Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
resposta temporal
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema, descripció temporal de la resposta que és conseqüència de l’aplicació d’una causa interna, caracteritzada per l’energia emmagatzemada en les condicions inicials.
La resposta forçada condicions inicials nulles pot ésser obtinguda per convolució del senyal i la resposta impulsional o per la transformada de Laplace o Fourier inversa del producte de la funció de sistema i la transformada de l’excitació La resposta lliure excitació nulla en els sistemes estables tendeix a zero En els sistemes lineals superposició la resposta en el cas general és igual a la suma de la lliure i la forçada Hom hi pot identificar una part que és suma de components de forma dependent exclusivament de les característiques del sistema pols En els…
la Sala
Masia
Antic casal fortificat i masia del terme de Viladrau (Osona), al peu del Matagalls, a la vall del torrent dels Rentadors o torrent d’en Sala
.
Coneguda des del 1181, fou residència d’una branca dels Vilademany 1329-1450 Transformada en masia, hi nasqué el 1594 Joan Sala i Ferrer, el famós bandoler conegut per Joan de Serrallonga Conserva una torre rodona adossada al mas
Triple Entesa
Història
Aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia per tal de contrarestar la Triple Aliança d’Alemanya, Àustria i Itàlia.
Fou obtinguda pel ministre francès de la marina, TDelcassé, del 1898 al 1905, i fou signada el 1907 Precedida per enteses entre França i Anglaterra i entre Anglaterra i Rússia 1907, el 1914 fou transformada en aliança contra Alemanya
Vallespirans
Poble
Poble (983 m alt.) del municipi de les Llosses (Ripollès), situat al punt més alt de la serra que divideix les aigües de la riera de Vallespirans o de Carnalets de la de les Llosses, on aquella desguassa.
La parròquia Sant Esteve existia des del 1123 i pertanyia a la jurisdicció del monestir de Ripoll De l’antiga església romànica resten només els murs i la nau fou profundament transformada l’any 1759, quan hom hi construí també un massís campanar
Sant Sadurní
Exterior de la capella de Sant Sadurní (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Cim
Cim, de 581 m d’alçada, de la serra del Morisco, al sector de ponent del municipi d’Avinyó (Bages).
Al pla hi ha la vella capella de Sant Sadurní, d’origen i planta romànics, però que el 1787 fou transformada i abandonada perquè l’havia destruïda un llamp el 22 de juliol de 1784, segons diu una làpida de la façana
Sant Pere Molanta
Poble
Poble del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situat al N del terme, a la plana.
La seva església existia ja el 991 dins el terme de l’antiga civitas d’Olèrdola El lloc és dit Palatio Moranta 996 i 1010 i més tard Palamoranta 1205, i simplement com Moranta des del s XIV L’església fou ampliada i transformada el 1744
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
Sant Feliu de Rodors
Exterior de l’església de Sant Feliu de Rodors (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Moià (Moianès), al NW del terme, al costat de les restes de l’antic castell de Rodors.
L’església, documentada el 939, que fou sotmesa a Moià, fou reedificada en època romànica i totalment transformada al segle XVIII Es manté encara en peu en un pendent abocat a la vall de la seva riera, i fa conjunt amb la rectoria i el cementiri
Vilacetrú
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Esteve) del municipi de Manlleu (Osona), situada al NW de la població, prop dels antics masos de Corcó i de Vilacetrú, que li ha donat el nom.
S'originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII Continua com a sufragània de Manlleu
hidatode
Botànica
Òrgan situat generalment a les fulles i que secreta aigua.
Els hidatodes poden ésser unicellulars, formats per una cèllula epidèrmica transformada que presenta una prolongació a través de la qual surt l’aigua, o pluricellulars, constituïts per un teixit parenquimàtic especialitzat anomenat epitema i per una obertura d’eixida d’aigua anomenada estoma aqüífer Pels hidatodes té efecte la gutació