Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
peruvita
Alimentació
Aliment ric en proteïnes elaborat originàriament al Perú.
Consta de farina de quinua i de llavor de cotó, llet descremada, sucre o sal, espècies, vitamines A, B 1 , B 2 i carbonat càlcic
Dilworth Wayne Woolley
Bioquímica
Bioquímic canadenc.
Féu diverses recerques als EUA sobre les vitamines, l’àcid pantotènic i l’inositol Aïllà la nicotinamida i descobrí el paper de la serotonina en els éssers vius
pruna

Pruna
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Fruit comestible de la prunera, globós, amb la pell llisa, pruïnosa i de color vermell purpuri, groc o verd.
La pruna té el 0,8% de proteïnes, el 0,2% de greix i el 13% de glúcids 0,5% de fibra El 86% restant és aigua També conté vitamines
llevat de cervesa
Farmàcia
Miceli del fong Saccharomyces cerevisiae, procedent de la fabricació de cervesa, rentat, garbellat, premsat i assecat.
Fa masses grumolloses de color groguenc, d’olor semblant al formatge i tast una mica amarg Hom l’administra pel seu contingut en vitamines del complex B i com a depuratiu
Paul Karrer
Bioquímica
Bioquímic suís.
Estudià, juntament amb altres autors Kuhn, Morris, l’estructura química i els efectes fisiològics, profilàctics i terapèutics d’algunes vitamines E El 1937 rebé el premi Nobel de química, juntament amb WNHaworth
Necessitats de nutrients reguladors en l’alimentació
Hom anomena necessitats de nutrients reguladors els requeriments diaris de vitamines, minerals, aigua i electròlits que té l’organisme per a mantenir el seu metabolisme a nivells adequats En les taules corresponents es relacionen els requeriments diaris de les principals vitamines, minerals i electròlits les necessitats d’aigua ja s’han esmentat anteriorment Requeriments diaris de les principals vitamines en adults vitamina aportació diària recomanada B 1 o tiamina 0,40 milligrams per cada 1000 Kcal B 2 o riboflavina 0,55 milligrams per cada 1000 Kcal B…
Alexander Todd
Bioquímica
Bioquímic escocès.
Rebé el premi Nobel de química l’any 1957 pels seus treballs destinats a l’aclariment de la composició química de determinats enzims DPN i vitamines com ara la E, la B 1 2 , etc
xirimoia

Xirimoies
Areyes97 (cc-by-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit del xirimoier, gros, en forma de pinya, verdós per fora, amb una carn blanquinosa i mantegosa, d’olor i gust exquisits, dins el qual hi ha les llavors, negres i grosses.
La composició per 100 g és de 76,5 g d’aigua, 21,3 g de glúcids, 1,1 g de proteïnes, 0,8 g de minerals i 0,2 g de lípids i vitamines B i C
Otto Wallach
Química
Químic alemany.
Estudià amb Wöhler i Hofmann i fou ajudant de Kekulé Investigà els composts aromàtics, els azo i diazo, els que contenen carboni asimètric, els terpens i llur importància en les vitamines i hormones El 1910 rebé el premi Nobel de química
kombu
Alimentació
Alga bruna de color marró fosc i en forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.
Utilitzada sobretot per a fer brous, és abundant en fibra, minerals calci, potassi, magnesi i ferro i vitamines A, B3, B6, B9 La seva extraordinària riquesa en iode la converteix en un aliment de consum ocasional, pel risc de trastorns en la glàndula tiroides