Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Finlàndia 2017
Estat
En el centenari de la seva independència, que es va commemorar el 6 de desembre, Finlàndia va viure l’aparició del terrorisme al seu territori El 18 d’agost, un jove marroquí va assassinar a punyalades dos vianants als carrers de Turku, ciutat situada a la costa sud-oest, i en va ferir uns quants més L’atacant va ser ferit i detingut L’esdeveniment va commocionar el país i va tornar a posar al centre del debat polític el tema de la immigració Per altra banda, la branca finesa de l’organització nazi Moviment de Resistència Nòrdic MRN va ser illegalitzada per la justícia a instàncies de la…
independentisme
Política
Moviment que cerca la independència d’un poble, un país, una nació, etc.
Als Països Catalans, des de la dècada dels seixanta reivindicaren aquesta adscripció, rebutjant la tradicional de separatisme diversos grups nacionalistes radicals minoritaris que els darrers anys del franquisme i durant la transició espanyola que assoliren un major protagonisme Entre aquests grups hom pot esmentar el Front Nacional de Catalunya , el Partit Socialista d'Alliberament Nacional , Independentistes dels Països Catalans , Nacionalistes d'Esquerra , Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional El 1979 sorgí també Terra Lliure , l’únic dels grups independentistes en emprar el terrorisme…
Txèquia 2010
Estat
Durant els primers quatre mesos de l’any, la fragilitat del Govern de Jan Fischer va impedir adoptar mesures per revifar l’economia del país, que es trobava fortament debilitada arran de la crisi internacional El transitori Govern del primer ministre Fischer, que havia governat de forma provisional el país durant dotze mesos arran de la caiguda del Govern de Mirek Topolánek ODS en plena presidència txeca de la Unió Europa, va acabar amb la celebració al mes de maig de les eleccions legislatives El Partit Socialdemòcrata Txec CSSD de l’exprimer ministre Jiri Paroubek va guanyar les eleccions…
Rafael Vallbona i Sallent

Rafael Vallbona i Sallent
Periodisme
Literatura catalana
Esport
Periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió.
S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc Apostà per la narrativa amb la novella Fora de joc 1988, a la qual seguiren les narracions de …
, ,
Catalunya: temps de tripartits
Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…
Josep Lluís Carod-Rovira

Josep Lluís Carod-Rovira
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en filologia catalana i autor de Rovira i Virgili i la qüestió nacional 1984 i Marcellí Domingo 1884-1939 De l’escola a la República 1989, ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona 1976-82, tècnic superior de Planificació Lingüística de la Generalitat 1981-88 i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu 1986-95 Després del seu pas pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans 1970-77 i per Nacionalistes d’Esquerra 1980-86, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987, partit pel qual fou diputat al Parlament català des del 1988…
Juan José Ibarretxe Markuartu
Política
Polític basc.
Economista, en 1983-87 fou alcalde de la seva ciutat natal Procurador de les juntes generals d’Àlaba 1983-94, que presidí en 1986-91, des del 1984 és membre del parlament basc pel PNB, on fou president de la comissió d’economia i pressupostos 1986-94 Vicepresident del govern basc i conseller d’hisenda i administració pública del govern Ardanza 1995, el 1998 fou elegit lehendakari gràcies als vots del PNB, EA i Euskal Herritarrok EH Herri Batasuna , i formà un govern PNB-EA El trencament de la treva d’ETA, que reprengué els atemptats, i l’hostilitat envers el PNB per part dels partits estatals…
Antoni Soler i Guasch

Toni Soler
Ara.cat
Periodisme
Comunicació
Literatura catalana
Periodista, humorista i realitzador de televisió conegut com Toni Soler.
Llicenciat en història, s’inicià com a periodista a la premsa local de Badalona i posteriorment treballà als diaris Avui 1987-90 i El Observador El 1995 entrà a Ràdio Barcelona , on treballà com a guionista del programa humorístic El terrat , dirigit per Andreu Buenafuente , amb el qual continuà collaborant posteriorment en diversos programes de Televisió de Catalunya , a partir de l’any 1995 Columnista del diari La Vanguardia , és un dels principals impulsors i collaboradors del diari Ara , publicat des del novembre del 2010 En 1997-2000 s’emeté Malalts de tele , el primer programa dirigit…
Josep Bargalló i Valls

Josep Bargalló i Valls
gencat.cat
Política
Polític i filòleg.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, exercí l’ensenyament com a catedràtic de secundària i fou director de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona En el vessant literari i filològic, fou director literari d’edicions El Mèdol 1989-98 i els seus treballs se centren en la història i la cultura popular, molt especialment en el món casteller, amb publicacions com ara La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera a la ciutat 1990, El fet casteller La…
,
Convergència Democràtica de Catalunya

Celebració del 16è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya a Reus (2012)
© Convergència Democràtica de Catalunya
Política
Partit polític d’àmbit català format el 1976, i vigent fins el 2016.
Sorgí al novembre del 1974 com una federació d’ Unió Democràtica de Catalunya —que se’n desvinculà el 1976—, els seguidors de Jordi Pujol i Soley Grup d’Acció al Servei de Catalunya, el Grup d’Independents de Miquel Roca i Junyent i el grup cristià Acció Obrera, els quals es fusionaren pel març del 1976 i convertiren CDC en un partit unificat, del qual J Pujol esdevingué secretari general Nacionalista, partidari d’un sistema federal a l’Estat espanyol i a Europa, fou membre de l’Assemblea de Catalunya i impulsor del Consell de Forces Polítiques adoptà inicialment un programa de centreesquerra…