Resultats de la cerca

Vida Desenvolupà la seva carrera a Anglaterra i als Països Baixos Es formà com a escolà de cant a la catedral d’Hereford, on ingressà el 1573 Un any més tard passà a la capella reial anglesa, on treballà amb l’organista William Blitheman El 1582 obtingué a Hereford la seva primera plaça com a organista L’any següent es convertí en mestre de capella d’aquesta catedral El 1586 fou nomenat gentleman de la capella reial i el 1591 obtingué la plaça d’organista d’aquesta institució Completà la seva formació a les universitats d’Oxford i Cambridge i obtingué el títol de doctor en música el 1592 El…

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…

Apareguda al s XVI, probablement com a preludi d’orgue en ocasió d’una funció litúrgica, als s XVIII i XIX s’accentuà el seu caràcter de virtuosisme, basat en una successió molt ràpida de valors iguals que es manté durant tota la composició

Vida Nascut al si d’una famí lia catòlica, es formà com a infant de cor a la catedral de Saint Paul de Londres El 1583 hagué d’abandonar Anglaterra per raons de tipus religiós i s’establí a Roma, on estigué al servei del cardenal Alessandro Farnese i ocupà també el càrrec d’organista de l’English College Entre el 1585 i el 1589 viatjà per Europa -Península Ibèrica, França i Països Baixos- acompanyant el seu protector, lord Thomas Paget, un altre refugiat catòlic anglès, que finalment s’installà a Brusselles Quan el seu patró morí, l’any 1590, el compositor marxà a Anvers, on restà durant un…

N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…

Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’instrument més important,…

Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…

L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor,  Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…

Vida Visqué a Anglaterra a cavall entre els regnats d’Isabel I i Jaume I La millor descripció del que Byrd representà per als músics britànics és la d’un contemporani que parla d’ell com a " Brittanicae musicae parens "pare de la música britànica El més probable és que nasqués a Lincoln, on aquest cognom és molt comú Els registres londinencs de mitjan segle XVI, on figuren diversos músics del mateix cognom, entre els quals hi ha Thomas Byrd possiblement el seu pare, reforcen, juntament amb altres testimonis, la idea d’una estada a Londres, que ja aleshores acollia la cort d’Eduard VI 1547-53…

El cant pla fou introduït a Anglaterra pel monjo Agustí de Canterbury - ~ 605, enviat pel papa Gregori I Poc temps després, la música era ensenyada a Canterbury, Malmesbury, York, etc La participació anglesa en el repertori litúrgic occidental consistí a crear antífones i oficis en honor dels sants i màrtirs anglesos El cant pla anglès es troba en una gran part codificat en l' Usus Sarum , del començament del segle XIII, que conté el ritu de Salysbury, que serví de base a la litúrgia anglicana El cançoner de Cambridge segle XI conté la línia musical profana amb text llatí cants polítics,…