Resultats de la cerca

Establert a París el 1808, hi assolí gran rellevància com a virtuós de la guitarra i compositor d’obres per a aquest instrument, com ara duos, trios, quartets, concerts, variacions, etc La seva fama perdurà ben bé fins el 1823, any en què Ferran Sor s’installà a París i dominà amb la seva guitarra l’escenari parisenc Escriví també tractats per a guitarra, entre els quals destaquen Méthode complète de guitare ou lyre i L' Harmonie appliquée a la guitare 1825

Els anys cinquanta collaborà, entre d’altres, amb Cannonball Adderley i Charles Mingus El 1959 passà a formar part del grup de Miles Davis, amb el qual enregistrà Kind of Blue el mateix any Posteriorment, interpretà quasi sempre en trios - dels quals sobresortí el que formà amb el contrabaixista Scott LaFaro en 1959-61 - i en solitari Dotat d’una gran imaginació i preparació tècnica, esdevingué un innovador i tingué una gran influència en molts pianistes de generacions posteriors Enregistrà nombrosos discs que obtingueren diversos guardons

S’inicià el 1994 i el 1996 guanyà el Campionat d’Espanya individual, que revalidà el 1997 Aquell mateix any fou sisè en el Mundial Posteriorment s’orientà cap als trios i, fent equip amb Noemí Irurtia i Jordi Becerril, aconseguí els èxits més importants En Campionats del Món fou subcampió 2000, 2001 i medalla de bronze 2002, i en els d’Europa de la FISAF fou subcampió 2001 i medalla de bronze 2000, 2002 Amb els mateixos companys també guanyà el Campionat d’Espanya 2000, 2001 i el de Catalunya 2000

Fill de Bebo Valdés , aprengué el piano de molt jove, però restà a Cuba quan el seu pare s’exilià el 1960 Liderà diverses orquestres, entre les quals la Orquesta Cubana de Musica Moderna 1967 i, sobretot Irakere 1973 que, amb músics com Paquito D’Rivera i Arturo Sandoval, es convertí en una de les primeres orquestes de jazz afrocubà És també un destacat pianista de jazz , al capdavant de trios i conjunts La seva discografia és nombrosa i al llarg de la seva carrera ha guanyat premis Grammy els anys 1979 amb Irakere, 1997 i 2000

Es proclamà sis vegades campió de Catalunya i set d’Espanya entre el 1999 i el 2008 En aquest període disputà cinc Campionats del Món i tres d’Europa i els Jocs Mundials del 2005 En el seu palmarès destaquen les dues medalles d’or guanyades en el Mundial 2002 i l’Europeu 2003 en la categoria de trios La primera l’aconseguí amb Jonathan Cañada i Alba de las Heras i la segona, amb el mateix Cañada i Rosa Álvarez També fou jutge d’aeròbic i dirigí el seu propi club de fitnes i de ball

Fou fundat el 1985 pels germans Morató a les installacions Oasis de Sitges José Antonio Morató Mora, que fou campió d’Espanya en tres ocasions i seleccionador estatal 1991-2000, presidí el club 1989-2004, que conquerí els títols estatals per equips de primera i segona divisió També ha estat campió d’Espanya individual, per parelles i trios David Morató, fill de l’anterior, participà en el Mundial 1999 Des del 2004 el president és Sasha Maldonado Borí El 2007 assolí l’ascens a la divisió d’honor estalal després de guanyar la Lliga de primera divisió catalana

Començà a tocar a Detroit amb altres adolescents, entre els quals hi havia Paul Chambers i Tommy Flanagan Després de tocar amb Yusef Lateef 1954-56 s’installà a Nova York i començà a treballar com a independent Durant algunes temporades tocà amb Teddy Wilson, Earl Hines, Kenny Burrell, Benny Goodman o Lionel Hampton, entre molts d’altres Els anys setanta i vuitanta del segle XIX liderà trios, quartets i formacions més grans, amb les quals realitzà moltes gires per Europa, gires que sovint es presentaren a Barcelona Instrumentista amb un notable toc personal, el seu estil fou una…

Una de les més actives i consolidades del panorama musical català Integrada pel pianista Emili Brugalla, el violinista Corrado Bolsi i la violoncellista Amparo Lacruz, inicià les seves activitats el 1999, en el marc dels concerts inaugurals de l’Auditori de Barcelona Des de llavors, ha assolit un gran prestigi amb un repertori que no tan sols abasta les obres clàssiques, sinó que posa especial interès en la creació actual Han viatjat per diferents països d’Europa, Àsia i Amèrica i han estat presents en importants cicles i festivals Des del 2005 imparteixen classes, com a formació resident, en…

Formà part del cor de la Christ Church Cathedral i inicià els estudis musicals a la catedral de Saint Patrick de Dublín Entre les seves òperes, moltes de les quals foren estrenades a Dublín i també a Londres, cal esmentar The contract 1782 i Love in a blaze 1799 Però sobretot fou conegut per altres gèneres musicals de format més petit És autor de nombrosos glees , catches , cançons i duos Publicà Series of sacred songs, duets and trios , collecció d’obres de temàtica religiosa, i A selection of irish melodies, with simphonies and accompaniments, and characteristic words by Thomas Moore ,…

Fou alumne de FX Richter i posteriorment anà a París 1783, on treballà com a mestre de música i violoncellista en l’orquestra del Concert Spirituel Destacà com a compositor de les anomenades symphonies concertantes , forma que gaudí de gran acollida entre els auditoris de la capital francesa En aquest gènere desplegà diferents propostes pel que fa als instruments solistes, tot mostrant especial predilecció per l’ús d’ambicioses combinacions d’instruments concertants de vent També compongué música de cambra, en què sobresurten els quartets de corda i un bon nombre de sonates i trios…