Resultats de la cerca
Es mostren 559 resultats
estel fulgurant
Astronomia
Estel la brillantor del qual augmenta d’una manera brusca fins a un valor que pot esdevenir doble del primitiu i es manté durant un període molt breu de temps.
Atesa la curta durada d’aquestes fulguracions, la majoria dels estels fulgurants ha estat descoberts accidentalment Actualment sembla plenament demostrat que només presenten el fenomen de les fulguracions els nans vermells , el qual fenomen sembla íntimament relacionat amb el fenomen de les noves nova
atiorodàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals integrada per petits cocs, bacils o espirils mòbils, amb flagels polars.
Posseeixen bacterioclorofilla i pigments vermells carotinoides, i generalment són autotròfics i anaeròbics, tot i que mancats de llum poden actuar com a éssers heterotròfics i aeròbics Utilitzen la matèria orgànica com a font principal de carboni Viuen a les aigües carregades de matèria orgànica
fuseller de muntanya
Història
Militar
Soldat de tropa lleugera armat de fusell.
Els fusellers de muntanya foren creats a França el 1689 A Castella Felip V en creà un regiment el 1735 A Catalunya, durant l’enfrontament amb la França revolucionària, foren creats diversos cossos de fusellers de muntanya, coneguts amb els noms de fusellers vermells i de miquelets
blau de timol
Química
Colorant derivat del timol.
Es presenta en forma de cristalls vermells verdosos, solubles en alcohol i àlcalis diluïts i poc solubles en aigua, que es fonen a 224°C amb descomposició És emprat com a indicador àcid-base en anàlisi química, amb un interval de viratge entre pH 8,0 groc i pH 9,6 blau
Aligi Sassu
Pintura
Pintor d’origen sard.
Se sentí atret pel futurisme i participà en algunes exposicions promogudes per Marinetti Tanmateix, es decantà progressivament vers un realisme expressionista del qual el més representatiu són les sèries d’"homes vermells” Tractà amb freqüència del tema religiós, el muralisme i l’escenografia Des del 1964 féu estades periòdiques a Mallorca
arapaima
Ictiologia
Peix clupeïforme de la família dels osteoglòssids, de grans dimensions (pot atènyer 5 m de llargada), amb el cos robust, comprimit lateralment i recobert de grans escates.
Les aletes dorsal i anal són molt llargues i es troben situades prop de la caudal És de color gris, amb reflexos blaus o vermells Té la boca grossa, proveïda de dents tant al paladar com a la llengua Viu en diversos rius d’Amèrica del Sud La seva carn és apreciada
cromoplast
Botànica
Plast que conté solament pigments no assimiladors.
Els pigments grocs o vermells generalment carotenoides de les plantes són en els cromoplasts Aquests deriven de cloroplasts o d’amiloplasts, o bé de plastidis d’estructura més simple proplasts a mig desenvolupar, que acumulen gotetes de lípids i de carotenoides entre les lamelles, les quals es deformen i entren sovint en regressió
glòbul
Anatomia animal
Nom donat a diversos corpuscles de l’organisme que presenten una forma poc o molt esfèrica.
Són de constitució diversa, com els glòbuls vermells o eritròcits, els glòbuls blancs o leucòcits, els glòbuls organoplàstics o cèllules embrionàries, els glòbuls del cristallí o de Morgagni, presents entre el cristallí i la càpsula en els malalts de cataractes, i els glòbuls de Marchi , producte degenerat de la mielina de la medulla espinal
circ

Vista del circ romà de Tarragona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arqueologia
Edifici de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros lleugers.
Era format per un rectangle allargassat arena dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix spina decorat amb obeliscs, estàtues, etc, i tres senyals cònics meta que marcaven la fi de la cursa Dels costats menors, l’un tenia forma semicircular, i l’altre, lleugerament cintrada Al voltant hi havia les graderies a un cap, el lloc per als carros i cavalls carceres , i a l’altre, la porta principal porta triumphalis amb la tribuna presidencial Cap circ romà no s’ha conservat en bon estat en són coneguts molts detalls per les descripcions literàries i per les…
dicromat de sodi
Química
Cristalls vermells, molt solubles en l’aigua, que es fonen a 357°C.
Forma un dihidrat, molt estable, que és la forma comercial i es presenta en forma de cristalls deliqüescents Hom l’obté a partir de la cromita per torrefacció alcalina i posterior lixiviació És emprat com a oxidant, inhibidor de la corrosió, en la preparació de pigments i com a producte de partida per a altres composts del crom