Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Fernando Arrabal
©
Literatura catalana
Escriptor.
El 1954 es traslladà a París i, desarrelat del seu país, adoptà, sobretot, la llengua francesa Poeta i novellista Baal Babylone , 1959 L’enterrement de la sardine , 1963, etc, és conegut sobretot com a dramaturg Pique-Nique en campagne 1952, Orchestration théâtrale 1959, Fando et Lis 1964, L’Architecte et l’empereur d’Assyrie 1967, etc Incialment adscrit al teatre de l’absurd en la modalitat que ell anomena “pànica”, passà, després, a l’anomenat Théâtre Bouffe a mig camí entre el vodevil i el teatre de l’absurd Volemoi un petit milliard 1977, Le pastaga des loufs ou ouverture…
Miquel Poal i Aregall
Literatura catalana
Novel·lista, comediògraf, poeta i assagista.
Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral o les sabadellenques Garba i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…
,
Ferde Grofé
Música
Compositor i pianista nord-americà.
Passà la infantesa a Califòrnia, i del 1900 al 1902 visqué a Leipzig Tocà la viola amb l’Orquestra Simfònica de Los Angeles entre el 1909 i el 1919, activitat que compaginava, a San Francisco, amb feines en sales de cinema, teatres de vodevil i cabarets, i amb conjunts de ragtime El 1917, i fins l’any 1933, fou contractat per Paul Whiteman com a arranjador, la qual cosa el convertí en una de les figures capdavanteres del jazz simfònic de l’època per la seva capacitat de barrejar la complexitat de la música clàssica amb els ritmes sincopats de les orquestres negres Es feu cèlebre…
Josep Coll i Britapaja
Literatura catalana
Autor teatral i compositor.
Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i feu, a Barcelona i Madrid, els estudis per al títol de doctorat Dirigí el periòdic “Las Antillas”, a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal, des d’on participà en el moviment inicial del Sexenni i collaborà, entre altres periòdics, a “El Federalista” i “La Flaca” Aviat es dedicà a escriure, en llengua catalana o castellana, peces teatrals còmiques, i sobretot sarsueles per a les quals habitualment compongué ell mateix la música,…
Un enredo de familia
Cinematografia
Pel·lícula del 1943; ficció de 69 min., dirigida per Ignasi F. Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT IF Iquino, Francisco Prada GUIÓ FPrada FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Pellicer MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Mestre Serramont SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Mercedes Vecino Catalina Tontesco, Dorita, Catalina, l’àvia de Catalina, Antonio Murillo Torcuato Capiteto, Juanito, Torcuato, l’avi Torcuato, Francisco Martínez Soria Samuel, José Jaspe Domingo, Modest Cid Inocente, Mary Santpere Paz, Pedro Mascaró Epaminondas, Concha Gorge Leona, Teresa Idel…
Emília Baró i Sanz

Emília Baró i Sanz
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva etapa a la…
,
Un marido a precio fijo
Cinematografia
Pel·lícula del 1942; ficció de 99 min., dirigida per Gonçal Pardo Delgràs.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València, UPCE, Hispania Artis Films ARGUMENT Basat en la novella homònima de María Luisa Linares GUIÓ Margarita Robles, GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE Margarita de Ochoa MÚSICA José María Ruiz de Azagra, Cançons ballables Josep Casas i Augé SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Lina Yegros Estrella, Rafael Durán Miguel, Ana María Campoy Fifi, Jorge Greiner Julio, Luis Villasiul Mendoza, Leonor Fábregas Linda ESTRENA Barcelona i Madrid, 20041942 PREMIS…
Boom, boom
Cinematografia
Pel·lícula del 1989-90; ficció de 92 min., dirigida per Rosa Vergés i Coma.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Arsenal Films Rosa Romero, Barcelona, Lamy Films Benoît Lamy, Bèlgica ARGUMENT I GUIÓ RVergés, Jordi Beltran FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor, panoràmica MUNTATGE Susana Rossberg, Marisa Aguinaga MÚSICA Cançons JPrieto, Gypsy Kings, GCuriel, Joan Vinyals, JESarabia, Hermanos Baliardo, Hermanos Reyes i MBarea SO Miguel Rejas INTERPRETACIÓ Viktor Lazlo Sofia, Sergi Mateu Tristan, Fernando Guillén Cuervo Àngel, Àngels Gonyalons, Pepe Rubianes, Pepa López, Àngel Jové, Bernadette Lafont, Gemma Cuervo, Conrado San Martín, Félix Rotaeta ESTRENA Barcelona en…
Andreu Vidal i Llimona
Música
Editor, compositor i pianista català.
Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’…
music-hall
Música
Nom que rebien alguns centres de diversió a la Gran Bretanya del final del segle XIX i principi del segle XX, on la beguda i el menjar s’acompanyaven d’una gran varietat d’espectacles populars, la majoria de tipus musical.
Per extensió també s’aplica als tipus d’actuacions que allí es representaven Pels volts de l’any 1830 anà arrelant entre les classes populars de la ciutat de Londres el costum de trobar-se a les tavernes, on es divertien escoltant i cantant cançons populars, sovint d’un to groller i plenes de dobles sentits El propietari del local era el principal encarregat d’engrescar la clientela Aquest costum s’anà estenent per tota la Gran Bretanya i també sintonitzà amb fenòmens similars que es produïen en altres països a l’Amèrica del Nord, el vodevil i a França, el cabaret A la difusió…