Resultats de la cerca

Sorgí a partir del 1940, al voltant d’una antiga masia del s XV, a causa de la forta immigració de murcians, però fou a partir del 1950 que s’expandí ràpidament el 1962 tenia 11 111 h i el 1984 18 703 La carretera de Matadepera en constitueix l’artèria central el nivell urbanístic és força elevat al centre

El seu traçat urbanístic és d’una gran perfecció, més encara si hom té en compte el poc terreny ocupable i la seva posició inclinada Era dividida en diferents barris la finalitat de la majoria dels edificis era purament pràctica, llevat del palau reial i dels edificis destinats al públic Fou dividida en ciutat alta i ciutat baixa, destinades, respectivament, a les classes altes i a les classes baixes

La Generalitat de Catalunya suspèn les llicències d'obres en tràmit al litoral de la Costa Brava entre Portbou i Blanes en una franja de 500 metres La mesura, que afecta 22 municipis i uns 250 projectes, serà vigent durant un any fins a l’aprovació del Pla Director Urbanístic L’agost es va crear SOS Costa Brava, una plataforma formada per 15 collectius ecologistes per denunciar l'excessiva urbanització d'aquest territori

És situada al peu dels Alps Apuans, a la vora del Frigido, a 5 km de la costa de la mar Tirrena El nucli primitiu, adossat a l’antic castell dels Malaspina, conserva l’aspecte medieval, que contrasta amb la ciutat nova, creada al s XVI sobre un pla urbanístic rectangular Hi és tradicional la indústria del marbre Modernament hom hi ha creat noves indústries mecàniques, químiques, de material refractari i de la construcció

Situada a les ribes del Mosella, del Meurthe i del canal navegable del Marne al Rin, es destaca pel conjunt urbanístic s XVIII, format per la plaça Stanislas, l’arc de triomf i la plaça de la Carrière, tancada pel palau del govern i vorejada per la gran zona verda de la Pépinière Ultra un centre administratiu, és també nucli industrial siderúrgic i metallúrgic, funció derivada de la seva situació prop dels importants jaciments fèrrics lorenesos Les àrees industrials modernes se situen a Heillecourt, al S, Seichamps, al NE, i Ludres, al SE, mentre que el sector de Le-Haut-du-Lièvre constitueix…

L’Ajuntament de Barcelona, que presideix l’alcalde Joan Clos, acorda suspendre el projecte urbanístic Barça 2000 presentat pel FC Barcelona per a construir un complex ludicoesportiu als voltants de l’estadi del Camp Nou L’Ajuntament demana al club que refaci el projecte d’acord amb les nombroses allegacions presentades per veïns, arquitectes, collegis professionals i grups polítics La decisió de l’Ajuntament coincideix amb una manifestació dels veïns del barri de les Corts per protestar contra el pla

Fundada per la família Torra 1890, posteriorment passà a la família Pons i, des de l’any 1929, als Viladomiu La fàbrica, parallela al riu i als habitatges plurifamiliars, és situada en un nivell inferior a la resta del conjunt urbanístic Al peu de la carretera cresqué el barri de Cal Marçal nom de l’antiga masia sobre els terrenys de la qual es construí la fàbrica on, després de la guerra civil de 1936-39, es construí l’església parroquial i nous habitatges

L’expresident balear Gabriel Cañellas anuncia la seva decisió de renunciar a l’escó de diputat i de donar-se de baixa del Partit Popular Considerat l’home fort del PP a les Illes els darrers 13 anys, Cañellas abandona la política per les discrepàncies amb la política territorial que duu a terme l’actual president de les Illes, Jaume Matas, que pretén reduir el creixement urbanístic, i perquè no comparteix el gir al centre del partit acordat en el congrés del darrer gener Josep Ramon Orta substituirà Cañellas com a diputat

Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat

La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…