Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Les magnoliates o angiospermes dicotiledònies
introducció al concepte de dicotiledònia La flor de la magnòlia Magnolia grandiflora , hom sol posar-la com a prototipus de les que es donen a la subclasse de les magnòlides, pel fet que algunes de les seves característiques són considerades força arcaiques, com ara la disposició helicoidal, no verticilada, de les nombroses peces que duu —tèpals, estams i carpels— i la forma cònica, allargada, del receptacle floral Fototecacat / MC Les magnoliates constitueixen el grup d’angiospermes més nombrós, amb unes 175 000 espècies Reben també el nom de dicotiledònies perquè tenen dues fulles…
Les cornàcies
El sanguinyol Cornus sanguinea és un arbust caducifoli de fulles oposades, amb la nervació molt marcada, que floreix en corimbes de floretes blanques tetràmeres Li escau el nom vulgar tant pel color roig que solen tenir els seus brots tendres com pel to, més cridaner, que prenen les seves fulles a la tardor Xavier Font Es tracta d’una petita família d’arbres i arbusts que viuen sobretot a les zones temperades boreals o, alguns, a les tropicals i subtropicals La formen poc més d’un centenar d’espècies, una de les quals, el sanguinyol Cornus sanguínea , n’és l’únic representant a casa nostra…
cíclic | cíclica
Botànica
Dit de les flors que presenten els òrgans florals disposats en verticil.
caduciflor | caduciflora
obdiplostèmon | obdiplostèmona
Botànica
Dit de la flor diplostèmona quan els estams del verticil extern són epipètals.
Les ròsides
Les ròsides, de fulles sovint compostes, presenten les flors amb una clara tendència a la formació de receptacles còncaus i la reducció del nombre de primordis seminals La subclasse de les ròsides conté, entre els seus representants més típics, els rosers Rosa A partir d’algunes d’aquestes plantes, ja des de molt antic i després de cultius selectius i de nombrosos encreuaments, hom ha obtingut les roses de jardí, sens dubte les flors cultivades més populars i esteses, i també de les més belles Ultra la grandària de la flor i la producció de perfum, s’hi ha potenciat també el desenvolupament…
adherència
Botànica
Soldadura íntima o parcial entre dos òrgans veïns, pertanyin o no al mateix verticil.
diplostèmon | diplostèmona
Botànica
Amb doble nombre d’estams que de pètals o de sèpals d’un sol verticil.
polistèmon | polistèmona
Botànica
Que té un nombre d’estams superior al doble del de peces de cada verticil periàntic.
llei de l’alternança
Botànica
Llei en virtut de la qual les fulles o peces florals de dos verticils consecutius alternen entre elles, és a dir, que entre cada dues d’un verticil se’n situa una altra del verticil immediat.