprà fou Barba-rossa Membre del Consell divan imperial, el càrrec perdurà fins a la primera meitat del s XIX, que fou substituït pel de ministre de marina baḥriyye nāẓirī
Tars
Ciutat
Ciutat de l’il d’Içel, a Cilícia, Turquia, situada a les ribes del Tars (antic Kydnos).
Mercat agrícola Fundada per fenicis o argius ~segle XII aC, fou sotmesa per Salmanassar segle IX aC, per Sennàquerib 698 aC i pels perses Conquerida per Alexandre el Gran 333 aC, passà als selèucides, que li donaren el nom d' Antioquia del Kydnos segle III aC Sotmesa per Pompeu, fou capital de la Cilícia romana Les seves escoles de filosofia i retòrica, durant l’Imperi, rivalitzaven amb les d’Alexandria i d’Atenes Bizantina fins al segle VII, fou conquerida pels àrabs 780, que en feren seu d’un emirat Nicèfor II Focas la reconquerí 965 i fou donada en feu a l’armeni Mleh 1173, que la convertí…
madrassa
Entitats culturals i cíviques
Als països islàmics, escola d’ensenyament religiós, adscrita generalment a una mesquita i institucionalitzada des del segle X; el seu paper de focus cultural (la Niẓāmyya a Bagdad, al-Azhar al Caire) ha estat substituït pel de les universitats.
Arquitectònicament, és un edifici estructurat en un pla cruciforme amb dependències disposades entorn d’un pati central o una sala cupulada Són notables les madrasses de Hasan, al Caire segle XIV, i la de Bū'Ināniyya, a Fes 1355
Calcedònia
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la costa del Bòsfor, davant Bizanci, actualment englobada dins la gran Istanbul.
Fundada el 685 aC pels megareus, estigué sota els perses i formà part de la Confederació Atenesa segle V aC Al segle II aC es federà amb Roma i fou incorporada a la província romana de Bitínia el 74 aC fou parcialment destruïda per Mitridates VI del Pont passà a formar part de l’Imperi Bizantí El 451 hi tingué lloc el concili de Calcedònia Justinià reconstruí la ciutat i hi establí un bisbat Fou saquejada al segle VII pels perses i pels àrabs, i el 1350 passà a poder dels turcs
Baiazet I
Història
Soldà otomà, anomenat Yildirim (‘llamp’).
Rebé la investidura del pseudocalifa abbàssida d’Egipte Sotmeté definitivament Sèrbia 1389 i envaí Valàquia 1394 Aquell mateix any s’emparà del castell de Salona, un dels darrers reductes dels almogàvers Influí directament en la política de Bizanci i assetjà Constantinoble 1396-1400, que fou alliberada per una flota francesa A Nicòpolis 1396 anihilà el projecte de croada iniciat per les forces de Segimon d’Hongria i del comte de Nevers S'enfrontà al perill mongòlic i, bé que s’alià amb el soldà mameluc Barqūq, el capitost mongòlic Tamerlà li arrabassà la part asiàtica dels seus dominis i el…
Baiazet II
Història
Soldà otomà (1481-1512).
Fill i sucessor de Mohamet II, una revolta dels geníssers li donà el poder que pretenia el seu germà Ǧem 1481, el qual fugí a Egipte i després a Itàlia, on morí misteriosament 1495 Emprengué desafortunades campanyes contra els mamelucs d’Egipte 1485-91 i després contra Hongria 1492-95 tanmateix prengué Lepant 1499 als venecians, que esdevingué des d’aleshores una base militar otomana Una flota aliada cristiana l’obligà a signar la pau 1502 Els mateixos geníssers acabaren exigint l’abdicació a favor del seu fill Selim I 1512
Trebisonda
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Turquia asiàtica.
És situada a la riba de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Pont i prop de la desembocadura del riu Degirmen, que davalla del pas de Zigana i constitueix un camí natural cap a Armènia i Pèrsia S’estén en un altiplà orientat cap a la mar, i a través del seu port exporta fusta, tabac, fruita avellanes, etc C orrespon a l’antiga Trapezunt , fundada pels colons grecs de Sínope cap a la meitat del segle VIII aC Base romana important, fou engrandida per Trajà i Adrià Destruïda pels gots 257, fou més tard seu d’una comunitat cristiana, i com a estació militar tingué un nou desenvolupament en…
Gal·lípoli
Ciutat
Ciutat de la Turquia europea, a la península de Gal·lípoli, que domina l’entrada des de la mar de Màrmara a l’estret dels Dardanels.
El 1304 s’hi establí la Companyia Catalana, i quan Roger de Flor fou mort pels bizantins, aquests atacaren el campament català, que reeixí a resistir l’atac La Companyia hi restà fins el 1307 Muntaner, governador de la plaça, diu, a la Crònica , erròniament, set anys i la utilitzà com a base per als atacs als bizantins Pel juny del 1307 partiren cap a Tràcia