Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Insuficiència cardíaca
Patologia humana
Definició S’anomena insuficiència cardíaca la fallada més o menys progressiva del cor en la seva funció de bomba impulsora de la circulació sanguínia, de manera que aquesta alteració es caracteritza per la incapacitat d’un ventricle o de tots dos per a expulsar cap a les artèries una quantitat de sang equivalent a la que reben de les aurícules, procedents de la circulació venosa Aquest trastorn pot provocar un estancament o estasi de la sang en els sistemes venosos pulmonar o sistèmic o bé en tots dos alhora, i també la disminució de l’aportació de sang oxigenada als teixits de l’organisme En…
laringe

Visió interna de la laringe a través d’una secció sgital
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular.
Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor L’…
arrítmia
Patologia humana
Pertorbació del ritme de les contraccions cardíaques.
Normalment les contraccions cardíaques són regides per estímuls elèctrics generats en el nòdul sinusal i transmesos pel teixit de conducció fins als ventricles aquests estímuls són rítmics i posseeixen una freqüència habitual, entre 70 i 80 per minut ritme sinusal normal Quan aquest ritme s’alenteix hom parla de bradicàrdia sinusal i quan s’accelera de taquicàrdia sinusal en gent jove, i sense cap importància, aquest ritme pot variar amb la respiració arrítmia sinusal Si el nòdul sinusal deixa de generar estímuls, el substitueixen altres zones del cor per tal d’evitar una…
Automatisme cardíac i sistema de conducció
Fisiologia humana
Si bé totes les fibres que formen el miocardi tenen una estructura semblant, com ja s’ha descrit, en realitat hi ha diferències entre algunes d’elles que els confereixen una funcionalitat diferent Així, es considera que unes són fibres musculars ordinàries , ja que formen la gran majoria de les fibres auriculars i ventriculars, contenen una alta proporció de miofibrilles i són capaces de contreure’s amb molta intensitat Unes altres fibres, no tan abundoses, són les anomenades fibres musculars especialitzades , de característiques especials, pel que fa a les oscillacions que el seu potencial…
Electrocardiografia
Patologia humana
L’ electrocardiografia és l’enregistrament gràfic de l’activitat elèctrica del cor Consisteix en la percepció, l’amplificació i l’enregistrament posterior, bé sobre paper o en una pantalla, dels potencials elèctrics que es produeixen a partir dels fenòmens de despolarització i repolarització de les fibres miocàrdiques en llur desplaçament per tot l’òrgan Es tracta d’un dels estudis més emprats en la pràctica mèdica, tant en la detecció de malalties cardíaques prèviament suposades per l’orientació diagnostica, com de manera rutinària per tal de conèixer l’estat i la funcionalitat del cor L’…
Miocardiopatia hipertròfica
Patologia humana
Definició La miocardiopatia hipertròfica constitueix una afecció del cor caracteritzada per un increment del gruix del múscul cardíac, o hipertròfia miocàrdica, que sovint és deguda a una alteració genètica hereditària Causes i tipus Hom parla de miocardiopatia hipertròfica idiopàtica, quan aquesta afecció és deguda a una alteració genètica o bé a d’altres circumstàncies encara desconegudes, i de miocardiopatia hipertròfica secundària, quan és causada per d’altres malalties L’anomenada miocardiopatia hipertròfica idiopàtica és la més freqüent, i gairebé sempre és deguda a una alteració…
fluid cerebroespinal
Bioquímica
Fluid que omple els ventricles cerebrals i el canal meduŀlar en els vertebrats adults.
Estableix un ambient estable i especialitzat per a les neurones És generat i secretat pel plexe coroidal a partir de proteïnes de producció pròpia i de proteïnes i altres molècules incorporades del sèrum sanguini mitjançant un filtratge selectiu En aquest filtratge, també hi contribueixen l’òrgan subventricular, les meninges i determinats vasos sanguinis amb característiques especials El seu contingut proteic és alterat en persones que pateixen malalties que afecten el sistema nerviós, tant infeccioses com neurodegeneratives o neurològiques
cos estriat
Anatomia
Massa de substància grisa situada en els hemisferis cerebrals per fora dels ventricles laterals.
Consta del nuclis caudat i lenticular
envà del cor
Anatomia animal
Separació entre cadascuna de les dues aurícules i dels dos ventricles formada en la part superior per teixit membranós i en la inferior per teixit muscular, amb fibres pertanyents a ambdós ventricles.
El que cal saber del xoc o col·lapse càrdio-vascular
Patologia humana
El xoc o collapse càrdio-vascular constitueix un trastorn greu És degut a una disminució sobtada o important del flux sanguini o perfusió de diversos òrgans o teixits com ara pulmons, fetge, ronyons, cor i cervell En aquestes circumstàncies, la pressió arterial i el volum de sang que expulsen els ventricles en cada contracció disminueix considerablement, les cèllules dels teixits reben una aportació d’oxigen inferior a la que necessiten per a funcionar adequadament i, per tant, s’estableix de manera progressiva una disfunció dels òrgans anteriorment esmentats Quan aquesta situació es prolonga…