Resultats de la cerca

El 1808 era coronel de les Guàrdies Valones de Barcelona Al desembre d’aquest any fou nomenat governador i corregidor de Barcelona, però l’autoritat efectiva fou exercida en realitat pel regidor degà Antoni de Ferrater Fou, juntament amb aquest, l’únic membre de l’ajuntament que jurà fidelitat a JosepI Bonaparte abril del 1809 Cessà arran de les reformes d’Augereau 1810

A París es donà a conèixer amb òperes com Le faux lord 1765, Toinon et Toinette 1767 i Sabinus 1774 Cofundà i dirigí el Concert des Amateurs 1769-73, i fou codirector del Concert Spirituel, on introduí simfonies de Haydn i seves Mestre de música des del 1774 i director de l’Opéra de París, amb la Revolució Francesa esdevingué el compositor oficiós de la República, per a la qual escriví marxes, himnes, etc Posteriorment escriví també música religiosa

Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya

Estudià a Roma, on conegué l’òpera italiana El 1766 anà a Ginebra i el 1767 a París, on combinà l’estil italià i el francès en òperes còmiques d’èxit Le Huron 1768, Lucile 1769, Zémire et Azor 1773, L’amant jaloux 1778, Ricard Coeur de Lion 1784, Guillaume Tell 1791, etc Escriví també quartets, simfonies i un concert per a flauta i orquestra Escriví unes Mémoires 1789-97

Format a la Universitat de Brusselles i a París, és especialista en geometria algèbrica i en teoria dels nombres El 1974 demostrà la conjectura de Weil, formulada trenta anys abans, i el 1978 li fou atorgada la medalla Fields

El 1636 realitzà un llarg viatge d’estudis a Italia Lluità durant tota la seva vida contra la dominació turca, sobre la qual redactà pamflets polítics de valor literari, com A török áfium ellen való orvosság ‘Remei contra el verí turc’, 1662 i escriví la seva obra principal, l’epopeia Szigeti veszedelem ‘El setge de Sziget’, 1646, imprès el 1651/> Inspirat en models italians i aprofitant els mitjans poderosos oferts per l’estil barroc, Zrínyi confegí un cant a la resistència contra els turcs

Bé que condemnat per l’Església Catòlica, s’inspirava en l’integrisme religiós i defensava un sistema polític autoritari i corporativista, i, tot i ésser d’origen való, féu costat al moviment feixista flamenc Obtingué alguns èxits a les eleccions legislatives del 1936, però fracassà en els comicis municipals del 1938 Collaborà amb els ocupants nazis i contribuí a la constitució de la legió antibolxevic Wallonie En acabar la Segona Guerra Mundial, fou posat fora de la llei i el seu líder es refugià a Madrid

Fou una de les alumnes més destacades de Marguerite Long, amb la qual estudià al Conservatori de París A tretze anys aconseguí el primer Premi de Piano a la classe d’aquesta professora Un any més tard guanyà el primer premi del Concurs de Luxemburg A la fi de la Segona Guerra Mundial inicià una important trajectòria concertística amb actuacions als auditoris més prestigiosos del món i amb orquestres i directors de gran categoria Mantingué una collaboració particularment productiva amb el director Charles Münch L’any 1953 estrenà la Suite concertante , de Darius Milhaud Entre el 1970 i el 1973…

D’origen camperol, entre el 1945 i el 1950 assumí càrrecs polítics fou president del Partit Camperol, intervingué en la reforma agrària i fou ministre de defensa 1947-48 De formació autodidàctica, els primers anys trenta començà a publicar escrits de caràcter autobiogràfic de gran precisió sociològica Alföld parasztsága , ‘La pagesia de la Plana’, 1937 Falusi krónika , ‘Crònica rural’, 1941 Els reculls de contes Való világ ‘El món real’, 1966 i Napforduló ‘Canvi de sol’, 1970 descriuen les transformacions de la vida camperola després de la Segona Guerra Mundial La seva trilogia A Balogh…

S’inicià en aquesta última activitat, i durant la dècada dels cinquanta, i sobretot influït per Calder, se sentí atret per l’art del moviment i derivà cap a l’escultura La seva producció posterior incorporà l’ús de motors i elements magnètics i lluminosos Les seves escultures metàlliques es caracteritzen per la combinació d’estructures geomètriques pures i per l’interès pel moviment Conreà també l’escultura monumental És autor d’alguns films i escrits teòrics Considerat un dels clàssics del cinetisme contemporani, l’any 1994 es publicà el catàleg raonat de la seva obra, arran de l’exposició…