Resultats de la cerca

Després dels estudis musicals i de cant que realitzà als Estats Units i a Itàlia, el 1938 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan Opera House de la seva ciutat natal Hi debutà un any més tard amb Simon Boccanegra G Verdi, l’última òpera que cantà sencera en el mateix teatre abans de la seva prematura mort, ocorreguda en escena durant unes funcions de La forza del destino al Metropolitan En aquest escenari interpretà nombrosos papers d’òperes italianes -G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo o A Ponchielli, entre d’altres-, i també intervingué en diverses…

El 1827 es traslladà amb la seva família a Roma, on inicià l’activitat literària De nou a Venècia 1838, la seva poesia li proporcionà renom i el 1842 fou contractat com a llibretista del Teatro La Fenice El 1859 abandonà Venècia i passà, amb el mateix càrrec, al Teatro alla Scala de Milà El 1867 un atac d’apoplexia el paralitzà Piave destacà sobretot per la seva collaboració amb Giuseppe Verdi Fou l’autor, entre d’altres, dels textos d' Ernani 1844, La forza del destino 1862, Macbeth 1847, Rigoletto 1851, La Traviata 1853 i Simon Boccanegra 1857, encara que Verdi,…

Es formà musicalment al Liceu Musical de Pàdua, ciutat on debutà com a director d’orquestra el 1951 amb Rigoletto , al Teatre Verdi Set anys després inicià una llarga relació amb l’Òpera de Zuric, de la qual fou director musical fins el 1969 El 1960 es presentà al Covent Garden de Londres, a la Staatsoper de Viena i a Salzburg, i es consagrà definitivament el 1962 amb una representació d' Un ballo in maschera , de Verdi, al Metropolitan de Nova York Després 1986 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Basilea i sovint visità els grans teatres d…

Filla de l’actor Ferdinand Loewe, estudià amb G Ciccimarra i amb F Lamperti La seva veu de soprano dramàtica la convertí en una de les cantants més preuades del primer Romanticisme G Donizetti creà per a ella el paper principal de Maria di Padilla i G Verdi li dedicà l’Elvira d' Ernani i l’Odabella d' Attila Debutà a Viena el 1832 amb una òpera de Donizetti Cantà en diversos teatres d’Europa, entre altres els de Berlín, Londres, Milà i Venècia Es retirà quan es casà amb el príncep Ferran de Liechtenstein, el 1848 Dona de molt caràcter, ha passat a la història el seu enfrontament…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1925 debutà al Teatro San Carlo de la mateixa ciutat en el paper d’Amneris Aïda Un any després fou contractada per A Toscanini per a cantar a la Scala de Milà en unes funcions de Don Carlo A partir d’aleshores reaparegué sovint en aquell teatre amb els principals papers de la seva tessitura i en òperes de G Verdi, R Wagner, C Saint-Saëns o ChW Gluck Destacada intèrpret dels papers dramàtics de G Verdi, com els d’Azucena Il trovatore , Eboli Don Carlo o Amneris, fou unànimement aclamada pel públic i la crítica Actuà sovint al Covent…

Estudià a Berlín i el 1933 debutà a Wuppertal amb el paper de lady Macbeth de l’òpera Macbeth , de G Verdi El 1943 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena i entre el 1948 i el 1959 actuà al Festival de Salzburg interpretant òperes de B Britten, ChW Gluck i R Strauss El 1947 cantà al Covent Garden, amb un repertori d’òperes de WA Mozart i R Strauss Hi tornà el 1960 com a Clitemnestra, de l’òpera Electra , de R Strauss Destacà en el repertori wagnerià i cantà a Bayreuth el 1951 El 1952 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York Ocasionalment interpretà…

Estudià amb M Marchesi a Viena G Verdi, després d’escoltar-la, li donà suport perquè fes el paper de Gilda en el seu debut al Teatre La Fenice de Venècia, el 1876 L’any següent es casà amb l’empresari Carlo Gardini, i a partir de llavors desenvolupà la seva activitat professional principalment entre Anglaterra i els EUA, on rivalitzà amb A Patti El seu repertori inclogué bàsicament obres de Mozart, Rossini, Donizetti i Verdi Encara que des del 1885 la qualitat de la seva veu anà minvant, no es retirà dels escenaris fins el 1890, amb La sonnambula , al Covent Garden…

Filla del compositor Feliciano Strepponi, del qual rebé la primera formació musical, estudià al Conservatori de Milà i, després d’alguns concerts, feu el seu debut operístic el 1834 a Adria amb L’elisir d’amore L’any següent cantà a Trieste Matilde di Shabran , de G Rossini, i poc després fou contractada al Kärntnertortheater de Viena El 1839 debutà a la Scala en l’estrena d' Oberto , la primera òpera de G Verdi, de qui el 1842 estrenà Nabucco en el paper d’Abigaille Una frenètica activitat als escenaris feu decaure les seves grans qualitats vocals i escurçà la seva carrera com…

Estudià cant a Roma, i el 1911 debutà a la seva ciutat natal amb el paper de Marcello La bohème La temporada 1921-22 fou contractat per A Toscanini per a interpretar el paper titular de Falstaff a la Scala de Milà, òpera de G Verdi que cantà més de 1 200 vegades al llarg dels quaranta anys següents El 1926 debutà al Covent Garden, on cantà òperes de G Verdi, G Puccini i WA Mozart Assidu als festivals de Glyndebourne i Edimburg, hi interpretà papers còmics de Mozart i G Donizetti, especialment els de Così fan tutte i Don Pasquale Entre el 1946 i el 1949 actuà als…

En el tenor, el terme spinto indica un tipus de veu més dramàtica que la del líric però sense arribar als extrems de la veu de tenor heroic Dins aquesta categoria vocal de tenor líric spinto es troben papers com Ernani, Don Alvaro en La forza del destino de G Verdi, Dick Johnson en La fanciulla del West de G Puccini i el Chénier d’U Giordano Pel que fa al repertori de soprano d’aquesta categoria, s’hi poden incloure les Leonores de La forza del destino i d' Il trovatore , Amelia d' Un ballo in maschera , Aïda G Verdi, Madama Butterfly G Puccini i la Keiserin de Die…