Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Antoni Chic i Ollés
Ràdio i televisió
Teatre
Director teatral i realitzador de televisió.
Professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, dirigí, entre d’altres, els muntatges teatrals El castigo sin venganza 1955, de Lope de Vega El fiscal Requesens 1961, de Josep M de Sagarra La torre i el galliner 1970, de Vittirio Calvino Les alegres casades de Windsor 1972 i Hamlet 1976, de Shakespeare La viuda trapella 1981, de Carlo Goldoni i Batalla de reines 1984, de Frederic Soler Destacà com a director i realitzador d’adaptacions teatrals per a la televisió, com ara els programes Teatro catalán 1971-74, Lletres catalanes 1974-79, Teatro Club 1976-77,…
Sílvia Bel i Busquet

Sílvia Bel i Busquet
© TNC / David Ruano
Teatre
Actriu.
Es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona La seva carrera com a actriu s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit teatral, on ha protagonitzat diversos muntatges dirigits per Josep Maria Mestres, entre els quals hi ha La xarxa 2002, de Joan Brossa El ventall de Lady Windermere 2007, d’Oscar Wilde La casa dels cors trencats 2009, de Bernard Shaw Nit de Reis 2010, de William Shakespeare, així com les obres Carnaval 2006 de Jordi Galceran amb direcció de Sergi Belbel La plaça del Diamant 2007 de Mercè Rodoreda amb dramatúrgia de Josep Maria Benet i Jornet i…
Colm Tóibín

Colm Tóibín
© Peter Bevan
Literatura anglesa
Escriptor irlandès en llengua anglesa.
Net d’un militant de l’ Irish Republican Army i fill d’un membre del Fianna Fáil , després de graduar-se el 1975 a la University College de Dublín anà a Barcelona, on visqué fins el 1978 Posteriorment retornà a Irlanda i fou collaborador de diversos periòdics de Dublín i, del 1982 al 1985, editor de la revista Magill Posteriorment, viatjà extensament per Sud-àfrica, Europa i l’Amèrica del Sud, viatges dels quals en resultaren nombrosos llibres de ficció, reculls d’assaigs, cròniques, etc, que tenen com a tema central, independentment del gènere, la identitat, considerada des d’una gran …
,
Josef Winkler

Josef Winkler
© Suhrkamp Editorial
Literatura
Escriptor austríac.
De 1971 a 1982 treballà en l’administració de la Universitat de Klagenfurt Aquest any publicà la seva primera novella, Menschenkind ‘Persona’, primer volum de la trilogia Das wilde Kärnten ‘La salvatge Caríntia’, que inclou també Der Ackermann aus Kärnten ‘El pagès de Caríntia’, 1980 i Muttersprache ‘Llengua materna’, 1982, i amb el qual guanyà el segon premi Ingeborg Bachnmann Seguiren Der Leibeigene ‘El servent’, 1987 Friedhof der bitteren Orangen ‘Cementiri de les taronges amargues, 1990, Das Zöglingsheft des Jean Genet ‘El quadern escolar de Jean Genet’, 1992, Domra 1996 Wenn…
Aubrey Vincent Beardsley
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant anglès.
Autodidacte inspirat en els renaixentistes italians, el prerafaelitisme, l’estampa japonesa i la pintura de ceràmica grega, creà l’estil característic del decadentisme anglès En una primera etapa illustrà Morte Darthur 1893 A les revistes “The Yellow Book” 1894 i “The Savoy” 1895-96 i a les illustracions per a Salomé 1894 del seu amic Oscar Wilde, assolí ja el seu estil típic Traçats amb una precisió depurada i evitant els ombrejats a fi d’adequar-se a les possibilitats de la tipografia, els seus dibuixos eren d’un erotisme refinat i corrosiu L’element decoratiu de les seves…
Lluís Jou i Senabre
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Es formà amb ECanivell Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel Illustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard , d’Anatole France Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure , de Cervantes 1915, Le prince , de Maquiavel 1921, Les sonnets pour Hélène , de Ronsard 1927, L’évangile selon saint Mathieu 1928, Les histoires naturelles , de Jules Renard 1929, Psyché , de La Fontaine 1930, Les musiciens, d’André Suarès 1931, Salomé, d’Oscar…
Alejandro Palomas
literatura castellana
Escriptor en llengua castellana.
Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en poesia pel New College de San Francisco, compagina la literatura amb el periodisme i les traduccions d’autors com ara Katherine Mansfield, Willa Cather, Oscar Wilde, Jack London, Gertrude Stein, Jeanette Winterson o Françoise Sagan La seva obra, de caràcter introspectiu, explora la intimitat i les dificultats de comunicació dels personatges Comprèn les novelles A pesar de todo 2002, El tiempo del corazón 2002, El secreto de los Hoffman 2008, El alma del mundo 2011, El tiempo que nos une 2011, Agua cerrada…
William Auld
Literatura
Escriptor i esperantista escocès.
D’aptituds lingüístiques precoces, a mitjan anys trenta aprengué l’ esperanto Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, posteriorment exercí el magisteri a Escòcia, i formà part del seu moviment esperantista El 1952 publicà el seu primer llibre, el recull poètic Spiro de l’pasio ‘L’esperit de la passió’, inici d'una obra ingent que el situà com un dels primers autors en aquesta llengua Traduí nombrosos clàssics de l’anglès Shakespeare, Dickens, Wilde, Tolkien, Burns, etc, i formà part també de l’antologia de poetes escocesos en esperanto Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 La seva obra…
Ramón Gómez de la Serna
Literatura
Escriptor castellà.
Es donà a conèixer amb Entrando en fuego santas inquietudes de un colegial 1904 i Morbideces 1908 El 1915 fundà la tertúlia del cafè Pombo, freqüentada per escriptors i artistes, com Gutiérrez Solana, Manuel Abril, Lluís Bagaria i altres, que motivà les cròniques de Pombo 1918 i La sagrada cripta de Pombo 1926 El 1937 s’establí a Buenos Aires A Ramonismo 1927 definí una estètica pròpia, un dels principals elements de la qual és la greguería , consistent en una imatge en prosa que epigramàticament presenta una visió personal i sorprenent de la realitat i que ha estat conreada a Greguerías 1917…
decadentisme
Visió irònica del decadentisme : Jaume Sabartés, “poeta decadent" , per Picasso
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Tendència sorgida a França en 1880-90 que es manifestà en la literatura, l’estètica i la moral.
Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…