Resultats de la cerca
Es mostren 584 resultats
desena
Música
En l’orgue, joc de mutació simple, de la família de les flautes, amb tessitura de 3 1/5', que reforça el cinquè harmònic d’un joc amb base de 16'.
N’hi ha en el teclat manual sobretot en l’orgue francès, a partir del 1660 i també en el pedal dels orgues grans El joc de gran tercera 6 2/5’ amb base de 32’ és molt poc usual
conjunció concessiva
Gramàtica
Conjunció que introdueix una proposició concessiva.
En català no hi ha cap conjunció simple purament concessiva, i la funció és assumida per locucions, la majoria introduïdes per que encara que la més usual, per més que , per molt que , ni que , malgrat que , si bé , etc
doblenc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda mallorquina de billó creada per Jaume II de Mallorca l’any 1300.
Coneguda també per reial doblenc , hom li assignà una llei de 3 diners menys que la pugesa 23% d’argent i talla de 132 peces el marc Prengué el nom de dobler i fou la moneda de billó més usual a les Illes
combinat
combinat “X-wing”
© Fototeca.cat
Transports
Aeronau de concepció intermèdia entre un avió i un helicòpter.
L’empenyiment o propulsió horitzontal és assolit de la manera usual mitjançant un motor d’hèlixs o de reacció, peró la sustentació és assegurada per una ala convencional i, simultàniament, per un rotor, ambdós elements complementant-se segons les condicions de vol
substantivació
Gramàtica
Transposició per la qual un mot que pertany a una categoria gramatical altra que el substantiu passa a exercir la funció d’aquest.
Pot ésser usual o semàntica , no condicionada per circumstàncies sintàctiques serveix el “dinar” als malalts, el “blanc” de l’ull, no m'ha dit el “perquè" , o bé ocasional o sintàctica , condicionada per un context té un “caminar” tot xiroi, Jaume I el “Conqueridor”
Bi-Orthogonal Keying
Electrònica i informàtica
Modulació codificada que és especialment emprada en algunes xarxes WPAN d’alta velocitat de transferència de dades, basades en tecnologies DS-UWB.
L’eficiència s’acosta al límit de Shannon Es denota com a M-BOK, on M és el nombre de codis símbols que es transmeten, essent tant més eficient com alt sigui el nombre M El cas 4-BOK és usual en sistemes de comunicacions UWB
relació d’ordre
Matemàtiques
Relació binària R entre els elements d’un conjunt C que és reflexiva, antisimètrica i transitiva.
La parella C, R constitueix un conjunt ordenat És usual la notació ≤per a designar la relació d’ordre desigualtat 5, i a ≤ b és llegit '' a menor o igual a b' , o bé '' a inferior a b' aquesta notació generalitza la coneguda i usual relació “ésser menor que o igual a” que ordena els nombres Unes altres relacions d’ordre importants són la relació d’igualtat, la relació d’inclusió entre conjunts, la relació “ésser divisor de” en els nombres naturals, etc En un conjunt ordenat, són elements notables el màxim , el mínim , el maximal , el minimal , el majorant i el…
tipologia lingüística
Lingüística i sociolingüística
Descripció i classificació de les llengües en funció de certs caràcters escollits prèviament i de les afinitats que en resulten.
Tot i que no ho pretén necessàriament, pot facilitar l’establiment de genealogies de llengües família lingüística Tots els trets lingüístics poden contribuir a l’establiment d’una tipologia lingüística els fonològics i els morfosintàctics D’aquí ve la classificació més usual de les diverses llengües en aïllants aglutinants i flexionals
equidistància
Cartografia
Separació entre dues corbes de nivell dependent de l’escala del mapa i del tipus de relleu.
A escala molt gran, l’equidistància és reduïda així, generalment, a escala 150 000, l’equidistància és de 20 m, mentre que a 11 000 000, és variable a partir de 100 m Si el mapa agafa una àrea molt plana, l’equidistància serà menor que la usual, per tal d’obtenir més detall
calibrador
Tecnologia
Instrument per a verificar de manera ràpida, senzilla i precisa si les dimensions d’una peça són dins de les toleràncies preestablertes, sense necessitat de realitzar-ne una mesura directa.
El calibrador materialitza les mides màxima i mínima admissibles de la dimensió que ha d’ésser objecte de control i així, si la dimensió a verificar és el diàmetre interior d’un forat, perquè aquest sigui considerat correcte cal que l’extrem “passa” del calibrador d’interiors —la mida del qual és igual a la mida mínima admesa per al forat— hi entri amb facilitat, mentre que el costat “no passa” —de mida igual a la màxima admesa per al forat— no hi ha d’entrar de cap manera Els calibradors per a diàmetres exteriors, per a rosques, etc, funcionen segons el mateix principi El més usual…