Resultats de la cerca
Es mostren 1189 resultats
Esteve Bartau
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor de Perpinyà, actiu en 1645-59.
Fou succeït pel seu fill Joan, que alguns anys després de l’annexió del Rosselló a França vengué la impremta a Bartomeu Breffel
Sant Miquel de Martres
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Occidental), actualment arruïnada, a l’E de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.
El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se'l vengué el 1126
l’Almúnia
Agronomia
Explotació agrària comunal establerta a Xerta (Baix Ebre) durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa.
Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus ja la posseïa el 1156, el qual la vengué a Pere de Prats el 1339
Esaú
Bíblia
Fill d’Isaac i de Rebeca, fundador de la tribu d’Edom.
Caçador rude i impetuós, en contrast amb el seu germà Jacob, pastor intelligent i interessat, li vengué, segons el llibre del Gènesi , la primogenitura per un plat de llenties
Dalmau de Queralt i de Rocabertí
Història
Senyor de la baronia de Queralt (Dalmau I de Queralt) i de la vila de Santa Coloma.
Fill i successor de Pere V Prengué part en la guerra de Castella, on fou cap de les forces frontereres 1356 Cedí els feus de Sant Antolí i Timor a Pere de Clariana 1355 i litigà amb la seva mare, a la qual volia treure la possessió de la baronia 1365-66 Per sentència hagué de lliurar-li Vespella i el rei li’n vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions, en alou, de diversos llocs 1368-69 Ajudà a la defensa de Catalunya contra l’infant de Mallorca 1374 Empenyorà Vespella al seu germà Guerau 1380 Heretà Bellver i Mont-roig de la seva tia Elisenda de Queralt, vídua de Simó de Mur Acompanyà…
Queralt

Els Queralt (òlim Gurb)
Llinatge noble català iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom.
Això s’esdevingué amb Guillem de Gurb , que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt mort en 1080/86 Fou pare de Bernat Guillem de Queralt , i aquest, de Berenguer I de Queralt mort després del 1135, que apareix amb el càrrec de senescal del comte de Barcelona La seva neta Sibilla de Queralt morta el 1198 es casà o almenys s’esposà primer 1164 amb Ramon Folc de Cardona, hereu del vescomte Ramon Folc III, i després amb Galceran de Sales, senyor de Pontons, amb el qual tingué Berenguer III de Queralt mort vers el 1227, el qual feu diverses donacions a Ripoll en…
comtat de Sant Jordi
Història
Nom donat, per Federico Jorge Bayo y Timmerhans, comte pontifici de San Jorge, al terreny (3 ha i mitja) que comprà a la Costa Brava.
Per mort sense fills passà, per disposició testamentària, al bisbat de Girona, que hi construí una capella El bisbat vengué els terrenys i s’hi construí un nucli turístic el Comtat de Sant Jordi
senyoria de Carist
Història
Jurisdicció feudal a l’illa d’Eubea (Negrepont) que pertangué a Bonifacio da Verona, que s’alià amb els catalans i el 1317 casà la seva filla Marulla (o Maria) amb Alfons Frederic d'Aragó i li donà en dot (en detriment del seu fill Tommaso da Verona) Kárystos i l’illa d’Egina, amb altres castells que havia rebut en feu del duc Guiu II d’Atenes.
Marulla la deixà al seu fill Bonifaci Frederic d'Aragó , que la vengué 1365-66 a Venècia en canvi que aquesta garantís, a ell i als seus ascendents, els drets i els privilegis dels ciutadans venecians
Bernat de Durfort
Literatura
Trobador occità.
Senyor de Durfort Lauzerte i familiar de Ramon V de Tolosa, vengué a traïció el castell de Brassac Carcí a Anglaterra És autor d’una tençó humorística en la qual compara les dones joves i les velles
Geo y bio karst
Espeleologia
Publicacions periòdiques
Revista d’espeleologia publicada entre el 1964 i el 1972.
Editada pel periodista Josep M Armengou, fou dirigida per ell mateix i pel geòleg Òscar Andrés i Bellet D’aparició bimestral, se’n publicaren trenta-quatre números Fou l’única revista espeleològica que es vengué als quioscos