Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Bonaventura Tecchi
Literatura italiana
Escriptor italià.
En la seva primera obra narrativa, Il nome sulla sabbia 1924, es palesa ja el contrast, de caire romàntic, entre una viva sensualitat i una vigilant consciència moral, contrast que es mantindrà al llarg de tota la seva producció i que revela, també, influències dels corrents del decadentisme europeu Cal destacar Tre storie d’amore 1931, La presenza del male 1948, Gli egoisti 1959, Antica terra 1968 i La terra abbandonata 1971
Italo Montemezzi
Música
Compositor italià.
Estudià enginyeria, i posteriorment ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumne de M Saladino contrapunt i V Ferroni composició Durant un curs ensenyà harmonia, però de seguida es dedicà exclusivament a la composició El 1913 obtingué el seu màxim reconeixement amb l’estrena de L’amore dei tre re , obra que presenta nombroses similituds amb el Tristany i Isolda de R Wagner Precisament aquesta incorporació d’elements wagnerians a l’òpera italiana ha estat una de les troballes més reconegudes de l’obra de Montemezzi Altres òperes importants són Giovanni Gallurese 1905 i La nave…
Luigi Dallapiccola
Música
Compositor italià.
Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine
Apollon Nikolajevič Majkov
Literatura
Poeta rus.
Viatjà per Grècia i per Itàlia i exaltà l’antiguitat i els ideals humanistes Interessat per la Rússia antiga i el seu folklore, traduí Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de les hosts d’Igor’, 1886 Acostat al naturalisme, intimista, paisatgístic i amant de la natura —creació divina—, considerà la poesia com una necessitat espiritual de la humanitat Obres Očerki Roma ‘Esbossos de Roma’, 1847, Dve sud’by ‘Dos destins’, 1845, Mašen'ka 1846, Neapolitanskij al’bom ‘Àlbum napolità’, 1858, Novogrečeskije pesni ‘Cançons de la nova Grècia’, 1858, Savonarola 1851, Tre smerti ‘Tres morts’, 1857,…
Bruno Maderna
Música
Compositor i director italià.
Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de…
Giuditta Pasta
Música
Soprano italiana.
Després dels primers estudis amb B Lotti i amb el seu oncle F Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G Scappa El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore , composta pel seu mestre L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto , de F Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope , de D Cimarosa A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment Participà en estrenes d’obres de Rossini Il viaggio a Reims , 1825, Pacini Niobe , 1826, Donizetti Anna Bolena , 1830…
vorimitation
Música
Anticipació d’un element temàtic (com ara el versicle d’un coral) per part d’una secció imitativa basada en aquest element.
El terme alemany es pot traduir per ’preimitació’ Aquesta preimitació, característica dels preludis corals per a orgue i que es pot fer servir per a introduir cada versicle Jesu Christus unser Heiland , ’Jesucrist el nostre salvador’, BWV 665, de JS Bach, pot presentar de manera estricta el versicle corresponent o pot ser una imitació lliure, amb valors disminuïts i, eventualment, aplicant altres artificis contrapuntístics com ara el moviment contrari La introducció de l’element temàtic en valors més llargs després de la vorimitation , que es produeix en una veu extrema que generalment no ha…
Arthur Honegger
Música
Compositor suís.
Deixeble d’A Gédalge i de V d’Indy a París Membre del Groupe des Six, hi representà la tendència germànica Les primeres obres remarcables són la cantata Pâques à New York 1920, l’obra escènica Horace victorieux 1921, d’escriptura atonal, l’oratori Le roi David 1921, el poema simfònic Pacific 231 1923 i l’òpera Antigona 1927 text de J Cocteau basat en el de Sòfocles Des del 1930 escriví obres de caire neoclàssic el melodrama Amphion 1931 i els oratoris Cris du monde 1931 i Jeanne d’Arc au bûcher 1938 text de P Claudel Deixà cinc simfonies, datades el 1931, el 1942 per a trompeta i cordes, el…
Luigi Squarzina
Teatre
Dramaturg i crític italià.
El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna…
balletto
Música
Composició vocal polifònica -de tessitura homofònica, estil sil·làbic i ritme de dansa- caracteritzada per la presència, en les seccions finals, d’un text sense sentit, generalment format per la repetició de les síl·labes fa-la-la.
Més o menys emparentat amb el balletto instrumental, aparegué a Itàlia al final del segle XVI promogut per Giovanni Gastoldi i s’expandí molt ràpidament a la resta d’Europa A Anglaterra fou popularitzat per Th Morley Balletts to Five Voyces , 1595 i Th Weelkes, el qual acostà el gènere a l’estil del madrigal A Alemanya, HL Hassler en fou l’introductor Ja al segle XVII, continuà essent practicat a Itàlia per A Banchieri i O Vecchi Escrit generalment en compàs binari i dividit en dues parts que es repeteixen, el balletto de Gastoldi, a més de contribuir d’una manera essencial a establir la…