Resultats de la cerca

Amplià la formació adquirida a la seva ciutat natal al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols 1772-79 En 1780-89 visqué entre Londres i Lió i compongué diverses obres instrumentals i vocals, algunes de les quals, interpretades al Concert Spirituel de París, tingueren una acollida molt favorable El 1794 es traslladà a París, on la inestabilitat política li impedí de consolidar la seva carrera en el camp de l’òpera, cosa que el feu decantar-se per l’obra instrumental simfonies i música de cambra, en la qual es veu clarament la influència de l’Escola de Mannheim No obstant això, fou especialment…

Possiblement ingressà com a nen de cor de la capella musical de la cort de Baviera cap al final de la dècada del 1550 Allí tingué l’oportunitat de treballar amb Roland de Lassus, actiu a la cort bavaresa des del 1556 Ocupà diversos càrrecs a la cort i al servei de famílies nobiliàries a Munic i també en altres ciutats alemanyes, i gaudí d’una gran fama com a cantant i com a professor La seva música és fortament influïda per l’estil de R de Lassus Se’n coneixen set misses, la major part de paròdia a partir d’obres polifòniques de R de Lassus, alguns motets, la collecció Newe…

Del 1586 al 1593 fou cantorcico de la capella reial, i el 1596 succeí a Philippe Rogier en la seva direcció, bé que la designació com a mestre de l’esmentada capella fou el 19 d’octubre de 1598 Exercí aquesta tasca fins a la seva jubilació, al final del 1633, tot gaudint d’un gran prestigi personal i artístic, com ho proven els càrrecs de responsabilitat i d’honor que li foren conferits a la cort El 1644 fou nomenat capellà cantor de la cort portuguesa El llegat de Mateo Romero posseeix una doble valoració d’una banda, és un dels grans representants de la darrera etapa de l’escola flamenca…

Tot i la influència que rebé de l’escola flamenca de construcció, emigrà aviat a París, on esdevingué deixeble i continuador de Blanchet, i adoptà l’estil francès, del qual fou el més alt representant del final del segle XVIII Transformà molts instruments flamencs antics segons el gust de la seva època, augmentant-ne les dimensions de la caixa i l’extensió del teclat, però la seva aportació més significativa fou la dels instruments genuïnament francesos, de gran refinament i tacte més lleuger i delicat El 1768 hi afegí el registre de peau de buffle , que pinçava les cordes amb…

Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brusselles, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841 Dos anys després s’installà a París, on tingué el suport de…

Graduat en dret per la Universitat Lliure de Brusselles 1998, exercí l’advocacia en aquesta ciutat El 1991 ingressà al Partit Reformista Liberal, les joventuts del qual presidí els anys 1992-99 Membre 1994 i vicepresident 1995-99 del consell provincial del Brabant Való, el 1999 fou elegit diputat al parlament federal, i revalidà l’escó en les convocatòries següents Fou ministre d’Afers Interns i de la Funció Pública 2000-04 en el govern de Guy Verhofstadt Regidor d’urbanisme de Wavre 2004, el 2006 en fou elegit alcalde d’aquesta població Participà activament en la refundació del Partit…

Els orígens de la música valona es confonen amb els de la música francesa, a la qual han estat atribuïts sovint, pel fet d’haver format part, a la baixa edat mitjana i durant el Renaixement, de la brillant escola francoflamenca, dins la qual es destacaren autors com Guillaume Dufay i Gilles Binchois Amb tot, la denominació dels autors d’aquesta època és confusa, per la manca de límits clars entre el món francès, el való, el borgonyó i fins i tot el flamenc i el neerlandès A l’època renaixentista la figura principal fou Roland de Lassus, nascut a Mons, un dels principals centres de la música…

Estudià al Conservatori de Nancy i a l’Escola Normal de Música de París, formació que completà a Itàlia Entre el 1964 i el 1965 guanyà diversos premis en concursos de cant d’Itàlia, Bèlgica i França El 1967 debutà amb el paper de Musetta La bohème al Centre Líric de Valònia de Lieja, on es mantingué com a membre estable de la companyia fins el 1981 Ha estat una intèrpret de referència dels papers operístics per a soprano lírica, especialment d’òpera francesa, i ha participat en estrenes de compositors del segle XX

El 1554 succeí a Johann Walter com a mestre de capella a Dresden, càrrec que abandonà el 1568 per problemes de salut El seu lloc fou ocupat per Antonio Scandello, que ja feia alguns mesos que n’havia assumit les obligacions Le Maistre fou un compositor essencialment conservador i, a partir de la seva conversió al luteranisme, adoptà la tradició musical protestant de J Walter i G Rhau La seva producció és majoritàriament religiosa Compongué misses, motets, magníficats i cançons sacres que mostren, en general, la influència pròpia de l’estil holandès posterior al 1500 Les seves interessants…