Resultats de la cerca

Tenen l’origen en els pantalons que l’empresari tèxtil nord-americà Levi Strauss fabricà a mitjan segle XIX per a obrers i, en general, per a tots aquells que treballaven en feines dures Els anys seixanta del segle XX es posaren de moda entre la joventut, que els adoptà com a signe distintiu Posteriorment s’han generalitzat a totes les edats, i amb la tela texana hom fabrica tota mena de peces de vestir faldilles, vestits, jaquetes, etc de línia informal, fins al punt que aquesta indumentària ha esdevingut la més característica de la segona meitat del segle XX

Deixeble de Pedro Orrente El seu art es caracteritza per la netedat del color, la proporció i el moviment, trets propis del barroc valencià Tot i que també conreà la pintura religiosa, la seva temàtica predilecta foren les batalles, on es patentitzà la seva forta personalitat Tingué una fama considerable de personatge pintoresc, arrauxat i irascible Tingué un taller, on treballaven, a més del seu fill Miquel, Senén Vila i Joan Conchillos Hi ha obres seves al Museu Provincial de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando

A més, els aluders treballaven l’adob a l’oli per a fer camusses Els aluders, entre els quals cal comptar també els albadiners, de molt antic anaven vinculats als guanters, principals usuaris d’aquelles pells El seu nom es troba ja documentat al s XV a Barcelona, el 1401, formaven part del gremi dels blanquers, bé que moltes raons fan suposar que l’ofici era encara molt més antic, havent rebut abans el nom de cuireter El gremi d’aluders consta a València i a Ciutat de Mallorca ja al s XV i pervisqué a Catalunya, si més no a la ciutat de Vic, fins ben entrat el s XX

Nascut al si d’una família de lutiers de Mirecourt activa des del segle XVII, era fill de Claude-François Feu l’aprenentatge al taller familiar i el 1818 anà a París per treballar amb François Chanot A la capital francesa inicià la seva esplèndida carrera Després de passar pel taller de Chanot i d’altres, s’establí pel seu compte, primer al carrer Croix des Petits Champs i més tard al carrer Demours Ternes, ajudat per un bon nombre d’operaris i per altres lutiers que treballaven per a ell Signà uns 3 000 instruments i 500 arquets Vuillaume es feu cèlebre per les magnífiques…

Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer i exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis i també a l’Escola Elemental del Treball i a l’Escola Industrial, de les quals fou director Fou president de la Societat d’Industrials Mecànics i Metallaris i de la Unió Espanyola de Transformadors Metallúrgics Morí assassinat el 8 de gener de 1918 Aquesta mort causà una forta impressió a Catalunya les autoritats l’atribuïren als sindicalistes, però aquests en responsabilitzaren un grup d’agents alemanys que actuava a Barcelona amb la…

Format com a director teatral, el 1924 debutà en el món del cinema dirigint Stacka 'La vaga', film en què ja s’insinuaven les característiques bàsiques de la seva obra L’any següent rodà la seva obra mestra El cuirassat Potemkin La seva obra destacà per la perfecta combinació d’imatge i música, la qual cosa el dugué a collaborar estretament amb Sergej Prokof’ev, especialment en els films Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij 'Ivan el Terrible' Ambdós artistes treballaven les escenes conjuntament fins a aconseguir la perfecta conjuminació de la música amb les imatges…

Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, els escultors formaren part, generalment, de la confraria dels fusters, amb nombroses connexions amb l’ofici de daurador A Barcelona, pertanyien a la dels picapedrers i molers a Mallorca, formaven part 1578 de la dels pintors i brodadors, i després de diversos canvis es constituïren en collegi amb els pintors el 1657 A Barcelona, després d’una primera temptativa el 1605, es constituïren en gremi propi el 1680 confraria d’escultors, arquitectes i entalladors, que aplegava tant els qui treballaven la fusta i l’alabastre com la…

Fou associat de jove als negocis del seu pare Josep Safont i Casarramona , de qui heretà tots els béns el 1841 Anà a Madrid el 1830 Un dels seus negocis més importants fou l’arrendament a l’estat del paper segellat entre el 1841 i el 1846 per això feu gran amistat amb J de Salamanca, amb qui collaborà en la construcció del ferrocarril d’Aranjuez El 1844 comprà l’antic palau de Monteleón i hi installà una de les millors foneries metallúrgiques del seu temps, on treballaven 95 obrers fixes i molts d’eventuals Explotà una mina de ferro a la província de Toledo Pel mateix temps creà…

Joaquim Parellada i Borràs, conjuntament amb el seu germà, establí una fàbrica de torçats de seda a Rubí el 1859 Era un negoci modest, en el qual treballaven vuit dones La fàbrica tenia 190 aranyes mecàniques i la inversió era de 80 000 rals —4 000 duros— Nou anys més tard, Joaquim Parellada era l’únic titular de l’empresa La fàbrica de torçats s’amplià amb la filatura de seda —30 peroles destinades a produir-la— L’energia era proporcionada per una màquina de vapor de 6 cavalls La producció era de 50 quilograms de seda filada i 200 de torçada, setmanalment Ara hi treballaven 200 dones Rafael…

Antigament era un ofici menestral, i els gremis de boters, especialment importants en els ports d’exportació, existien ja a Barcelona des de mitjan segle XIII A Mallorca els boters apareixen en les ordinacions del 1441 formaven la confraria de Sant Joan Baptista A més dels boters agremiats hi havia fabricants de botes a moltes poblacions litorals del Penedès o del Camp de Tarragona, sobretot durant el segle XVIII, en relació amb l’exportació de vi a Amèrica i al nord d’Europa Les darreres ordinacions barcelonines de boters foren aprovades el 1798 El 1880, en plena expansió de la…