Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
Cione
Família d’artistes italians actius a Florència al segle XIV, entre els quals sobresurten els germans Andrea, conegut amb el nom L’Orcagna
, Nardo i Iacopo.
Nardo di Cione — Florència 1366, pintor, pintà els frescs Judici final de la capella Strozzi a l’església de Santa Maria Novella de Florència Iacopo di Cione documentat fins el 1398, pintor i seguidor estilísticament del seu germà Andrea, és autor d’un tríptic amb Sant Mateu i les seves històries Uffizi, Florència i d’una Coronació de la Mare de Déu National Gallery, Londres
mestre d’Alzira
Pintura
Pintor anònim de l’escola valenciana.
Seguidor de Fernando Yáñez de la Almedina i de Fernando Llanos D’estil correcte, però inexpressiu, molt relacionat amb el Mestre de Sixena És autor del retaule de l’església de Sant Agustí a Alzira 1527, i del tríptic de La Magdalena que estigué al Museu Diocesà de València És molt possible que sigui d’ell el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València, comunament atribuït a Fernando Yáñez
Miquel Peris i Segarra
Literatura catalana
Poeta.
Mestre de professió, publicà Aiguamoll i senill primers poemes 1967, Poemes 1975, Trobes d’amor i de mort 1976 i Tríptic casolà 1979, entre d’altres En edicions privades publicà algunes de les seves obres premiades en diferents jocs florals Dissabte de maig 1966 o Do de l’amor 1967 El 1981 fou publicada la seva Obra completa , que aplega poemes i contes escrits entre el 1965 i el 1980
,
Ais de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Boques del Roine, França.
Nucli residencial, més que industrial maquinària agrícola, electrònica i balneari Universitat Turisme Des del 1948 s’hi celebra a l’estiu el Festival d’Ais de Provença, dedicat a l’òpera sobretot del segle XVIII —Mozart, Gluck—, però també de Rossini, etc Antic poblat gàllic, fou conquerit 123 aC pel procònsol romà C Sexti Calví Aquae Sextiae Màrius hi vencé els teutons 102 aC Fou assolada pels visigots 445, pels francs, pels longobards i pels musulmans 731 Fou arquebisbat segle VI Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, dels casals de Barcelona i d’Anjou Jaume I…
Diego de la Cruz
Pintura
Pintor que treballà a la península Ibèrica i col·laborà amb Gil de Siloé (1487-98).
Hom li atribueix la major part de les obres que eren considerades del Mestre dels Reis Catòlics L’única taula signada Diegodela + és la de Crist entre Maria i sant Joan collecció particular, Barcelona Empra elements flamencs amb tendències hispanitzants presenta finor de dibuix, transparència lumínica, qualitat tàctil i riquesa expressiva Cal destacar-ne, també, la Missa de sant Gregori collecció Torelló, Barcelona i el Tríptic de l’Epifania catedral de Burgos
Il Vecchietta
Arquitectura
Escultura
Pintura
Nom amb què és conegut Lorenzo di Pietro, pintor, escultor i arquitecte italià.
Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza
Francesco Traini
Pintura
Pintor italià, actiu a Pisa.
Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna
Museu del Patriarca
Museu
Museu de València situat al Reial Col·legi del Corpus Christi, fundat pel patriarca sant Joan de Ribera.
Té l’origen en les colleccions d’art del fundador s XVI, enriquides per importants donacions posteriors Fou obert al públic el 1953 Destaquen les taules renaixentistes de Vicent Joan Macip i un tapís sobre dibuix de Pere de Campaña De la collecció del patriarca tenen especial interès les obres del Greco i de Luis de Morales El tríptic de la Passió, de Dirk Bouts, té una vàlua artística excepcional El museu reuneix un importantíssim conjunt de pintura renaixentista i barroca
Eduardo Acevedo Díaz
Literatura
Novel·lista uruguaià.
De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera parallela a tasques periodístiques Hom el considera el creador de la novellística nacional amb el tríptic històric de novelles format per Ismael 1888, Nativa 1890 i Grito de gloria 1893, en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad 1894
Giovanni Segantini

La collita de farratge (1890-1898), de Giovanni Segantini (Museu Segantini, Saint-Moritz)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Format a l’Accademia di Brera de Milà Partí d’un realisme camperol influït per Millet, però el 1886 adoptà un puntillisme primer al servei de temes naturalistes i després d’un simbolisme iniciat el 1891 allegòric i líric Home intellectualment inquiet, concebé, per influència dels prerafaelites, l’art com una mena de religió laica i publicà en aquest sentit algun article a Ver Sacrum La seva obra més ambiciosa és el tríptic inacabat Natura, Vida i Mort 1896-99