Resultats de la cerca
Es mostren 1995 resultats
Xarxa Vives
Educació
Associació d’universitats que potencia les relacions entre les institucions universitàries dels Països Catalans i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns.
Té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana Fou constituïda el 28 d’octubre de 1994 a Morella Ports per tretze universitats, a les quals s’anaren afegint d’altres fins a un total de vint el 2008, any en què el nombre total d’alumnes superava els 440000 i el de professors els 30000 Aquest any agrupava les universitats Abat Oliba CEU, la d’Alacant, la d’Andorra, l’Autònoma de Barcelona, la de Barcelona, la de Girona, la de les Illes Balears, la Internacional de Catalunya, la Jaume I, la de Lleida, la Miguel Hernández d’Elx, l’Oberta de Catalunya, la…
Xarxa acadèmica i d’investigació europea
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica creada per a interconnectar universitats i centres de recerca europeus i de zones properes a l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Començà a funcionar el 1984 i està integrada en la xarxa Bitnet , que és el seu equivalent nord-americà, i per això se sol parlar de la xarxa Earn/Bitnet Té passarelles que li permeten la interconnexió amb altres xarxes, com ara la xarxa Iris d’universitats espanyoles o internet
Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació
Educació
Fundació estatal creada pel Ministeri d’Educació l’any 2002, d’acord amb el que estableix l’article 32 de la Llei Orgànica d’Universitats.
La seva missió és donar suport a les universitats en tots els processos relacionats amb la garantia de la qualitat i la millora de la competitivitat del sistema universitari Desenvolupa les seves activitats a través de cinc programes l’avaluació institucional, la certificació, l’acreditació, l’avaluació de professorat i la convergència europea
ensenyament tècnic i professional
Educació
Ensenyament impartit a les escoles tècniques dependents de les universitats (escoles d’arquitectura, d’enginyeria, etc.).
Els precedents d’aquests centres d’ensenyament vénen ja del segle XVIII, amb l’expansió industrial occidental Actualment les escoles tècniques solen ésser agrupades, i constitueixen les universitats politècniques Als Països Catalans, fins al segle XVIII, l’ensenyament tècnic i professional anà a càrrec dels gremis i collegis professionals, tot i que a Barcelona és conegut el projecte de fundació, el 1646, d’un Hospital del Sant Esperit dedicat a l’ensenyament de les arts mecàniques Però la preocupació pel foment de l’agricultura, de la indústria i del comerç a la segona meitat…
Centre Cristià dels Universitaris
Institució fundada el 1978 per la delegació diocesana de pastoral universitària de Barcelona amb la finalitat d’oferir tota mena de serveis culturals i religiosos als estudiants de les universitats barcelonines.
Disposa de dues seus a la ciutat de Barcelona i d’una altra a Cerdanyola del Vallès Collabora estretament amb el Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians MUEC i amb els Serveis d’Assistència i de Formació Religiosa de les universitats SAFOR El 1991 fou creat un centre similar al bisbat de Girona
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats
Fundació impulsada conjuntament pel departament d’innovació, universitats i empresa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
Regida per un patronat, treballa en collaboració amb universitats i centres de recerca, contractant investigadors d’arreu del món al mateix temps que facilita el retorn d’investigadors propis que han desenvolupat la seva tasca fora de Catalunya Els seus objectius són la cooperació, l’obertura internacional i l’afany d’excellència en qualsevol àmbit del saber, com ara les àrees d’humanitats, ciències de la vida i medicina, ciències experimentals i matemàtiques, ciències socials i diverses àrees tecnològiques Ofereix també la dotació dels premis Congressos ICREA, concedits…
unió
Història
Concòrdia o entesa entre diverses jurisdiccions (universitats reials, senyors jurisdiccionals) per tal d’afrontar amb una sola organització de milícia bandolers o altra mena d’enemics comuns.
La iniciativa procedí del lloctinent general de Catalunya, i fou posada en pràctica per primera vegada el 1565 Ja des del 1525 hi havia hagut com a precedent unions privades circumstancials entre senyors jurisdiccionals Llur organització es fixà a la fi del s XVI, sobretot des de la unió de 1581-85, iniciada per Carles d’Aragó i Tagliavia i duta a terme pel jurista Lluís de Peguera Segons la Relación breve del principio que se dio a la unión y hermandad de Cataluña , que explica la unió del 1591, en la qual intervingué també Peguera, aquesta era convocada pel lloctinent general, el qual…
l’Anella Científica
Xarxa de comunicacions d’alta velocitat de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que interconnecta les universitats i els centres de recerca de Catalunya.
Fou creada el 1993 per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i està gestionada pel CESCA Centre de Supercomputació de Catalunya Interconnecta els diferents centres universitaris i de recerca, la qual cosa facilita l’accés a internet, als recursos del CESCA i del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya CBUC, i l’enllaç amb la RedIRIS, la xarxa estatal d’àmbit acadèmic i científic que gestiona el CSIC i que connecta els principals centres universitaris i de recerca de l’Estat espanyol Des del maig del 2003, l’Anella és operada per Al-Pi telecomunicacions amb…
Universitat de Gandia
Institució d’ensenyament superior creada a Gandia el 1547 per petició de Francesc de Borja i d’Aragó mitjançant una butlla de Pau III —que li concedia els mateixos privilegis que les universitats de París, València, Salamanca i Alcalá de Henares—, aprovada per Carles I de Catalunya-Aragó.
El 1548 se'n féu càrrec la Companyia de Jesús fou la primera Universitat de l’orde, i les seves constitucions 1549-50 —amb les del collegi de Messina— serviren de model a les seves universitats posteriors Posada en funcionament el 1549, tingué primer vuit càtedres, que foren després reduïdes a cinc i modificades de nou el 1557 L’expulsió dels moriscs comportà un greu cop per al seu desenvolupament, i no se'n recuperà fins a la fi del segle El s XVIII, malgrat les discussions amb la Universitat de València, fou de gran esplendor Felip V li confirmà els privilegis el 1720, encara…