Resultats de la cerca

Es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona La seva carrera com a actriu s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit teatral, on ha protagonitzat diversos muntatges dirigits per Josep Maria Mestres, entre els quals hi ha La xarxa 2002, de Joan Brossa El ventall de Lady Windermere 2007, d’Oscar Wilde La casa dels cors trencats 2009, de Bernard Shaw Nit de Reis 2010, de William Shakespeare, així com les obres Carnaval 2006 de Jordi Galceran amb direcció de Sergi Belbel La plaça del Diamant 2007 de Mercè Rodoreda amb dramatúrgia de Josep Maria Benet i Jornet i…

Professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, dirigí, entre d’altres, els muntatges teatrals  El castigo sin venganza 1955, de Lope de Vega  El fiscal Requesens 1961, de Josep M de Sagarra  La torre i el galliner 1970, de Vittirio Calvino  Les alegres casades de Windsor 1972 i Hamlet 1976, de Shakespeare  La viuda trapella 1981, de Carlo Goldoni i  Batalla de reines 1984, de Frederic Soler Destacà com a director i realitzador d’adaptacions teatrals per a la televisió, com ara els programes Teatro catalán 1971-74, Lletres catalanes 1974-79, Teatro Club 1976-77,…

De 1971 a 1982 treballà en l’administració de la Universitat de Klagenfurt Aquest any publicà la seva primera novella, Menschenkind ‘Persona’, primer volum de la trilogia Das wilde Kärnten ‘La salvatge Caríntia’, que inclou també Der Ackermann aus Kärnten ‘El pagès de Caríntia’, 1980 i Muttersprache ‘Llengua materna’, 1982, i amb el qual guanyà el segon premi Ingeborg Bachnmann Seguiren Der Leibeigene ‘El servent’, 1987 Friedhof der bitteren Orangen ‘Cementiri de les taronges amargues, 1990, Das Zöglingsheft des Jean Genet ‘El quadern escolar de Jean Genet’, 1992, Domra 1996 Wenn…

Autodidacte inspirat en els renaixentistes italians, el prerafaelitisme, l’estampa japonesa i la pintura de ceràmica grega, creà l’estil característic del decadentisme anglès En una primera etapa illustrà Morte Darthur 1893 A les revistes “The Yellow Book” 1894 i “The Savoy” 1895-96 i a les illustracions per a Salomé 1894 del seu amic Oscar Wilde, assolí ja el seu estil típic Traçats amb una precisió depurada i evitant els ombrejats a fi d’adequar-se a les possibilitats de la tipografia, els seus dibuixos eren d’un erotisme refinat i corrosiu L’element decoratiu de les seves…

Net d’un militant de l’ Irish Republican Army i fill d’un membre del Fianna Fáil , després de graduar-se el 1975 a la University College de Dublín anà a Barcelona, on visqué fins el 1978 Posteriorment retornà a Irlanda i fou collaborador de diversos periòdics de Dublín i, del 1982 al 1985, editor de la revista Magill Posteriorment, viatjà extensament per Sud-àfrica, Europa i l’Amèrica del Sud, viatges dels quals en resultaren nombrosos llibres de ficció, reculls d’assaigs, cròniques, etc, que tenen com a tema central, independentment del gènere, la identitat, considerada des d’una gran …

Es formà amb ECanivell Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel Illustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard , d’Anatole France Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure , de Cervantes 1915, Le prince , de Maquiavel 1921, Les sonnets pour Hélène , de Ronsard 1927, L’évangile selon saint Mathieu 1928, Les histoires naturelles , de Jules Renard 1929, Psyché , de La Fontaine 1930, Les musiciens, d’André Suarès 1931, Salomé, d’Oscar…

D’aptituds lingüístiques precoces, a mitjan anys trenta aprengué l’ esperanto Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, posteriorment exercí el magisteri a Escòcia, i formà part del seu moviment esperantista El 1952 publicà el seu primer llibre, el recull poètic Spiro de l’pasio ‘L’esperit de la passió’, inici d'una obra ingent que el situà com un dels primers autors en aquesta llengua Traduí nombrosos clàssics de l’anglès Shakespeare, Dickens, Wilde, Tolkien, Burns, etc, i formà part també de l’antologia de poetes escocesos en esperanto  Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 La seva obra…

Es donà a conèixer amb Entrando en fuego santas inquietudes de un colegial 1904 i Morbideces 1908 El 1915 fundà la tertúlia del cafè Pombo, freqüentada per escriptors i artistes, com Gutiérrez Solana, Manuel Abril, Lluís Bagaria i altres, que motivà les cròniques de Pombo 1918 i La sagrada cripta de Pombo 1926 El 1937 s’establí a Buenos Aires A Ramonismo 1927 definí una estètica pròpia, un dels principals elements de la qual és la greguería , consistent en una imatge en prosa que epigramàticament presenta una visió personal i sorprenent de la realitat i que ha estat conreada a Greguerías 1917…

Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic Tot i que conreà la poesia La doble espera de l’aigua i tu , 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964, la narració El cavall no és de cartó , 1973 Cinc mil metres papallona , 1975 L’avió damunt els vidres , 1981 i la novella La dona sense atributs , 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan, centrà la seva activitat en el teatre És autor de les obres Defensa índia de rei 1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966, Meridians i parallels 1977, premi Josep…

Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…