Resultats de la cerca

És present en algues, fongs i pteridòfits La forma i l’estructura han evolucionat des d’esporangis unicellulars esporocist sense coberta de cèllules estèrils cap a formes pluricellulars i amb coberta estèril Els esporangis pluricellulars, que es desenvolupen generalment damunt un pedicel, solen ésser esfèrics i consten d’una capa monoestratificada o pluriestratificada que pot tenir un mecanisme de dehiscència A l’interior, el teixit esporogen és format per cèllules que sofreixen miosi i donen espores

Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…

En els animals unicellulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cellular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèllula filla En els animals pluricellulars la gemma és formada per un grup de cèllules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu

Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…

​Els bacteris són microorganismes unicellulars que pertanyen al regne procariota, d’unes dimensions que solen oscillar entre 1 i 3 µ de diàmetre, i d’una forma que sol ésser esfèrica, cilíndrica o espiraliforme La cèllula procariota, comuna a totes les espècies de bacteris, es caracteritza fonamentalment per la simplicitat, per la precarietat del seu nucli i pel fet que té una paret cellular rígida que protegeix el microorganisme de les condicions hostils del medi extern Els bacteris constitueixen el tipus de microorganisme més nombrós El seu hàbitat natural és el sòl, l’aigua o els…

Aquest equilibri és imprescindible per al bon funcionament de l’organisme i per a l’alliberament de la seva dependència respecte al medi Tal com indicà Claude Bernard, el manteniment de les condicions fisicoquímiques del medi intern és la base necessària per a la llibertat biològica En els animals pluricellulars superiors, aquest equilibri és mantingut pels sistemes nerviós i humoral, mentre que a les plantes verdes superiors només hi ha l’humoral A les plantes i als animals unicellulars o bé inferiors, el nucli de cada cèllula és el veritable regulador de llur activitat En els animals…

Hom distingeix els diferents tipus de tactisme mitjançant formes prefixades, com ara quimiotactisme, heliotactisme, fototactisme

Presenten fototropismes una gran part dels organismes unicellulars i molts dels òrgans aeris de les plantes El fototropisme pot ésser positiu o negatiu, segons que la resposta a l’estímul sigui d’orientació cap a ell o d’allunyament, respectivament Així, la tija presenta fototropisme positiu, puix que la part a la qual toca la llum de ple, mitjançant una regulació de tipus hormonal, creix menys que l’altra, amb la qual cosa es produeix una curvatura cap al focus lluminós Les arrels tenen fototropisme negatiu, puix que s’aparten de la llum i creixen sòl avall Les fulles i altres òrgans…

Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost en gran part…

El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars típics, com…